L'objectiu d'aquest bloc és analitzar els elements principals que utilitzen els mitjans per representar la realitat: la ficció, la violència, els xous d'impacte (reality shows) i el sexe.

Una de les primeres paraules que pronuncia el nadó és "mama", un dels seus primers gargots és un arbre; però ni la paraula "mama" és la seva mare, ni els gargots són un arbre: es tracta de representacions. Quan Van Gogh va pintar els seus cèlebres gira-sols o Goya els seus coneguts afusellaments, també van realitzar genials representacions d'una planta i d'un fet històric.

Amb els mitjans de comunicació passa el mateix, encara que canviant el mitjà. Ja no es tracta del llenguatge oral, ni de l'escriptura, ni de la pintura, sinó d'un mitjà de comunicació de masses (televisió, ràdio, premsa, Internet…) que pot fer les seves pròpies representacions. Si l'espectador o espectadora està veient en un informatiu allò que el o la corresponsal li diu i li mostra amb imatges sobre un determinat accident, no està veient l'accident, sinó una representació d'aquest; una construcció de la realitat que obeeix a uns mecanismes tècnics i mediàtics (segons el mitjà que es tracti serà audiovisual, imprès o digital); i que obeeix a uns interessos comercials i/o polítics concrets (segons que es tracti d'un mitjà privat o públic s'accentua més el primer aspecte o el segon).

Es pot dir que la ficció ve a ser la representació formada per fragments sonors i visuals per tal de presentar la realitat d'una determinada manera. Sabem que la imatge no és la realitat, encara que en alguns casos pugui assemblar-s'hi molt.. A aquesta semblança se la denomina iconocitat. Avui la ficció, amb l'aplicació de les noves tecnologies, i especialment amb la digitalització de la imatge, trenca tot referent amb el que entenem per real. Existeixen programes que procuren implicar l'espectador emocionalment fins al punt de submergir-lo en una realitat medial (la del mitjà en qüestió), que fins i tot pot anul·lar la seva realitat personal.

Agressió | Metrópolis |

La violència ve de lluny. Els humans o els seus antecessors fa almenys 36.000 anys que es maltracten, com es desprèn del recent estudi del crani d'un jove Neanderthal (l'home de Saint Césaire), realitzat per Christoph Zollikofer i altres paleontòlegs de la Universitat de Zurich i publicat fa poc a la revista Proceedings. Aquest estudi ve a demostrar l'existència de violència (hi ha moltes altres proves sobre això) entre els primers pobladors d'Europa.

I aquesta violència, ja present als inicis de la història de la nostra espècie, i que no és més que el resultat final d'una mala resolució dels inevitables i necessaris conflictes humans, presenta avui, en paraules de Galtung, un triple perfil: 1) El de la violència personal (física, verbal o moral), la violència de qui fa la guerra, mata, causa danys o acorrala… 2) El de la violència estructural, aquesta violència subtil i envoltant que exerceixen les institucions i les estructures socials, l'economia, les lleis… 3) La violència cultural, la qual nia invisible i sibil·linament en el pensament únic, en la presentació fragmentària de fets, informacions i coneixements, en la desinformació o en la mentida, en la corrupció, en l'autoritarisme, en la cultura del terror i de la por, o en la legitimació del poder antidemocràtic…

El Roto

I aquesta violència que existeix al món, i que està molt pròxima a cadascun, els MC l'emfatitzen, multipliquen i recreen. I la utilitzen perquè els permet vendre més bé la seva programació, perquè els resulta més còmode reproduir-la que qualsevol altre recurs fàcil per atreure l'atenció de com més gent millor, perquè és més barata produir-la. Una violència moltes vegades embellida en la figura del bo, que a més és el ric, el maco i el venjador. Altres vegades sanejada, perquè és una violència sense conseqüències… neta. Generalment, una violència que s'emmarca en una societat estructuralment violenta, perquè és desigual. Com va dir Helder Càmera, "la misèria és la mare de totes les violències".

