Quan parlem de l'organització d’un projecte, a què ens referim? A tots els passos que cal tenir en compte per poder desenvolupar un projecte de manera que puguem arribar als objectius que ens haguem fixat a l’hora de plantejar-lo.

Per tant, un cop tinguem clar què volem que aprenguin, cal que pensem què ens caldrà per dur-lo a terme: a nivell material, de professorat implicat, hores lectives necessàries, organització horària o de classe específica…

Com organitzem doncs, un projecte que es desenvolupi només des de les pròpies Matemàtiques, un projecte conjunt entre Matemàtiques i altres matèries o un projecte globalitzat?

Abans d’analitzar si cal un enfocament diferent segons el tipus de projecte que vulguem treballar, podem fer-nos unes preguntes de caire general a nivell d’organització

Tot seguit us compartim un model d'organització d'un projecte que es duu a terme a l'Institut Les 5 Sénies de Mataró.

• Quants membres del professorat i alumnat involucra el projecte?
• És un projecte que ja hem dut a terme abans o és el primer cop que el fem?
• Quantes hores cal per desenvolupar-lo?
• Quins recursos ens caldran?
• Quines competències matemàtiques volem treballar? Quines competències clau estarem desenvolupant quan el fem?
• Quines eines utilitzarem per fer la recollida d’evidències al llarg del procés?
• Cal una organització horària diferent de l’habitual?
• Cal una organització de classe o metodologia de treball diferent de la que normalment fem a classe?

Les respostes a totes aquestes preguntes ens ha de dur a prendre decisions que caldrà registrar: qui, quan i com durem a terme cada pas.

A nivell d'equip docent (enllaç document suport 1)

A nivell d'equip docent, cal tenir en compte una sèrie d'actuacions que hauríem de desenvolupar per poder planificar-los i preveure espais per poder-los dur a terme.

• Planificació de sessions de treball prèvies a l'inici del projecte amb els docents implicats.
• Concreció dels components curriculars (sabers i competències) que volem treballar i dels criteris d'avaluació.
• Tria d’una bona pregunta com a disparador del projecte
• Tria dels objectius relacionats amb el disparador
• Elaboració de recursos vinculats al disparador: vídeos, presentacions, material manipulatiu…
• Proposta d'activitat d'apropiació dels objectius d'aprenentatge i instruments d'avaluació, tots ells consensuats amb l'alumnat.
• Recollida d'evidències dels aprenentatges i de les connexions dels aprenentatges entre ells i amb altres.
• Confecció de rúbriques o d’altres instruments per compartir com avaluarem als alumnes i per fer la valoració final (metacognició)

A nivell d’aula: (enllaç document suport 1)

Així mateix, cal tenir en compte quines actuacions hem de preveure que poden incidir a nivell d'aula

• Dinàmiques que cal que coneguin els docents per treballar a l’aula al llarg del projecte
• Creació de graelles d’organització de l’alumnat.

A nivell d'equip docent (enllaç document suport 2)

A nivell d'equip docent, cal tenir en compte una sèrie d'actuacions que hauríem de desenvolupar per poder planificar-los i preveure espais per poder-los dur a terme.

• Plantejament de com presentar la pregunta del disparador d’un projecte a l'aula.
• Preparació de la recollida i gestió de les preguntes d’investigació que plantegin els alumnes al voltant del disparador plantejat (Full de recollida de preguntes de l’alumnat)
• Elaboració de documents digitals de suport per l'alumnat.
• Elaboració d'activitats per a la recollida de l’experiència prèvia respecte al tema escollit
• Previsió de recursos amb els quals els alumnes poden fer la seva investigació respecte a la pregunta del disparador:
  • Recursos per la cerca d'informació en llibres, contes, revistes… a la biblioteca, a casa, o a d'altres fonts físiques.
  • Recursos per a la cerca i gestió d'informació a internet.
  • Previsió de moments de conversa a l’aula, on poder compartir aprenentatges, i recollida d'aquests.
  • Recursos per fer investigació (observant a partir de l’entorn proper, fent experiments, obtenint dades reals…)
• Preparació de bastides per l'elaboració d'enquestes, entrevistes…
• Presa de contacte amb possibles experts vinculats amb el projecte
• Planificació i preparació de sortides vinculades amb el projecte
• Preparació de recursos materials
• Elaboració de documentació per a la recollida d'evidències d’aprenentatge

A nivell d’aula:

• Elaboració d’un mural per penjar les preguntes per després recollir
• Organització per tipus de preguntes o per centre d’interès

Finalment, cal tenir en compte actuacions a l'hora de tancar el projecte, recollir la feina feta i els aprenentatges que se n'extreuen. Caldria preveure entre d'altres, eines d'avaluació i coavaluació.

