Salut i seguretat


Salut i seguretat són dos factors que poden facilitar o inhibir el funcionament d’una persona. Els problemes de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual no són diferents dels que tenen la resta de persones. Però les conseqüències poden ser diferents, ja que poden tenir dificultats, per exemple, a l’hora d'interpretar els símptomes o d'informar del seu malestar. Dintre d’aquest apartat tenim dos aspectes importants: la salut mental i la sexualitat1) de les persones amb discapacitat intel·lectual. El primer el tractarem en aquest pràctica.
Per altra banda, no s'ha de perdre de vista que l'educació per a la salut implica un treball transversal amb les competències bàsiques i altres àrees del currículum.

En l'educació per a la salut, la societat té mecanisme de prevenció que es mouen en 3 eixos 2):

  • Epidemiològic: Els estudis epidemiològics són la base per a les actuacions dels dos eixos següents.
  • Legislatiu: Lleis oficials que marquen les actuacions al nivell tècnic i a l’educació.
  • Educatiu: Molts perills del medi no sempre es poden eliminar; per això, és important que les persones estiguin preparades per afrontar els riscos que es presentin.


Com en tot context educatiu, la família té una importància primordial a l'hora de desenvolupar aquesta tasca de prevenció i d'educació sobre els temes de salut i seguretat.

Recursos a la xarxa:


L'educació per a la salut implica un procés de formació i de responsabilització de la persona amb l’objectiu que vagi adquirint coneixement i hàbits bàsics per a una vida saludable. Tindria dues potes: la salut i la seguretat. Començarem parlant de la salut.

Salut


En aquest sentit, els eixos de treball amb l’alumnat amb discapacitat intel·lectual no distarien dels que es treballarien amb la resta de l’alumnat:

  • La alimentació
  • L’exercici físic
  • Reconeixement dels símptomes que denoten que el nostre cos pot estar malalt
  • El tabac i l’alcohol
  • La drogodependència
  • La sexualitat 3)
  • Hàbits saludables
  • Salut mental (en parlarem a continuació)


Salut mental

imatge

La salut mental en les persones amb discapacitat intel·lectual necessita una atenció molt acurada, ja que, en ocasions, es tendeix a confondre símptomes psicopatològics amb comportaments inherents a la seva discapacitat.
Salvador, L; Martínez i Sainas, J. (coord.) 4) defensen un model integrat d’atenció de la persona amb discapacitat intel·lectual i amb trastorns mentals. És a dir, no solament s'ha de tenir en compte el subjecte aïlladament, sinó tenir present la resta de dimensions en la qual es mou (família, comunitat…).
Per altra banda, estudis científics demostren que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen un risc major de desenvolupar trastorns mentals que les persones sense aquesta discapacitat, a causa de la combinació de factors com els biològics, psicològics, familiars i socials. La prevenció pren més rellevància per poder preservar la seva salut mental de la manera més equilibrada possible.
La prevenció vindrà determinada, un altra cop, per l’avaluació de les necessitats de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i la planificació dels suports que necessiti. El seu benestar físic, psicològic i social seran indicadors de la seva salut mental. Per altra banda, la seva resiliència pot ser un factor de protecció important.



Seguretat


L’altra pota de l’educació per a la salut és la seguretat. Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten entorns segurs a causa de les seves dificultats a l’hora de reconèixer i respondre al perill. Això pot provocar que per la necessitat d’entorns segurs pugui quedar reduïda la seva participació a la comunitat. És necessari trobar l'equilibri entre entorn segur i llibertat de moure's en altres entorns. En aquest sentit, l’objectiu principal és la prevenció d’accidents.
Accident és defineix com un esdeveniment fortuït que produeix un mal o una lesió corporal identificables 5).
Els accidents es produeixen per la interacció de 3 factors 6):

  • L’hoste: és la persona que sofreix l’accident.
  • L’agent: és l’element causant de l’accident.
  • El medi: és el conjunt de circumstàncies ambientals que envolten l’accident.


Tal com passa amb l'educació de la salut, els continguts bàsics serien els mateixos que per a la resta d'alumnat. Així, l’educació en la seguretat comportaria:

  • Seguretat a la llar

Productes tòxics, cremades, asfixies, caigudes, talls i ferides, cremades i electrocucions per aparells elèctrics.

  • A la vida pública

Educació vial

  • Activitats lúdiques o esportives

Roba i equipament adequats, respectar les normes de seguretat, exercicis d’escalfament…

  • En sortides al camp o la muntanya

Roba i equipament adequats, precaució de no ficar-se a la boca cap planta (n’hi ha de verinoses), no molestar els animals salvatges (i més si són perillosos), beure aigua de les fonts quan hi ha garanties que és potable…

  • Seguretat contra el foc

No jugar amb llumins i encenedors, no apropar aparells que donen escalfor a materials inflamables (per exemple, cortines), no connectar més d’un aparell per endoll…


Recursos a la xarxa:


Exemple de com treballar l’educació per a la salut amb alumnat amb discapacitat intel·lectual


Exposarem un exemple de salut. Concretament un d’alimentació: l’esmorzar.
L’exemple es podria centrar a cicle superior de primària o a 1r de l’ESO. La seqüència didàctica que exposem es desenvoluparà a la tutoria; però, com ja vam apuntar, és recomanable un treball transversal:

  • Context:

El tutor ha observat que al pati hi ha alumnes que no porten esmorzar (algunes són noies) i altres porten esmorzars poc saludables (entre ells un alumne amb discapacitat intel·lectual lleugera). Es parla a la reunió de cicle (primària) o de l’equip docent (secundària) i s’acorda que des de tutoria es treballarà el tema. A més, les àrees de medi natural (primària), ciències de la naturalesa (secundària) i matemàtiques hi participaran de manera transversal 7). És un centre que va implantar el projecte educat1x1.

