Al nostre àmbit, parlem de xarxes socials digitals: uns espais que constitueixen unes estructures on s'hi interrelacionen un conjunt d'actors (que poden ser persones però també organitzacions), que estan connectades per un o més d'un criteris (amistat, coneixença, perquè comparteixen interessos, són professionals del mateix sector, etc.)

La funció d'aquests espais és promoure i facilitar la interrelació de les persones i la compartició de determinats continguts. S'estableixen converses basades en el contingut que els usuaris aporten.

Les xarxes socials, són sistemes oberts o tancats, però sempre estan en permanent construcció: els individus que hi participen van aportant continguts i comentant i interaccionant amb els continguts que aporten altres.

Hi ha una infinitat de xarxes socials i no existeix cap sistema de classificació universal. No obstant, podem considerar l'existència de xarxes socials privades (dins d'un determinat col·lectiu o empresa, per exemple) i xarxes públiques.

Si tenim en consideració les temàtiques que tracten, trobarem xarxes socials generalistes (com ara Facebook, Google+ o Twitter) o temàtiques (LinkedIn, Pinterest, per exemple).

• Els usuaris -persones o organitzacions- creen un perfil, on ofereixen informació sobre si mateixos. Aquesta informació serà utilitzada per a localitzar d'altres persones de la xarxa, amb les quals es podran vincular "digitalment". Aquesta informació generalment està formada per un nom o un àlies, una fotografia i algunes dades biogràfiques (aquestes poden ser opcionals, generalment).
• Les persones usuàries, en la major part de les xarxes socials, han de confirmar expressament la seva vinculació amb d'altres persones (per a exemple, a Facebook, cal confirmar "l'amistat").
• La major part de les companyies creadores de xarxes socials, permeten als seus usuaris configurar diferents nivells de privacitat (tractarem aquest tema amb deteniment més endavant). Per tant, poden escollir què comparteixen i amb qui ho comparteixen.
• Cada xarxa social te els seus codis de comportament, usos i costums. Els usuaris els hauran d'aprendre per tal de moure's per la xarxa i per a comunicar-se de forma eficaç, però aquest aprenentatge es realitza de forma progressiva i, en general, per imitació.
• En general, el model de negoci de les xarxes socials és variable però està basat en un doble argument: és el usuari el què proveïx el contingut i, al mateix temps, el usuari és el consumidor (bé dels productes que s'hi anuncien o bé del mateix sistema de xarxa, quan aquesta és de pagament). Algunes persones pensen que els usuaris de les xarxes ofereixen tal quantitat d'informació sobre si mateixos i els seus hàbits, que les empreses poden construir perfils de consum que els resulten de gran utilitat (per tal d'orientar la seva publicitat o fins i tot de modelar els seus productes).