Algunes actuacions que podríem tenir en compte són:

• Elaboració de recursos per registrar evidències per l'avaluació del projecte
• Tria del tipus de producte final (si s'escau)
• Planificació de la presentació dels productes finals (gestió de professorat i recursos horaris)

• Preparació de documentació per la coavaluació de l'alumnat

Quan ens plantegem portar a l’aula un projecte de Matemàtiques, hi ha diversos factors a tenir en compte que ens poden marcar la coordinació necessària per poder-lo dur a terme:

El tipus de projecte:

• Un que només involucri docents de Matemàtiques?
• Un que involucri altres matèries a part de les Matemàtiques?
• Un projecte globalitzat?

L’organització del centre:

• El centre té una organització que afavoreix el treball entre matèries?
• Per exemple, treballen per àmbits, per franges, per agrupacions concretes de matèries, o bé, per contra, les matèries treballen sempre de manera independent?
• Hi ha docents formats o avesats al treball per projectes?
• Hi ha projectes consolidats que ja s’han dut a terme al centre?

Totes aquestes preguntes ens ajudaran a preveure espais i moments per poder portar a terme el projecte: durant el procés de planificació, d’execució i d’avaluació del mateix.

És convenient adaptar el tipus de projecte a les nostres necessitats, però també a la realitat del centre. Si estem avesats a fer projectes, pot ser que fer un projecte globalitzat no sigui un problema, però si no ho estem, pot ser que sí, i que la coordinació necessària no tingui cabuda en l’organització del centre. Començar per projectes només de matemàtiques, pot ser una bona idea per fer un primer pas, a nivell de departament, de poder fer una coordinació adequada, en cas de no tenir experiència.

Però quina coordinació és necessària per engegar, desenvolupar i avaluar un projecte? Cal preveure reunions de coordinació amb els docents de la matèria, matèries o àmbits implicats

El treball per projectes suposa canvis si no es treballa habitualment d'aquesta manera, tant a nivell de professorat, d'organització i de gestió com a nivell de l'alumnat. És un repte que sol ser engrescador, tot i que el fet de treballar d'aquesta manera suposa enfrontar-se amb novetats que caldrà preveure:

• Si el professorat no te cap mena d'experiència i/o formació en aquesta manera de treballar caldrà preveure l'acompanyament i guiatge necessari.
• L’interès del tema i la seva importància pot estar per sobre de les matemàtiques. Ens podem trobar que quan treballem projectes, el projecte involucri menys del que ens agradaria les matemàtiques. Però podem proposar diferents projectes al llarg del curs: alguns on les matemàtiques hi tinguin més entitat i altres no tanta.
• Pel que fa manera en com es comuniquen els resultats, caldria proposar dinàmiques i eines per poder-ho fer de manera unificada. Fer servir models d'informe, o utilitzar bases d'orientació que ajudin a l'alumnat en aquest aspecte.
• Cal preveure com fer el seguiment del treball en grup, per assegurar-nos de que el grup treballa com a tal.
• Poden haver-hi diferència de criteris respecte al que entenem per projectes. Pensar en trobades amb el professorat de centre per parlar-ne i tenir un vocabulari comú facilita arribar a un consens i fixar uns objectius clars deixant clar què volem quan treballem aquesta mena de projectes.
• De vegades el procés d'adaptació dels estudiants que han treballat de maneres diverses en els centres anteriors es troba en punts diferents (en el cas de secundària, per exemple). Cal assegurar-nos que tot l'alumnat té la mateixa idea del treball en grup i de què esperem d'ells quan fem un projecte.
• Si falten fonts d’idees i de recursos, ja sigui pel disparador o per desenvolupar el projectes pot començar per projectes més pautats, menys oberts, que ens ofereixin diversitat de recursos i activitats. Així podem deixar per més endavant projectes més complexos de desenvolupar i poder trobar amb temps els recursos que ens calguin.