Mòdul 1 - Pràctica 5

Internet va nàixer com a tal l'any 1969, quan es van interconnectar, per primera vegada, els ordinadors de les universitats d´UCLA i Stanford.

L'any 1972, es va presentar públicament la xarxa ARPANET que interconnectava diferents institucions a través d'una xarxa de computadores. L'avaria en una d'elles ja no significava, per primera vegada, la caiguda de la xarxa sencera, ja que els múltiples vincles existents entre la resta permetia continuar donant servei. Cada un dels grans ordinadors emmagatzemava i feia el reenviament de la informació de la xarxa. A més a més, la xarxa incloïa la utilització de petits ordinadors especialitzats en la gestió dels enllaços de comunicació.

Aquest va ser l'inici d'una veritable descentralització de la informació i de les dades. Amb el pas dels anys (menys de 40, en realitat), Internet s'ha fet més gran i ha arribat a una gran quantitat de persones. Avui en dia institucions, empreses petites i grans, persones de diversa tipologia, etc. ofereixen i fan un ús molt divers dels serveis de la xarxa.

"O'Reilly Media" va proposar el concepte Web 2.0 l'any 2004, per referir-se a una nova generació de webs, basades en comunitats de persones que comparteixen informació de forma molt fàcil i àgil, fent servir nous serveis que les empreses ofereixen de forma gratuïta als usuaris i usuàries d'Internet: els blocs, les "wikis", els àlbums de fotografia digital, els repositoris de vídeos, els enllaços amb d'altres webs, etc.

Gràcies a la web 2.0 la col·laboració entre grups de persones és més senzilla, i la web estàtica (on els continguts presentats no canvien gairebé) ha evolucionat cap a la web dinàmica (aquella on les persones usuàries poden introduir informació rellevant de forma immediata, senzilla i eficaç).

A la web 2.0, són els usuaris els que proporcionen els continguts (aquest és un dels grans atractius), deixant a les companyies el rol de construcció i posada a disposició de les plataformes.

Alguns serveis d'aquest tipus són Flickr, del.icio.us, Youtube, Blogspot, Picassa, Buzz, Twitter, etc.

El web semàntic encara és només un concepte. Es tracta d'un sistema d'intercanvi d'informació significativa (semàntica) d'una forma comprensible per a les màquines. D'aquesta manera, els sistemes podran operar de forma automàtica entre si, reduint la necessitat que les persones intervinguin en les transaccions d'informació.

Així, les màquines podrien realitzar operacions intel·ligents i seleccionar i processar de forma correcta la informació que l'usuari precisa, evitant que aquest hagi de cercar-la personalment.

A l'actualitat, estem vivint un moment d'intensos canvis, en tant en quant han aparegut solucions molt pràctiques que fomenten l'accés a Internet en situacions de mobilitat: els mini-portàtils, les tabletes digitals i els telèfons intel·legents, estan generant una nova forma d'accedir als serveis i a la informació disponible a Internet.

A més a més, han aparegut conceptes com ara "el núvol" (per a representar una nova generació d'espais a Internet, on el usuari genera, modifica, treballa i emmagatzema els seus documents, de forma similar a com ho faria amb el seu ordinador personal), fet que li permet desplaçar-se i continuar tenint a la seva disposició tota la documentació que necessita.