Aquest nou currículum és una oportunitat per a la reflexió pedagògica dels mestres que formen part d'una escola per prendre les decisions oportunes que afavoreixen que els nostres alumnes esdevinguin ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables.

La Llei d'educació de Catalunya estableix que correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya establir el currículum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu català, en el marc dels aspectes que garanteixen l'assoliment de les competències bàsiques, la validesa de títols i la formació comuna regulat per les lleis.

Preàmbul

És un Decret que s'ha construït tenint en compte diferents aspectes per tal de recollir la teoria però també la pràctica diària:

1. La renovació pedagògica que és l'expressió que recull el projecte i que vol donar resposta, des de l'educació, als nous canvis i a les noves necessitats. No hi ha una única renovació pedagògica, n'hi ha moltes i fetes per diferents agents (mestres, moviments de renovació…),i neixen com a resultat de voler millorar, trobar solucions o introduir nous elements.
2. La innovació i la recerca educatives que tenen com a objectiu la millora de la qualitat en l’educació,que promouen actituds obertes i positives, i que avaluenavaluant les necessitats i les propostes de canvi per difondre experiències novedoses cap a la millora.
3. Aquesta innovació i recerca, experimentades i concretades en projectes i pràctiques de referència, ens ajuden a generalitzar en altres centres propostes que es puguin anar consolidant.

La innovació és bona, no només perquè sigui nova, sinó perquè contribueix de manera diferent, amb marge de fiabilitat, a solucionar o millorar diferents problemes educatius. La innovació suposa transformació i un canvi qualitatiu respecte a la situació inicial.

Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú.

1. L’alumne en el centre. Les decisions educatives estan centrades en l’alumne, en el seu benestar i en els seus interessos.
2. Es té cura del benestar i de les emocions dels nens i les nenes. La comunicació està basada en el respecte.
3. Es valora l’èxit de cada alumne en relació amb les seves capacitats i habilitats. Es tenen altes expectatives en relació amb cadascú d’ells.
4. Es fan propostes que els alumnes estiguin en condicions de fer i se'n flexibilitza el temps de la realització. Es valora el procés i no només el resultat final.
5. S’ofereixen als alumnes propostes d’activitats que es puguin resoldre de formes diferents aplicant estratègies diverses adaptades als diferents estils d’aprenentatge.
6. Es creen entorns de recerca i contextos on es promogui la construcció de coneixements de manera col·laborativa.
7. S’utilitzen estratègies de treball cooperatiu.
8. S’incorporen mesures i suports universals que permeten flexibilitzar el context d’aprenentatge, minimitzar les barreres d’accés a aquest aprenentatge i a la participació en l’entorn.
9. S’adapten els recursos (personals, metodològics, tècnics, materials…) a fi de fomentar l’autonomia dels alumnes per aprendre. No adaptem els alumnes als recursos, sinó els recursos als alumnes.
10. Es prioritzen els agrupaments heterogenis de l’aula i es redueix al mínim imprescindible l’agrupació d’alumnes per nivells d’aprenentatge o capacitats.
11. Els recursos de personal s’organitzen per atendre els alumnes en el seu grup de referència ordinari, de tal manera que s’ampliï al màxim el nombre de sessions amb més d’un mestre a l’aula.

El currículum s’organitza en àmbits que agrupen les àrees de coneixement, d’acord amb la normativa bàsica vigent.

Elements del currículum:

1. Les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions
2. Els continguts clau de cada dimensió
3. Els continguts de cada àrea establerts per cicles
4. Els criteris d’avaluació de cada àrea establerts per cicles
5. Les orientacions metodològiques de cada àmbit
6. Les orientacions per a l’avaluació de cada àmbit

Capítol II. Article 5.1

L'agrupació de les àrees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caràcter complementari. A cada àmbit es defineixen les competències que l’alumne ha d’assolir en acabar l’etapa.

L'organització dels continguts objecte d’aprenentatge. Segons la seva afinitat i el seu caràcter complementari les àrees s’agrupen en àmbits.

Agrupacions de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit que l’alumne ha d’assolir en acabar l’etapa i que contribueixen a l'assoliment de les competències bàsiques.