Treball individual. Un cop realitzat el treball individual es poden comentar els resultats de l'anàlisi realitzat en gran grup i fer-ne una valoració conjunta,

• Les informacions que apareixen als mitjans sobre fets violents solen ocupar gran part del seu contingut global. Es pot comprovar fullejant alguns diaris, consultant diaris electrònics, escoltant emissores de ràdio, mirant cadenes de televisió, fixant-se en l'espai que ocupen aquestes informacions en aquests mitjans, i la importància que se'ls dóna respecte a altres notícies. Per fer-ho, cal centrar l'atenció en elements formals com ara l'extensió dedicada al fet, els titulars, les imatges (si en tenen), el lloc que ocupen a la pàgina, en tot el document…

Proposta:

Fes la prova. "Passeja't" per alguns d'aquests mitjans i fixa't en les seves notícies. Destria'n les que consideris que tracten fets violents. Anota la quantitat de notícies d'aquest tipus que trobes i el tractament que creus que els donen.

Els programes de testimoniatge inscrits en el gènere televisiu del xou d'impacte (reality show), són una variant del més ampli subgènere del programa d'entrevistes (talk show) i tenen ja una certa tradició en el nostre país.

Es podria pensar que aquest tipus de programes no és més que un reflex de la vida i de la societat en què vivim. No és cert. Algunes característiques de la societat actual (postmoderna, postindustrial, etc.) són la fragmentació i la descontextualització, i. molts programes actuarien en aquest sentit. Fragmenten allò real, inserint-ne els trossos en els fragments horaris de la tarda, per oferir-nos el resultat com si fos la vida mateixa, la qual cosa resulta sens dubte un parany, ja que la vida és bastant més complexa que l'espectacle televisiu, per molt elaborat que aquest estigui. D'altra banda, es tracta de mostrar com si fos natural allò que està totalment descontextualitzat, perquè no té res de natural que unes persones de les quals no sabem res de res arribin a un plató i es posin a explicar les seves intimitats, sense portar a terme, en cap cas, un procés de contextualització.

Xou d'impacte (reality show) és el nom d'aquest tipus de programes. En efecte, de realitat en tenen ben poc. L'artificialitat està pertot arreu: casa amb safareig i un sol bany!. Nois d'aparent classe mitjana fent el seu propi menjar, fornejant el seu pa, sisplau! Ni els pobres…!. Una comuna de nois i noies vivint en males condicions i pocs recursos. I l'aïllament. No ens referim a la impossibilitat de sortir de la casa, que no és tan estrany com pot semblar. És la prohibició de computadores, telèfons, localizadors, Internet, ràdio i, per sobre de totes les coses, de televisions. Només poden dur un llibre per a entretenir-se. Això sí que és inversemblant.

En alguns diaris esportius i sense venir massa al cas, hi fiquen una noia despullada o amb poca roba. En els anuncis, i a vegades sense gaire relació amb el producte, apareixen homes o dones fent moviments insinuants o fent postures sensuals. Això son estratègies d’atracció, com ho és la violència. Estem parlant de les dues pulsions bàsiques: eros i tanatos, segons els psicoanalistes. Segurament no tot es redueix a aquests aspectes, però hem de tenir en compte que són reclams molt potents.

L’abús de la figura femenina en postures de fort contingut sexual, mostrant o bé insinuant els seus atractius sexuals, és present a molts carrers, en diaris d’informació general, a la televisió a totes hores. I sobretot a Internet, on sovint surten finestres emergents amb continguts sexuals explícits. No hem d’oblidar que les pàgines més visitades de la Xarxa són aquelles que tenen continguts sexuals.

Hem de tenir en compte que els mitjans en general i la publicitat en particular intenten captar l'atenció a qualsevol preu i utilitzant les estratègies més impactants. I aquesta del sexe, s’ha comprovat que és molt potent. Cal mirar sempre una mica més enllà i veure cap on es vol atreure amb els reclams sexuals. Poques vegades aquest tipus de reclam té a veure gran cosa amb el producte o el programa que s'emet. Cal entendre que les insinuacions sexuals que presenten els mitjans tenen un sentit d’atracció primària, deslligat totalment de preceptes ètics.

Treball en petits grups. Un cop realitzades les anàlisisi organitzada la informació, es poden plantejar posades en comú en gran grup.

Proposta:

• Feu a la vostra manera l'anàlisi completa de les dues imatges de representacions estereotipades de les dones que apareixen en aquests anuncis i el seu context. Compareu-les. Centreu la vostra anàlisi en els personatges i l'ambient. Per fer-ho guieu-vost amb la informació que us oferim en aquesta fitxa d'anàlisi.

També es poden utilitzar altres imatges estereotipades