Mòdul 3 - Pràctica 1

El desenvolupament de la competència d'autonomia i iniciativa personal és clau per poder participar activament a la nostra societat. En la mesura que no depenem de l’altre en les activitats de la vida diària hi ha més possibilitats de ser independents i prendre decisions sobre la nostra vida.
En les persones amb discapacitat intel·lectual, no és una excepció. A major autonomia personal menys dependència de l’altre per desenvolupar una vida més integrada a la nostra societat.
Des del punt de vista educatiu, l’autonomia personal és una competència que es treballa des de molt petits. Amb l’alumnat amb discapacitat intel·lectual pren caràcter especial pel fet que, segons les seves capacitats i la demanda que se li fa, necessita un aprenentatge més continu i exhaustiu.
Aquesta autonomia personal, es comença a treballar des de casa. Els professionals de l’educació que treballen amb aquest tipus d’alumnat han de tenir molt present la col·laboració de la família en aquesta tasca. A més, s'ha de fer un seguiment per tal que la família no caigui en un sentiment de "llàstima" i els ho facin tot a casa.
L’alumnat amb discapacitat intel·lectual per ser competent en la seva autonomia ha de començar per adquirir i dominar els hàbits que quan es realitzen de manera sistemàtica es converteixen en rutines.

Un hàbit es podria definir com un costum interioritzat, que es pot fer gairebé de manera automàtica i inconscient. Els hàbits s'aprenen amb la repetició d'actes fins que s'incorporen a la rutina de l'individu. Tipus d’hàbits:

• Hàbits d’higiene i de cura personal: Neteja del seu cos d’una manera eficient, rentar-se les dents, pentinar-se, vestir-se, cura del seu cos, seguiment d'una vida saludable, pràctica d'activitat esportiva…¹⁾
  
• Hàbits en l’alimentació: Habilitats relacionades amb saber utilitzar correctament els coberts, mastegar correctament, alimentació saludable…²⁾
  
• Hàbits de cura d'altres i de relació: Saludar, respectar el torn de paraula, escoltar l'altre, tenir cura del material que es comparteix amb els altres…
  
• Hàbits de cura de l'entorn: Respectar els animals i les plantes, llençar les deixalles al contenidor corresponent, no malgastar recursos (llum, aigua…).
  
• Hàbits de treball escolar: Agafar correctament el llapis, portar el material necessari a classe, posar el nom i la data a les feines fetes, treballar sense molestar els altres…
  

Una rutina és l'hàbit de fer alguna cosa de manera sistemàtica i contínua al llarg de la jornada, per exemple escolar, i en el transcurs dels dies. Les rutines donen seguretat a la persona ja que impliquen una anticipació del que passa o passarà al seu entorn més proper. Quantes més rutines domini més seguretat tindrà en la interacció amb el seu entorn i més gran serà la seva competència d’autonomia personal.

Foto extreta del Blog de Recursos per a l'Educació Especial de Yolanda Roset Aligué

Com ja hem dit, l’adquisició d’hàbits i de rutines són bàsics per a l’autonomia personal de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual. Però com s’ha de fer aquest ensenyament? Ha d’estar molt ben planificat i concretat per tal de tenir la certesa que el que es demana a l’alumne ho pot assolir. Ens basarem en un exemple d’hàbit i de rutina per concretar aquesta planificació.

Exemple d’adquisició de l’hàbit de rentar-se les dents

En primer lloc, s’ha de concretar molt bé què volem: “l’alumne ha de saber rentar-se les dents de manera autònoma”. Per poder ensenyar aquest hàbit caldrà esmicolar les conductes necessàries per realitzar amb èxit aquest hàbit. A continuació, s’han d’establir els criteris d’avaluació que marcaran si s’ha assolit o no. Les competències bàsiques que entren en joc són la d'autonomia i iniciativa personal, la comunicativa i la d'aprendre a aprendre.
Fem la proposta següent:

Competències bàsiques: d'autonomia i iniciativa personal, comunicativa i aprendre a aprendre.

Igual que en altres àmbits educatius, la col·laboració de la família en l'adquisició de l'hàbit és important. Així, la família ha de tenir coneixement de la manera com s'ensenya al centre educatiu per tal de seguir el mateix procediment a casa. La comunicació dels avenços entre escola i família és primordial per consolidar aquest hàbit.


Exemple d’adquisició de la rutina de rentar-se les dents

Quan ja té adquirit l’hàbit, s’ha de reproduir de manera sistemàtica tots els dies després de dinar. Perquè l'hàbit es converteixi en rutina és molt important que en un principi sigui demanat de manera explícita pel docent o l'educador. A més, quan més estructurat sigui el context on es produeix millor és la seva adquisició. Realitzar l'hàbit en el mateix moment que els seus companys en facilita, per imitació, la consolidació. En aquest aprenentatge tornen a estar implicades les competències bàsiques d'autonomia i iniciativa personal, comunicativa i d'aprendre a aprendre.
A continuació proposem algunes estratègies per consolidar aquest hàbit com a rutina:

• En l’horari hauria de constar aquesta rutina per realitzar-la després d'acabar el menjador (rètol escrit i amb una imatge d’ells rentant-se les dents en l’espai habilitat).
• El docent o l’educador recordarà que abans de començar les classes s’han de rentar les dents.
• Tenir el necesser en un espai específic i lloc visible als lavabos.
• Utilitzar el reforç positiu quan acaba de realitzar l’hàbit (felicitar-lo personalment i en públic, deixar-li fer en un altre moment una activitat que li agradi molt…
  

En aquest procés de consolidació de l'hàbit de rentar-se les dents, el paper de col·laboració de la família tornar a ser molt important. Així, la família pot incorporar a casa algunes de les estratègies utilitzades al centre.

Com a eines d’avaluació per detectar les mancances a nivell d’autonomia personal tenim l’ICAP (Inventory for Client and Agency Planning —inventari per a la planificació de serveis i programació individual—) i el CALS (Checklist of Adaptive Living Skills —inventari de destreses adaptatives—).
Aquestes eines es composen d’un inventari de destreses adaptatives per avaluar la persona amb discapacitat intel·lectual.

• Habilitats domèstiques i prevenció de riscos a la llar
  

Saber desenvolupar-se independentment a casa (fer el llit, netejar la seva habitació, posar una rentadora…). En la prevenció de riscos a la llar es treballarien la detecció i prevenció de perills potencials a la llar (no encendre el llum amb les mans mullades, no obrir la nevera amb els peus nus…). Els programes de transició a la vida adulta³⁾, ho tenen com un dels seus eixos de treball.

• Utilització de monedes⁴⁾ i planificació de despeses
  

Reconeixement de les monedes d’ús quotidià, les seves equivalències… Per altra banda, quan són més gran és important treballar la planificació de despeses. Igual que les habilitats anteriors, els programes de transició a la vida adulta ho tenen com un dels seus objectius.

• Autonomia en els seus desplaçaments
  

Independència en els seus desplaçaments. En primer lloc, en trajectes curt i coneguts. A mesura que la seva autonomia guanya pes, anar augmentant la llargada dels desplaçament. Els programes de transició a la vida adulta⁵⁾ ho tenen en consideració en desenvolupar el seu currículum.

• Autoestima:
  

Percepció d’un mateix, acceptació d’un mateix (limitacions i possibilitats). Per a aquest treball és important la vinculació amb l’altre i tenir models en què fixar-se. El nivell d’autoestima té una enorme incidència en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.