  • Nivell:

Cicle superior de primària, 1r de l’ESO.

  • Competències bàsiques:

Comunicativa, artística i cultural, d’autonomia i iniciativa personal, d’aprendre a aprendre, matemàtica i tractament de la informació i competència digital.

  • Objectius:
  1. Diferenciar entre alimentació saludable i no saludable.
  2. Conèixer aliments saludables i no saludables.
  3. Conèixer les característiques de l’alimentació saludable.
  4. Conèixer les característiques de l’alimentació no saludable.
  5. Conèixer esmorzars saludables i no saludables.
  6. Ser conscient de la importància de l’esmorzar en el rendiment físic i mental de la persona.
  7. Tenir iniciativa a l’hora d’escollir l’esmorzar.
  8. Presentar una actitud favorable cap a l’alimentació saludable.
  • Bloc de continguts:
  1. Conceptes de saludable i no saludable.
  2. Característiques d’una alimentació saludable.
  3. Característiques d’una alimentació no saludable.
  4. Tipus d’aliments (saludable i no saludables).
  5. Tipus d’esmorzars (saludable i no saludables).
  6. Característiques del rendiment físic.
  7. Característiques del rendiment mental.
  8. Presa de decisions.
  • Metodologia:

Es planteja un metodologia basada en la participació activa de l’alumnat en les activitats. Aprenentatge cooperatiu i d’autoavaluació sobre els seus progressos. Amb l’alumnat amb discapacitat intel·lectual és tindrà cura de:

  1. Comprovar personalment que ha entès la consigna de les activitats proposades.
  2. Vetllar per la seva participació en les activitats de grup.
  • Seqüenciació de les sessions (la duració de cada sessió serà de 55 minuts):
  1. Sessió 1: Activitat per activar els coneixements previs (qüestionari KPSI 8)9) ). Projecció del powerpoint “l’alimentació saludable” on es parlarà del que és una alimentació saludable, de les repercussions en el rendiment físic i mental de la persona…
  2. Sessió 2: S'ha d'omplir la taula “què esmorzes a casa i a l’escola” de manera individual. Es trobarà penjada al moodle del centre (es buidarà i se'n farà una anàlisi quantitativa a matemàtiques). En grups de 3-4 alumnes, se cercarà a Internet informació sobre tipus d’aliments saludables i no saludables i les seves característiques.
    imatge

    (S’elaborarà un document que es penjarà al moodle per poder-lo treballar a medi natural —primària— o a ciències de la naturalesa —secundària— i fer la classificació d’aquests aliments en energètics, plàstics i reguladors). Es farà una posada en comú. A la pissarra digital s’aniran apuntant els aliments trobats en dues llistes: saludables i no saludables.

  3. Sessió 3: Es farà una anàlisi qualitativa dels resultats de la taula conjuntament amb tota la classe. Amb l’ajuda de la pissarra digital s’exposaran els resultats en gràfics (es relacionarà amb la llista feta en la sessió anterior). En grups de 3-4 alumnes, el tutor demanarà una proposta concreta de millora respecte a l’esmorzar. Posada en comú i acord d'escriure-la en diferents cartolines per penjar-les a la classe (aquesta feina es farà en petits grups a plàstica, a primària, i a tutoria, a secundària). Per últim, es passarà un altre cop el KPSI inicial perquè l’alumnat sigui conscient dels aprenentatges fets. Es donarà el primer KPSI perquè l'alumnat pugui fer la comparació.
  • Material didàctic utilitzat:
  1. KPSI sobre l’alimentació saludable
  2. Powerpoint “l’alimentació saludable”
  3. Taula: “què esmorzes a casa i a l’escola”
  • Avaluació:

És farà una avaluació contínua del progrés de l’alumnat. A tutoria es passarà el KIPSI al final de la seqüència didàctica per autoavaluar els aprenentatges assolits per l’alumnat.

  • Criteris d’avaluació (centrats en l’alumnat amb discapacitat intel·lectual):
  1. Anomenar 5 aliments saludables i 5 aliments no saludables.
  2. Identificar 3 característiques de l’alimentació saludable
  3. Identificar 3 característiques de l’alimentació no saludable
  4. Anomenar 3 esmorzars saludables i 3 de no saludables.
  5. Portar esmorzar cada dies; alternant entrepans i fruita.
  6. Escollir l’esmorzar que pren a casa i que porta al centre.
  7. Presentar una actitud favorable cap a l’alimentació saludable.


  • Proposta d'avaluació en les àrees que han intervingut en el tema:

A l’àrea de medi natural —primària— i ciències de la naturalesa —secundària— es farà una petita prova respecte als continguts treballats. Dins d’aquesta prova hi haurà preguntes de relació que es tindran molt en compte a l’hora d’avaluar els aprenentatges de l’alumne amb discapacitat intel·lectual. A matemàtiques, s'avaluarà la taula de buidatge que l'alumnat haurà elaborat i la seva presentació en un full de càlcul excel. El professor de matemàtiques haurà de tenir un full de càlcul elaborat per tal que l'alumne amb discapacitat intel·lectual solament l'hagi d'omplir amb les dades de la taula contestada a tutoria.

2) , 5) , 6) Generalitat de Catalunya. Quaderns d’educació per a la salut a l’escola. Seguretat i salut. Ed. Generalitat de Catalunya, 1993
7) A medi natural (primària) i a ciències naturals (secundària) es treballarà els aliments energètics, plàstics i reguladors. A matemàtiques, es farà un treball de buidatge de la graella (suma, categorització, tractament estadístic bàsic…), segons el nivell de l’alumnat (primària o secundària)