Habilitats socials
Per poder aprendre entre iguals i aprendre a través del treball cooperatiu és important ser competent en habilitats socials (competència social i ciutadana). Si parlem d’aprenentatge entre iguals, els alumnes que pertanyen al grup cooperatiu1):
- S'han de conèixer i confiar els uns en els altres.
- S'han de comunicar amb precisió i claredat.
- S'han d’acceptar, donar suport i animar mútuament.
- Han de resoldre els conflictes que puguin sortir de manera constructiva.
Però per arribar aquí l’alumnat amb discapacitat intel·lectual ha de desenvolupar habilitats socials que el portin a poder aprendre entre iguals d’una manera el més efectiva possible per a ell.
Per altra banda, les habilitats socials són necessàries per interactuar amb les persones que ens envolten. En el cas de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual, segons les seves potencialitats, pot necessitar de més o menys suport per poder interioritzar aquestes habilitats en diferents entorns. Hem de ser conscients que l’alumnat amb discapacitat intel·lectual podria necessitar més temps a adquirir-les.
Característiques de les habilitats socials
Segons Garcia (2011), les habilitats socials presenten les caracterísitiques següents 2):
- La conducta social depèn del context. La nostra conducta social està en funció de les circumstàncies, del moment i del lloc en què interactuem amb una altra persona.
- L’habilitat social sempre s’ha de considerar dins d’un context cultural determinat. És a dir, el comportament social i les habilitats que hi van implícites són el resultat de la normativa social que hi ha en un moment determinat i en una cultura concreta.
- Les habilitats socials varien al llarg del temps. Aquestes habilitats estan sotmeses a l’evolució de la societat on es desenvolupen i a l’evolució de la seva cultura.
- El grau d'efectivitat de l’habilitat social dependrà de la situació en què es trobi una persona i el que vulgui aconseguir. Una habilitat social pot funcionar en una situació concreta però no necessàriament en una altra.
Aquestes característiques ens han de fer reflexionar sobre quines barreres en l’aprenentatge i en la participació pot trobar l’alumnat amb discapacitat intel·lectual. És a dir, com podem facilitar l’aprenentatge de les habilitats socials perquè les pugui utilitzar de la manera adequada, en el moment adequat i el context pertinent.
Les habilitats socials els han de permetre poder iniciar una conversa, mantenir-la i finalitzar-la; fer compliments i rebre’ls; fer peticions (per exemple, demanar un favor); fer crítiques i rebre-les…
Dins de les habilitats socials podríem parlar de 3):
- Habilitats relacionades amb la comunicació no verbal:
La mirada, el somriure, l’expressió facial, la postura corporal, el contacte físic i l’aparença personal. Aquestes maneres de comunicació no verbal són primordials per a l’alumnat amb discapacitat intel·lectual que presenta dificultats per comunicar-se de forma oral 4).
- Habilitats relacionades amb la comunicació verbal:
La salutació, les presentacions, demanar favors i donar les gràcies, demanar disculpes, unir-se a activitats dels altres (per exemple, unir-se al joc d’altres nens), iniciar, mantenir i finalitzar converses… Moltes d’aquestes maneres de comunicació oral l’alumnat amb discapacitat intel·lectual les va adquirint en contextos informals (per exemple, la família) i formals (per exemple, l'escola). En ocasions, i segons les limitacions de l’alumne, necessita un ensenyament més específic.
- Habilitats relacionades amb l’expressió d'emocions:
Expressar emocions és una manera de comunicar a l’altre com ens sentim, quin és el nostre estat d’ànim en aquell moment. Això implica que esperem de la persona que tenim davant una actitud de comprensió sobre el perquè de les nostres emocions. De vegades, l’alumnat amb discapacitat intel·lectual presenta problemes a l’hora d’expressar aquestes emocions o de controlar-les. Llavors, necessitarà un aprenentatge per expressar i controlar les seves emocions5).
- Habilitats per aconseguir un autoconcepte positiu:
Autoestima i acceptació positiva de si mateix (acceptar les seves limitacions i desenvolupar les seves possibilitats). Les barreres d’aprenentatge i a la participació poden tenir un paper determinant.
Programes d’aprenentatge d’habilitats socials
García (2011) 6) descriu diferents maneres d’ensenyar les habilitats socials:
- Ensenyament directe: S’ensenyen a través d’instruccions directes.
- Modelatge: És l’aprenentatge vicari: per imitació. És la manera més comuna d’aprendre les habilitats socials.
- Pràctica de conducta: Practicar la conducta ensenyada en diferents contextos, moments i amb diferents persones. Això provocarà una generalització de l’habilitat apresa.
- Reforçament de les conductes adequades i retirada d’atenció de les inadequades: Seria un aprenentatge en la línia de les teories conductistes. S'ha d'estar més pendent de les conductes adequades que de les inadequades.
- Retroalimentació de l’actuació (feedback): En el procés d’aprenentatge s’informa de les parts correctes i de les millorables. S’ha de fer més èmfasi en les correctes.
- Moldejament o aprenentatge per aproximacions successives: És el que s’utilitza per a l’ensenyament d’habilitats d’autonomia personal. Implica la descomposició de l’habilitat a ensenyar en petits passos i anar practicant i reforçant cadascun d'ells, donant suport al procés d’aprenentatge.
Dins de la literatura científica es poden trobar diferents programes d’aprenentatge d’habilitats socials. A continuació n'explicarem alguns:
- Programa d’ensenyament d’habilitats d’interacció social (PEHIS) per a nens i nenes en edat escolar (Monjas, 1993, 1996)
És un programa cognitivoconductual per ensenyar habilitats socials a nens i adolescents. S'implementa a través de persones que per a ells són importants: companys, mestres, pares…
Comprèn 30 habilitats socials agrupades en 6 àrees (interacció social, fer amics, conversa, sentiments i emocions, afrontar i resoldre problemes interpersonals i relacions amb adults).
- MONJAS CASARES, M. I.; GONZÁLEZ MORENO, B. DE LA P. Las habilidades sociales en el currículo. Madrid: MEC, 2000 7)
- Programa d’habilitats i interacció social
És un programa desenvolupat pel Centro de Recursos de Educación Especial de Navarra (CREEN) adreçat a l'alumnat adolescent.
- CENTRO DE RECURSOS DE EDUCACIÓN ESPECIAL (CREENA). Habilidades de interacción y autonomía social. Instrumentos para la atención a la diversidad. Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación y Cultura, 1998 8)
- Currículum de Destreses Adaptatives (ALSC) de Gilman, Morreau, Bruininks, Anderson, Montero y Unamunzaga (2002)
És un ampli currículum de 814 unitats pe ensenyar habilitats adaptatives concretes en relació amb la cura d’un mateix i independència personal en entorns laborals, comunitaris, residencies i d’oci. Aquest programa té una eina d’avaluació (Inventari de Destreses Adaptatives —CALS—) que ajuda a detectar les habilitats que domina i les que necessita per adquirir major autonomia. S’estructura en 4 àrees: destreses de la vida personal, destreses de la vida a la llar, destreses a la vida comunitària i destreses laborals.