Capítol II. Article 5.2.a

La capacitat d'una persona per resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria.

Les competències vinculades directament a un àmbit, que l’alumne ha d’assolir en acabar l’etapa i que contribueixen a l'assoliment de les competències bàsiques.

Capítol II. Article 5.2.a

Les competències pròpies de l'àmbit són la concreció a l'etapa de primària de les competències bàsiques que s'han assolir en acabar l'educació obligatòria. El currículum s'ha organitzat per àmbits i els objectius de cadascú d'aquests àmbits en acabar l'etapa estan definits en termes de competències bàsiques pròpies de l'àmbit. A aquestes competències s'han d'afegir les competències transversals, què són la competència digital, la competència d'aprendre a aprendre i la competència d'autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Les competències bàsiques que s'han d'adquirir en finalitzar l'educació obligatòria són:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competència matemàtica
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
4. Competència artística i cultural
5. Competència digital
6. Competència social i ciutadana
7. Competència d’aprendre a aprendre
8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Annex 1

Els continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions.

Capítol II. Article 5.2.b

Objectes d'aprenentatge i sabers, coneixements, conceptes, procediments i actituds que degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competències bàsiques. Es presenten agrupats per blocs de continguts.

Capítol II. Article 5.2.c

Les competències bàsiques es construeixen a partir d'una adequada selecció i combinació de continguts curriculars, d'una o diverses àrees, en funció del seu caràcter més o menys transversal. Hi ha moltes combinacions de continguts que contribueixen a l'adquisició d'una mateixa competència bàsica, tenint en compte que no tots els continguts del currículum tenen el mateix impacte potencial amb relació a una competència. Cada activitat d'aprenentatge s'ha de programar tenint en compte el contingut o continguts que han de ser utilitzats per resoldre un problema o una situació que es presenta de forma contextualitzada amb l'objectiu d'arribar a un determinat resultat d'aprenentatge.

Els enunciats que expressen el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagin obtingut els alumnes en un moment determinat i que han de ser el referent per a les diferents avaluacions.

Capítol II. Article 5.2.d

Criteris per dissenyar activitats d'aprenentatge de caràcter competencial. Fan referència a la tipologia d’activitats, a la temporització, als materials o recursos a utilitzar, a l’organització social de l’aula i a les mesures personalitzades per atendre la diversitat.

Capítol II. Article 5.2.e

Indicacions per a l'avaluació del procés d'ensenyament i aprenentatge que inclouen criteris i instruments que permeten valorar l'assoliment de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit per part de l'alumne i contribuir a l'autoregulació del seu aprenentatge. Fan referència al caràcter formatiu de l'avaluació.

Capítol II.Article 5.2.f

L'avaluació dels aprenentatges ha de ser continuada, formadora i formativa per permetre a l'alumne fer-se protagonista de la seva formació. L'avaluació dels aprenentatges s'organitza en avaluacions internes i externes al centre. Aquestes avaluacions han de donar informació del progrés dels alumnes i l'anàlisi dels processos i dels resultats han de promoure els canvis adients per a la millora.

Preàmbul

Els referents per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques són: les competències bàsiques pròpies de cada àmbit de final d'etapa i els criteris d’avaluació de cada àrea de final de cicle. Estan recollits a l’annex 2.

Capítol IV. Article 15.3

No, en la documentació oficial aquests termes no es poden complementar amb qualificacions numèriques.En els informes trimestrals, dissenyats pels mateixos centres, es pot utilitzar la terminologia que es consideri oportuna, però seria confús incloure qualificacions numèriques i vincular-les a la terminologia que és normativa per a final de curs.

Les orientacions en relació amb els informes a les famílies es troben a l’article 7.5 de l’Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny.

Cal informar de: ✓ El procés d’aprenentatge Els aspectes personals i maduratius ✓ Les mesures adoptades o previstes A final de curs s'ha d'informar també dels resultats que consten a l'acta d'avaluació de final del nivell corresponent. Vegeu els models d’informes elaborats per centres de la Xarxa CB.

