Perfil i eines

Les persones formadores en un model de formació basat en els principis de l’aprenentatge reflexiu han de partir dels coneixements o informacions que aporta el professorat en formació, de tal manera que s’estableixi un diàleg “més simètric” entre la seva representació i allò que li aporta una mirada més experta. Aquest procediment metodològic afecta directament el mode amb què es presenten i s’organitzen els continguts i la incorporació d’àmbits de coneixement a partir de les necessitats dels docents tot a través del diàleg pedagògic entre els membres de la comunitat d’aprenents.

• Introducció
• Característiques de la persona formadora
• Perfil de la persona formadora
• Rols i competències de la persona formadora
• Funcions de les persones formadores en pràctica reflexiva

• Comunitat d'aprenents
• Comunitat de pràctica
• Dinàmiques grupals
• Actituds

• Elementos del aprendizaje reflexivo
• VESET i ZDP
• Bastiment MESO

• Contrast
• Discurs indagador
• Procediments discursius
• Interacció a l'aula
• Les preguntes de la Pràctica Reflexiva
• Recollir per fer avançar
• Mediació a través de conceptes
• Escolta activa
• Seducció
• Esmicolament

En el procés formatiu que acompanya la formació basada en la metodologia de pràctica reflexiva hi trobem tres accions clau que determinen la tasca formadora i l’ús dels instruments més adequats a cada moment del cicle reflexiu:

• Ajudar a crear i mantenir una comunitat d’aprenents.
• Promoure el desencadenament i acompanyar de manera sistemàtica un cicle reflexiu complert en les seves tres fases: autoanàlisi, contrast i redescripció
• Acompanyar l'avaluació de tot el procés formatiu per part de les mateixes persones en formació

Seguidament entrarem a definir de forma breu quins són aquests moments clau de tota formació basada en aquesta metodologia. Aquests venen determinats en primera línia pel cicle reflexiu i les seves fases per les que hauria de passar tot el professorat en formació seguint els procediments de la pràctica reflexiva.

Serà tasca de les persones formadores-tutores ajudar a fer emergir les necessitats de formació respecte al punt de partida individual i de grup, així com guiar i donar suport a la sistematització, seguiment i avaluació del procés de canvi o redescripció.

Per a que tingui lloc aquest cicle serà necessari promoure la creació d’un ambient de confiança mútua entre participants i persones formadores que recolzi emocionalment i estimuli a l’aprenentatge individual i col·lectiu tot creant vincles de pertinença a una comunitat d’aprenents que comparteixen interessos comuns, intercanvien idees, analitzen pràctiques pròpies i alienes de manera crítica i constructiva per tal de construir conjuntament nous coneixements.

Volem remarcar, però, que tal i com queda exposat en el document Bastiment Meso, l’acció formativa basada en la pràctica reflexiva necessita d’una estructura que mantingui un equilibri entre la planificació i la improvisació, entre allò previst i el que emergeix de nou. Es tracta d’un procés que necessita d’un temps determinat (segons la nostra experiència, un any aproximadament) i que en el marc de la formació planificada des del Departament compta amb fases presencials i fases no presencials.

Això representa que les persones formadores hauran de preveure el possible desenvolupament de la formació, comptant, d’una banda, amb la necessitat que emergeixin aquests moments clau dels que parlem i, d’altra, amb que hauran d’exercir la seva funció de persones formadores tant en les sessions presencials com en les no- presencials.

És per això que en els apartats corresponents a cada moment fem propostes dels procediments i les activitats o instruments que puguin ser més adients per a cada fase del cicle i per a cada tipus de sessió.

Zinka Carandell, Olga Esteve, Lucrecia Keim