El mite de l'objectivitat
L'objectiu d'aquest bloc és aportar elements de reflexió sobre els diferents nivells de càrrega ideològica i d'interessos que qualsevol mitjà de comunicació conté.
Desenvolupament del bloc
Els mitjans, la veu dels seus amos?
Sempre s’ha dit que les funcions dels mitjans de comunicació són ensenyar, entretenir i informar. Aquestes tres funcions no han estat mai del tot certes. Se n'hi hauria d'incloure dues més que moltes vegades condicionen i marquen les anteriors: Una és el fer de canal publicitari; l'altra és difondre les idees i les creences de les persones o entitats que controlen els mitjans. Aquestes dues últimes funcions solen marcar la presència i els continguts de les altres.
Fixa't en aquestes informacions aparegudes a la premsa sobre les activitats del Pentàgon.
Si una cadena està en un país catòlic tindrà tendència a defensar uns valors de caire judeo- cristià. En canvi, en un país de religió musulmana els valors i els continguts dependran en bona part de les creences de la majoria. No s’accepta en veu alta, però les cadenes que depenen de l’Estat o dels diferents governs de torn estan molt condicionades per aquests.
Un altre exemple més proper el tenim en el tractament que s'acostuma a donar a la monarquia espanyola. Al programa radiofònic "España en directo" es va sentir aquest document, que després el programa "Alguna pregunta més?" de Catalunya Ràdio va comentar.
- Fragment de
Un bon exemple el tenim en la condemna que va patir TVE per la vaga general del 14 de juny de 2002.
Un altre exempe: La porta "misteriosa" des d'on, segons TeleMadrid, entraven furtivament els immigrants a l'aeroport de Madrid.
Versió de Telemadrid
La Cuatro hi diu la seva
| El país.com comenta la notícia |  |
Quan es tracta d’empreses privades, normalment es plantegen dos objectius: en primer lloc, fer una inversió econòmica que reporti beneficis als seus creadors; en segon lloc, mantenir una línia ideològica que estigui d’acord amb els propietaris i que atregui l’atenció dels ciutadans i ciutadanes, i finalment fer propaganda d’altres empreses en les quals aquests propietaris tenen interessos.
A partir d'aquí es pot deduir que les funcions esmentades al principi no són les més importants, si més no no són les úniques.
L’èxit econòmic passa per tenir una audiència importa nt i fidel que atregui els anunciants. Actualment això s’assegura en bona part emetent continguts que copsin l’audiència. Si es fa un repàs d’aquests continguts per la majoria dels mitjans de gran difusió, es comprova que només apareixen en programes de cuina i bricolatge; la informació es dóna tenint més en compte els interessos del mitjà en qüestió més que no pas els fets, i que sobretot entretenen amb grans dosis d’espectacle on es barreja violència, sexe i xafarderies.
A tall d'exemple, ens podem quedar amb una reflexió d’un ex-director d’Antena 3 (Nieto): “El meu treball consisteix a obrir finestres de publicitat cada 15 minuts. I mentrestant ficar programes perquè els teleespectadors no se’n vagin”.
O bé amb un altra de Michelle Collon: “A primera vista els mitjans venen informació. Però en realitat i sobretot venen públic als anunciants”.
"¿Cómo pueden mentirnos de una manera tan grosera?" de Michelle Collon.