La terminologia que s’utilitzi en els informes trimestrals no té per què ser la mateixa que la que s’utilitzi a final de curs, sobretot tenint en compte que aquesta terminologia expressa l’avaluació d’un procés amb uns objectius que es plantegen al llarg de tot el curs. Els termes que s'especifiquen a l'article 8.4 tindran sentit en cas de qualificar l'assoliment de competències.

La decisió d’incloure o no les dimensions en els informes trimestrals és una decisió del centre.

L’avaluació de les diferents dimensions només s’ha de fer al finalitzar cada un dels sis cursos de l’educació primària.

Si l’escola decideix fer-ho a cadascun dels tres trimestres, sí que pot planificar que en algun d’ells no s’avaluï alguna dimensió, però ha de tenir en compte que a final de curs s’hauran d’avaluar totes.

En avaluar la dimensió s’avaluaran les competències pròpies de l’àmbit del qual s’hagin realitzat activitats d’aprenentatge durant aquell trimestre. És a dir, una, vàries o totes les competències pròpies de l’àmbit d’aquella dimensió, atenent els criteris d’avaluació de cada àrea.

A l’espai El currículum a l’escola i a l’aula, Programació, dins l’apartat de cada cicle, hi ha un document per a cadascun dels àmbits amb la relació entre els criteris d’avaluació i les dimensions a què fan referència.

Quan parlem de ponderació ens referim a la contextualització de l’avaluació en cadascun dels centres, a les decisions que haurà de prendre l’equip docent, les quals evidentment s’han de poder justificar d’acord amb els criteris d’avaluació de cada àrea. L’avaluació del procés d’assoliment de les competències bàsiques pròpies dels àmbits al final de cada curs no s’ha de realitzar competència per competència, sinó que es proposa fer agrupant aquestes per dimensions. El resultat global de cadascuna de les àrees s’ha de decidir segons la incidència que sobre la programació hagi tingut el treball de cadascuna de les dimensions avaluades. En relació amb les orientacions de correcció de les proves de sisè, aquestes es basen en els criteris d’avaluació de cada àrea.

L’Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, és d’aplicació per a tots els alumnes dels centres docents públics i privats que imparteixen l’educació primària, inclosos els dels centres d'educació especial o de les unitats de suport a l'educació especial o d’altres agrupaments singulars en centres ordinaris.

En aquest cas s'ha d'elaborar un pla de suport individualitzat (PI) que ha d'identificar, com a mínim, els àmbits o les àrees per als quals s'utilitzaran els criteris d'avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l'avaluació de l'alumne, i aquests s'han d'especificar. Els diversos documents de seqüenciació dels criteris d’avaluació dels diferents àmbits que es troben a l’espai El currículum a l’escola i a l’aula, Programació, dins l’apartat d’etapa, faciliten identificar la relació entre els criteris inferiors i superiors dins de cadascun dels àmbits.En el mateix espai, en els apartats de cadascun dels cicles, es poden trobar per a cadascun dels àmbits, diversos documents amb la relació entre els criteris d’avaluació i les dimensions a què fan referència.

Annex 3 del Decret 119/2015

Aquests referents es troben publicats a l’espai El currículum a l’escola i a l’aula, dins l’apartat d’etapa. Està previst que els documents de desplegament es publiquin durant el curs.

Aquestes competències són transversals, estan associades a totes les àrees de coneixement. S’han establert continguts i criteris d’avaluació per a tota l’etapa i, per tant, no necessiten d’un pla de suport individualitzat que especifiqui criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l'avaluació de l'alumne.

Sí, serà així. Constarà en tots els documents oficials: expedient acadèmic, historial acadèmic i informe individualitzat de final d’etapa. Al portal de centres es troben els models de documentació acadèmica.

No hi haurà una altra columna.És en el pla de suport individualitzat on s’han d’especificar els criteris amb què s’ha avaluat cadascuna de les àrees. Per a la concreció d’aquest criteris d’avaluació a l’espai El currículum a l’escola i a l’aula, Programació, dins l’apartat d’etapa, es troba la seqüenciació dels criteris d’avaluació, que faciliten identificar la relació entre els criteris inferiors i superiors dins de cadascun dels àmbits. Tant l’acta com l’historial acadèmic tenen un apartat on es poden recollir comentaris.

