Capturar vídeo directament de la càmera de vídeo

Treballar amb vídeo digital suposa ja alguna cosa més seriosa, tècnicament parlant, que treballar, per exemple, només amb audio o amb Gimp. Existeixen tres condicionants que cal tenir presents:

  • Per un costat , el vídeo venen a ser com a "25 fotografies per segon", que cal mostrar degudament i no poden avorrir a qui les mira, cal que tinguin un sentit i expliquin alguna cosa.Tot i que no pertoca des d'aquestes ratlles ni insistir-hi ni parlar-ne, audiovisualment parlant existeixen uns codis i llenguatge propi https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_(llenguatge_audiovisual) que cal saber respectar en un muntatge audiovisual. És necessari deixar constància que explicar-se a través de les imatges és mostrar un relat, una història, i que sempre ens caldrà disposar dels coneixements del llenguatge que fem servir, així com de certa experiència en "com" mostrar el relat; des del punt de vista d'enregistrament de les imatges i des del punt de vista del muntatge de les mateixes.
  • Les demandes del maquinari es tornen més exigents, en el sentit que cal tenir una màquina una mica ràpida, generós espai al disc dur i, naturalment, una càmera de vídeo digital o bé un telèfon mòbil amb el quals traspassar els resultats de l'enregistrament a l'ordinador ( que de fet són transferències d'informació) de vídeo.
  • Ens situem en un entorn de xarxes on cada cop tot funciona més ràpid. Anys enrera resultava impensable que a través del mòbil ens arribés un missatge en forma de vídeo. Les necessitats, l'entorn, la perícia de l'autor/a en moure's en entorns digitals, la tecnologia de butxaca i la cultura de la immediatesa poden fer possible un enregistrament sense edició o un producte molt elaborat, passant per totes les seves fases intermèdies. Caldrà delimitar en cada moment el més adient, però també caldrà valorar les tres passes fonamentals a que està sotmés aquest "producte audiovisual": enregistrament, edició i exportació.

En quant als formats de vídeo, la totalitat de càmeres de vídeo actuals treballen en format digital, i prenen com a suport dels enregistraments una targeta de memòria. Altres antics formats cada cop més es declaren en extinció, i ja ni parlem dels formats analògics, que són força complicats de reproduir degut a la manca absoluta d'aparells adients, com poden ser els: VHS, 8 mm, beta i totes les seves variants. De la mateixa forma direm de formats com el DV, que ja formaven part del món digital, però que s'han vist absorbits per la puixança de la targeta digital i dels aparells portàtils ( mòbils i càmeres d'esport ).

El fet de voler reproduir les antigues cintes analògiques com el VHS o el 8 mm passarà a formar part de la necessitat de peces històriques, com poden ser també els projectors de bobines de cine de "Super8". Tot allò que no pugui "manipular-se" en format digital directament en un ordinador o dispositiu mòbil serà molt complicat de poder recordar, emmagatzemar i reproduir, per la manca d'aparells disponibles per a la seva reproducció. El "digital" ha vingut per a no marxar.

PROGRAMARI I SISTEMA OPERATIU

En quant al programari que farem servir en aquest mòdul, cal explicar breument un parell d'apunts. És necessària en aquesta primera pràctica aclarir en forma de lectura d'on venim , on som i on pot ser el futur en aquests mitjans ( aquest darrer punt, sempre complicat i sotmés al mercat ) Programaris que facin servir un editor de vídeo hi han diversos , però sempre ens trobarem:

