L'objectiu d'aquest bloc és reflexionar sobre els principals trets comunicatius dels mitjans de comunicació.

El llenguatge, tant el verbal com el no verbal, no és només un instrument de comunicació interpersonal. També és un mitjà de representació del món. Aquesta representació requereix una descodificació en les seves “formes i fons”, significants i significats. Quan un infant aprèn el llenguatge, no aprèn solament unes paraules i uns significats, també aprèn determinats significats culturals que aquests signes transmeten. El marc de la representació mediàtica permet la selecció, combinació i comentaris d'esdeveniments. Es crea històries i personatges utilitzant un ampli ventall de recursos, com ara el tractament de la veracitat, per exemple procurant que el que es narra sembli verídic emfatitzant les imatges; la utilització intencionada de les presències i absències, que s''hi inclouen i subratllen, que s'ignoren o s'exclouen; l'ús d'estereotips en els grups socials, situacions i personatges…

Identificar el nivell de representació de qualsevol missatge/producte mediàtic implica trencar l'aparent naturalitat del mitjà. Implica també qüestionar-se presentacions del tipus “així són les coses, així us les hem explicat”.

Els mitjans no són finestres obertes ni reflexos del món, encara que a vegades ho sembli. Els mitjans se serveixen d'uns recursos tècnics i humans que, a partir d'uns interessos i de la cerca de beneficis econòmics, guionitzen, seleccionen i editen la realitat per servir-la al seu públic i audiència amb els mitjans, suports, formats de què disposen i en el moment oportú.

Realitat: existència real i efectiva d'alguna cosa.

Emissor: persona o grup de persones que preparen el missatge.

• Filtres: idees preconcebudes i creences que fan que certs aspectes de la realitat no siguin tinguts en compte per l'emissor i en canvi altres sí. Per exemple, una persona no catòlica no donarà importància als fets i comentaris del papa de Roma. En canvi, els líders de la seva religió sí que els tindran en compte.
• Embalatge: la realitat que presenta l'emissor les persones l'entenen utilitzant els coneixements que tenen, i d'acord amb els seus valors i posicions ideològiques. Molta gent no podrà entendre, per exemple, per què el preu de les acciones de les empreses pugen i baixen a la borsa. No serà capaç d'interpretar la realitat i per tant no podrà generar cap tipus de comunicació amb altres persones sobre aquest tema.
• Codificació: la capacitat d'estructurar un missatge utilitzant recursos lingüístics, visuals, auditius i fins i tot corporals, per tal que sigui comprès per altres persones.

Missatge : un grup de símbols, signes i codis que estan estructurats segons unes regles precises.

• Canal: mitjà a través del qual és transmès el missatge (diàleg interpersonal, diàleg vicarial, mitjans de comunicació, …). S'ha de tenir en compte que el missatge varia segons el canal que s'utilitza.
• Soroll: aquells aspectes del canal o de la persona mateixa que no permeten l'arribada del missatge en condicions òptimes. S'entén per soroll tot allò que fa que es rebi un missatge en condicions poc favorables. Per exemple, intentar escoltar les noticies en un bar. També es considera soroll la falta de comprensió del missatge o de la pròpia capacitat per interpretar-lo, a causa de diferents factors, com ara les dificultats visuals o auditives del subjecte.

Receptor: persona o personas que reben el missatge.

• Descodificació: capacitat d'interpretar el signes, símbols, .. en què està estructurat un missatge.
• Filtres: idees preconcebudes i creences que fan que certs aspectes dels missatges rebuts no siguin tinguts en compte pel receptor i en canvi altres sí. Els missatges sobre l'entorn més proper del receptor seran vistos més importants, mentre que els missatges sobre llocs desconeguts i allunyats no tindran tanta importància..

Des d'un enfocament obertament educomunicatiu, és a dir, entenent l'educació per a la comunicació, introduiríem els següents aspectes a l'esquema apuntat: l. L'emissor i el receptor no són dues figures separades i distants. El receptor és també emissor. L'alumne, l'espectador, el jugador de consola, el radiooient… és un subjecte actiu que ha de tenir la possibilitat de respondre i reinterpretar el missatge que rep. 2. El flux de la retroalimentació és bàsic per a garantir la comunicació. En la mesura que emissor i receptor accionen en un camp comú d'experiències, percepcions, s'intensifica la comunicació. 3. La conversió de l'emissor en EMIREC (emissor i receptor), la importància de la retroalimentació i el "feed-back" originen una comunicació més participativa, més horitzontal.

Treball en petits grups. Un cop realitzades les anàlisisi organitzada la informació, es poden plantejar un col·loqui en gran grup per contrastar criteris.

Proposta:

Esculliu una d’aquestes portades de “El Jueves i analitza el procés comunicatiu, prenent dos punts de vista ideològics (dreta/esquerra), religiós (catòlic/agnòstic), socials (empresari/treballador) o culturals (nadiu/immigrant) diferents. (Es pot fer una referència a l’esquema comunicatiu plantejat. Procurar que es tingui present durant la realització de l'activitat.)