Els models dels documents oficials d’avaluació que apareixen a l’Ordre ENS/164/2016 són els exemples de la formalització impresa d’aquests informes, però els mestres de les escoles públiques de Catalunya utilitzaran l’apartat d’avaluació de l’ESFER@ (Sistema de gestió de centres) per a formalitzar-los. Quan cada mestre hi accedeixi per a emplenar els documents oficials d’avaluació de cada alumne, una de les primeres preguntes que haurà de respondre és si aquest alumne té o no té un PI en cadascuna de les àrees. En el cas que s’especifiqui que sí, aquest fet constarà en tots els documents oficials d’avaluació que genera l’ESFER@.

L'ESFER@ oferirà i generarà un model d’informe de final de nivell que recull tots els ítems de l’expedient acadèmic: Informe referent a les dimensions de cada àmbit i àrea, a la qualificació global, a la promoció de curs i a les àrees que s’han avaluat en funció del PI, si és el cas.

Sí, desapareix la qualificació global de nivell.

Infografia Informació per a les famílies sobre l'avaluació a l’educació primària

Els criteris per a la realització de la prova d'avaluació de sisè d'educació primària queden recollits a les resolucions que s’aproven cada curs i fan referència exclusivament a l’esmentada prova. L’Ordre ENS/164/2016 fa referència als procediments, els documents i els requisits formals dels procés d’avaluació en l’educació primària.

La promoció dels alumnes s’ha de dur a terme com s’especifica a l’Ordre ENS/164/2016. Per als alumnes amb PI l’article 9.2. concreta: la comissió d'avaluació també pot decidir que un alumne amb dificultats en el procés d'assoliment de les competències pròpies de cada àmbit passi al curs següent. En aquest cas, cal explicitar les actuacions pertinents que s'han d'establir per afavorir l'assoliment de les competències esmentades. El Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària estableix: Article 2: s’ha de mantenir la coherència amb l’educació infantil i amb l’educació secundària obligatòria, garantint-ne la coordinació pedagògica, per tal d’assegurar la transició adequada de cada alumne entre etapes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu. Article 10: el Departament d’Ensenyament ha d’afavorir i incentivar la coordinació entre els projectes educatius dels centres que imparteixen l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria, a fi de garantir la continuïtat educativa en l’ensenyament obligatori. Els centres han de definir mecanismes de coordinació per dur-ho a terme. L’Ordre ENS/164/2016 regula, a l’article 5, la coordinació i el traspàs d'informació: en la programació d'activitats, els centres han de preveure la realització d'entrevistes entre el tutor del darrer curs d'educació primària i el tutor del primer curs d'educació secundària obligatòria, per tal de valorar i completar la informació sobre els alumnes en relació amb els seus aprenentatges i el procés maduratiu. En els documents per a l'organització i la gestió dels centres, Concreció i desenvolupament del currículum de l'educació infantil i primària, també es preveu un apartat per garantir aquest traspàs d’informació. Caldrà informar els centres de secundària de les característiques de l’avaluació de l’educació primària i dels termes utilitzats; segons estableix l’article 8.4, els resultats d'aquesta avaluació s'han d'expressar en els termes següents: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) o no-assoliment (NA), els quals no es poden substituir per qualificacions numèriques.

L’Ordre ENS/164/2016, en l’article 8, determina: en els casos d'alumnes de procedència estrangera que s'incorporen al sistema educatiu a Catalunya per primera vegada durant el segon o el tercer trimestre del curs escolar i que no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials a Catalunya, es pot prendre la decisió temporal de no avaluar algunes de les àrees, a proposta de la Direcció del centre i amb l'autorització de la direcció dels serveis territorials.

Al final de cada un dels sis cursos de l'etapa s'ha d'avaluar el procés d'assoliment de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions de cadascú dels alumnes. Cada àmbit té les seves pròpies dimensions. L'àmbit del coneixement del medi té 4 dimensions que agrupen les 13 competències que han d'assolir els alumnes en acabar l'etapa de l'educació primària. En un context de tractament globalitzat dels continguts, al llarg dels trimestres, és coherent que el resultat de l'avaluació de l'àrea de coneixement del medi natural i la de l'àrea de coneixement del medi social i cultural pugui ser la mateixa. L’organització dels continguts per àrees facilita la relació amb cadascuna d’elles. És a les actes de final de curs quan s’ha de donar un resultat per a cadascuna de les dimensions i un resultat global per a cadascuna de les àrees que formen part de l'estructura del currículum. Aquests són els requisits que ha de complir la documentació oficial d'avaluació recollida a la normativa curricular bàsica.

