Mòdul 4 - Pràctica 1

Hi ha diferents eines que anomenem eines col·laboratives. Són instruments que ens ajuden a intercanviar informació o comunicació de forma que altres persones la poden rebre i enviar-nos, a la vegada, més informació. La seva virtut està, precisament, en aquest intercanvi amb d'altres persones. Aquestes eines fan èmfasi en l'usuari.

Les principals eines de col·laboració són els fòrums, els blocs i les wikis. No obstant això, hi ha moltes més que comparteixen les característiques principals d'aquests:

• Estan disponibles 24 hores al dia, 7 dies per setmana, al llarg de tot el any. Es pot accedir-hi des de qualsevol terminal d'accés a Internet a nivell mundial.
• Estan dissenyades per a compartir i interaccionar, posar informació a disposició d'altres persones, de manera que aquestes podran accedir-hi, processar-la i relacionar-se amb el contingut.
• Estan pensades per a resoldre necessitats concretes dels usuaris finals, manera que aquests poden optimitzar la seva experiència amb el mínim esforç imprescindible. Són realment fàcils d'utilitzar.
• Estan orientades a la col·laboració: més enllà de la cooperació, s'hi involucren diferents persones per tal d'aconseguir una fita comú, impossible d'assolir de forma individual.

En l'àmbit de la web o xarxa social, algunes d'aquestes eines també reben el nom de eines de la "web 2.0", un sistema de informació (i de economia) que es basa en què els usuaris comparteixen els seus continguts, i les empreses només han de disposar de les plataformes.

Hi ha moltes possibles classificacions d'aquests tipus d'eines, però en aquesta ocasió ens centrarem en dues categories:

• D'una banda, les eines de col·laboració síncrona: aquelles que ens permeten interactuar a temps real amb d'altres persones.
• D'una altra, les eines de col·laboració asíncrona, que són aquelles que han estat creades per tal d'afavorir la interacció, però no necessàriament a temps real. És la suma de les intervencions de les persones les que els atorguen aquest caràcter de col·laboració.

El xat:

Permet als participants tenir converses sincròniques en temps real a través del web i la seva característica més destacada és la immediatesa. Poden ser del tipus un-a-un (una persona es comunica amb una altra), i també es poden realitzar amb diferents persones a la mateixa vegada.

Existeixen diferents modalitats, com ara:

• el xat de text,
• el xat d'àudio (audioconferència) o
• el xat de vídeo (videoconferència).

Una gran majoria d'eines facilita que les persones que fan ús del servei de xat puguin intercanviar fitxers. La comunicació queda enregistrada o no, depenent de la configuració en cada cas.

Els xats es poden dur a terme a través d'interfícies web (com ara en l'entorn virtual "Moodle" o a través de plataformes específiques o que incorporen aquesta funcionalitat -per exemple, Facebook, però també Google+ -) o a través de programes específics que cal tenir instal·lats al nostre dispositiu (com ara el Pidgin/ o l'Skype). Els sistemes més moderns permeten la seva emissió en directe/diferit per Internet.

En aquesta línia, tenim les eines de videoconferencia que ens permeten compartir àudio, vídeo, xat de text i, fins i tot, mostrar documents i interactuar amb ells. Un bon exemple seria Wiziq

Pissarres digitals en línia: permeten intercanviar tota mena d’informació de forma instantània i interactiva i les aules digitals o entorns virtuals d’ensenyament-aprenentatge, espais web que incorporen diferents eines (com ara "pissarres digitals") i que afavoreixen la col·laboració (es tracta d'un producte en plena expansió).

Són canals de comunicació asíncrona permanents que es desenvolupen a través de planes o portals web. Habitualment, cada tema genera un nou "fil" i això permet que les converses quedin arxivades per temes. Els participants poden intervenir bé obrint un "nou fil de conversa" o bé donant resposta a una intervenció anterior.

Les persones que hi participen poden compartir fitxers, però aquesta és una funcionalitat força limitada, ja que visualització dels continguts és molt senzilla i bàsica.

Generalment, les intervencions més recents en un fòrum apareixen arxivades en primer lloc.

Als darrers anys, han aparegut les xarxes socials, espais de debat i diàleg, que han desplaçat -sembla que de forma irrevocable- aquests fòrums. No obstant, cal tenir en compte que ofereixen algunes prestacions que no són comparables (per exemple, la senzillesa i facilitat del seu ús, i l'ordenació dels continguts, entre d'altres).

Es tracta d'eines nascudes per compartir vivències, inquietuds, opinions, reflexions, etc. En el seu origen, els blocs o bitàcoles eren eines estrictament personals, però cada dia hi ha més blocs col·lectius (com ara els blocs de l'aula, els blocs de centre, etc.).

La seva virtut principal és que l'autor publica de forma molt ràpida i senzilla els continguts, i els visitants del lloc poden enviar-li comentaris i aportacions, produint-se d'aquesta manera molta interacció.

És habitual trobar contingut de tot tipus (text, imatge, àudio, vídeo, hipertext, etc.)

Podem definir la "wiki", de forma molt senzilla, com aquell espai compartit on tothom pot incorporar, modificar i, fins i tot, esborrar continguts. Aquests continguts poden ser de gairebé qualsevol tipologia (text, imatge, àudio, vídeo, hipertext, etc.) Les "wikis" empren un llenguatge informàtic molt bàsic i interconnecten la informació que contenen.

Destaca d'aquesta eina, principalment, el fet que els continguts esborrats o modificats es poden recuperar, revisant l'historial de modificacions i desfent els canvis. Aquesta tecnologia representa l'essència del treball col·laboratiu, ja que deixa en mans de la comunitat la responsabilitat dels continguts publicats. L'exemple per excel·lència és la //Wikipèdia//.

Fins ara hem descrit les eines més conegudes, però també en trobem d'altres com ara:

• Grups de notícies i llistes de distribució: similars als sistemes de correu electrònic, els missatges estan destinats a un grup de persones i es transmeten bé a demanda de l’usuari final (grup de notícies) o bé quan els missatges estan disponibles (llista de distribució)

• Calendaris de treball: afavoreixen la planificació, la cooperació i la gestió col·laborativa de l’agenda del grup.

• Documents en línia: n’hi ha de diferents tipologies. Actualment els documents “compartits” (per exemple, els Googledocs o Drive) s'estan utilitzant molt, especialment en el món laboral i amb motiu de la creixent mobilitat dels treballadors. En tots els casos, es tracta de documents que, en funció dels permisos atorgats a diferents grups d’usuaris, es modifiquen de forma col·laborativa i asíncrona.

• Sistemes de directoris compartits o magatzems virtuals: permeten intercanviar documentació independentment del seu format. - Dropbox o Cubby

• Mapes mentals o esquemes que ens ajuden a compartir informació de forma estructurada. Alguns exemples col·laboratius són Creately.com o Gliffy.com

Dia a dia apareixen noves eines de treball col·laboratiu, però, més enllà de les eines, el que implica aquesta tipologia de treball és una actitud personal.