  • En un entorn de treball dins del Sistema Operatiu Windows existeixen diferents programes editors de vídeo.La majoria d'ells són propietaris, com poden ser: Adobe Premiere, Sony Vegas, Pinnacle Studio , etc. El seu ús és de pagament. De la mateixa forma que hem vist que podem fer servir programaris d'edició d'imatge fixa o so en forma lliure, els programaris d'edició de vídeo acostumen a ser de pagament. El que farem servir fonamentalment en aquestes planes es tracta del programa de codi lliure Openshot. Pot servir perfectament per a endinsar-nos, de forma transversal, en aquest món de l'edició de vídeo digital. Molts dels programes de pagament anomenats disposen de versions de prova de 30 dies.
  • En un entorn de treball dins del Sistema Operatiu de la casa Apple , I-movie és el programa propietari que més es fa servir per a començar. Només funciona en entorns Apple. També podem trobar versions per a Apple d'altres cases comercials, com el Adobe Premiere per a Apple, o el Final Cut ( i d'altres ). El mateix podem dir en dispositius mòbils de la mateixa casa.
  • En un entorn de treball sota Linux-Ubuntu, o concretament sota Linkat, existeixen diferents alternatives, com poden ser Cinelerra , Lives i d'altres. Possiblement poden sortir d'altres temes colaterals relacionats, com poden ser el coneixement del propi entorn de treball de Linux, o la pròpia instal·lació dels programes a través de comandaments. Poden afegir-se a la tasca d'aprendre el propi programari. Tots els programes que funcionen sota Ubuntu són d'ambit lliure,com el sistema operatiu, tot i que les funcionalitats no passen a ser les mateixes que les d'un programa propietari en funcions avançades d'ús ( que no farem servir pel seu tarannà professional )
  • Encara que no sigui motiu del relat ni de les intencions d'aquestes pràctiques és necessari destacar com , cada cop més, les aplicacions mòbils van adaptant programaris d'edició de vídeo, en les seves formes més simples, per a poder disposar també des del mòbil i la tauleta de les capacitats de modificar un clip de vídeo. Sembla lògic creure que, si la càmera de vídeo més feta servir en l'actualitat és la del mòbil, sigui aquest el que ofereixi, a la vegada, unes eines bàsiques d'edició.
  • Ha hagut un intent ben intencionat , per part de diferents cases comercials, de portar a terme l'edició de vídeo online. El procés dista molt encara de ser genèric. La manca de velocitat de pujada de les dades a la xarxa o el límit de gestió de dades mòbils en els dispositius encara fa d'aquesta d'opció un ús molt limitat. No podem oblidar tampoc editors de vídeo al núvol com youtube, que finalment va discontinuar el seu procés.
  • Tots els programaris lliures necessiten, per a ser reconeguts i publicitats,d'una certa estabilitat i millora. De la mateixa forma que els sistemes operatius ( lliures o no ) necessiten d'actualitzacions que implementin millores, aquests també. Poden sortir programaris que tinguin totes les bones intencions i treball, però si no actualitzen la tasca feta, en pocs mesos resulten projectes abandonats. La comunitat que els recolza ha de mantenir-se activa i a l'aguait d'implementacions que el facin funcionar amb fluidesa. Per això no tots els programaris lliures són vàlids o funcionals.
  • Qualsevol editor de vídeo disposa de les mateixes finalitats. Les diferències que els composen passen per algunes de les característiques que descrivim: actualització de les versions, sistema operatiu sota el que funciona, tipologia dels seus drets ( programari lliure, de pagament, de prova, propietari…), etc. Però els que normalment teniu més sentits disposen de les mateixes eines bàsiques de treball. El fonamental no és tant el programari, sinó allò que volem aconseguir amb ell.
  • Hem de diferenciar també els programaris d'edició de vídeo dels programaris de composició. Mentre els primers poden servir-nos per a edicions dins d'un tall normal d'operacions ( escurçar una presa, insertar una transició entre dos clips, afegir un títol, afegir una música de fons…. ) , els programaris de composició són professionals, necessiten d'un maquinari , espai i memòria molt adient; no resulten econòmics i el seu ús acostuma a ser professional. Un exemple visual d'un programari de composició pot ser el que es fa servir en qualsevol careta d'entrada d'un telenotícies, on intervenen elements en 3D, imatges de vídeo, rètols i d'altres elements, en moviment.

Openshot

L'anterior introducció és necessària per a entendre que no resulta senzill triar un programari que perduri en el temps i actualitzat per a portar a terme les pràctiques d'aquest nivell 3. La tria és complicada, si bé calia posar-ne un.

El programa pot trobar-se a l'adreça https://www.openshot.org/download/ i disposa d'una àmplia ajuda. Openshot és multiplataforma, el que vol dir que el podeu fer servir en Linux, Mac i Windows.

La seva plana del programari apareix per defecte en anglès.Podem posar-la en castellà fent clic al menú:

Quan fem clic a la pestanya de Descarregar, automàticament s'adapta al sistema operatiu que fem servir i ens ofereix la baixada de l'arxiu, en format directe o bé en format torrent.

La mida de l'arxiu, tot i ser gran, no és excessiva i podem fer-ho en format directe.Cal baixar-se un arxiu de vora els 130 megues per a realitzar la instal·lació, cal tenir-ho previst per si disposeu d'una connexió lenta.

 

3.1.- Instal·lació del programari Openshot

Un cop feta la baixada comença l'operació. En alguns sistemes operatius la baixada és detectada com a un programari que no ve de la botiga de compres de windows. Si és el cas, cal continuar amb la instal·lació fent clic a " Instal·la de totes maneres", donat que no es tracta de cap programari perjudicial per a la màquina.

 

Quan comença la instal·lació es detecta l'idioma del sistema operatiu i ens deixa seleccionar-lo. Si no fos així sempre podem seleccionar aquell que es vulgui. Accepta instal·lació en català.

I passem a acceptar les diferents pantalles pròpies de la instal·lació

3.2.-ALTRES PROGRAMARIS

Encara que farem servir el programari Openshot, existeixen d'altres que també són destacables, dins del camp dels programaris de vídeo lliures o gratuïts:

  • Shotcut. Està en la mateixa línia de Openshot, i presenta una forma una mica menys intuitiva a la seva línia de temps. És prou recomanable també en la seva forma de treballar, seguint els mateixos principis. A nivell de prestacions i capacitats és similar a Openshot. El podeu trobar a https://shotcut.org/

  • Avid. Tot un clàssic que des de fa anys ha servit d'editor de preferència a televisions, degut a la seva gran capacitat editora. Ha hagut de tocar més de peus a terra i oferir una versió gratuïta. Cal baixar , previ registre, un arxiu proper a un Giga de dades. Podeu trobar més informació a http://www.avid.com/

  • Filmora. Editor senzill en el seu funcionament, que també s'obre pas en el camp de les aplicacions mòbils. La seva web està prou documentada en castellà. Podeu trobar més informació a https://filmora.wondershare.es/

  • VSDC. Senzill editor de vídeo. La casa comercial està molt posada en programes de codificació i creació de DVD que no pas en programaris d'edició, si bé pot servir aquesta edició gratuïta. Podeu trobar més informació a http://www.videosoftdev.com/es/free-video-editor