La prova diagnòstica de 3r no té efectes en l’expedient acadèmic de l'alumne. Té un caràcter informatiu, formatiu i orientador per a l’alumne, la família i el centre.

Capítol III. Article 17.1

La prova de sisè de primària no té efectes en l'expedient acadèmic de l'alumne. Té un caràcter informatiu, formatiu i orientador per a l’alumnat, les famílies i els centres.

Els resultats de la prova proporcionen als docents indicadors pedagògics que els han de servir per orientar i organitzar les propostes educatives.

Capítol IV, Article 18.2

Una sola vegada al llarg de l’educació primària

Capítol III. Article 16.3

Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu poden ampliar un curs més del que està previst per a la resta d'alumnes, la permanència en l’etapa d’educació primària, sempre que això n'afavoreixi l’ evolució personal i social i el progrés en els aprenentatges. En aquest cas, i si no el té, se li ha de fer un Pla individualitzat. Cal comunicar-ne la decisió al director dels serveis territorials corresponents.

Article 8

L’article 8 del Decret 119/2015, de 23 de juny, estableix que per a l’àrea de religió la determinació del currículum de l’ensenyament de la religió catòlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents.

Aquest currículum haurà de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, i haurà de contribuir al desenvolupament de les competències pròpies de l’àmbit de l’educació en valors. El Departament d’Ensenyament vetllarà pel seu compliment.

Aquesta àrea s’avalua amb la qualificació global.

Capítol IV, Article 16.4 i Proposta d'ordre d'avaluació

L’atenció a la diversitat és el reconeixement i la valoració de les diferents característiques que presenten tots i cadascun dels alumnes, així com la consideració de les seves necessitats d’aprenentatge de forma singular, afavorint que puguin aprendre junts i col·laborar entre ells en experiències d’aprenentatge compartit i rebutjant la uniformitat com a valor.

L’atenció a la diversitat afecta el conjunt dels alumnes i de la comunitat educativa, però els centres han de fer un èmfasi especial en els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu i, més concretament, en l’alumnat amb necessitats educatives especials

Capítol III. Article 11.1 i 11.2

En el cas dels alumnes per als quals es consideri que per a l’assoliment de les competències bàsiques de l’etapa són insuficients les adaptacions incorporades en la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació previstes, es pot prendre la decisió d’utilitzar criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell que els correspon, com a referent per avaluar-los.

En aquest casos s'ha d'elaborar un Pla individualitzat (PI) que ha d’identificar, com a mínim, els àmbits o les àrees per als quals s’utilitzaran aquests criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l’avaluació de l’alumne, i aquests s’han d’especificar

Ordre d'avaluació

L'enfocament competencial del currículum condiciona i orienta la professió docent en la seva globalitat perquè afecta la manera de programar, les metodologies d'aula, l'avaluació i la forma d'interactuar amb l'alumne, amb els companys de professió i amb l'organització escolar. El treball en equip esdevé en aquest escenari un factor imprescindible per a l'èxit personal i col·lectiu.

Els centres, d'acord amb la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i en poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.

Els alumnes, en funció de l’elecció dels pares o tutors legals, podran cursar l’àrea de religió o l’àrea d’educació en valors socials i cívics de l’àmbit d’educació en valors.

Capítol II. Article 7.2

S'ha de fer com a mínim un projecte interdisciplinari a cada nivell escolar.

Capítol II. Article 7.6

La competència digital ha d'estar present en totes les àrees ja que és una competència transversal.

Annex 3

La recerca i l'aprofitament eficient dels recursos que ofereix l'entorn més proper, així com l'establiment de sinergies positives entre l'escola i aquest entorn, han de facilitar els aprenentatges proposats en el currículum.

Preàmbul

Inici