Piràmide de penics

• Font: Dan Meyer
• Durada: 4h
• Etapa: Secundària
• Àmbits implicats: Matemàtiques i Ciències
• Producte final: Article científic
• Enllaç al projecte Piràmide de penics

Comencem a l'aula mirant el següent vídeo només demanant que s'hi fixin i si se'ls hi ocórre alguna pregunta, que l'apuntin.

A continuació, demanem als alumnes que es facin les preguntes que creguin que aquest vídeo els pot suggerir. En un primer moment cal que ho facin individualment, per després compartir-ho a tot el grup classe.

Segurament arribarem a veure que una pregunta interessant és saber quantes monedes calen per construir aquesta piràmide. D’entrada, podem demanar als alumnes que estimin la quantitat, i segurament serà bo que ho facin donant un interval, no una quantitat concreta. Un cop tenim totes les quantitats, podem cercar el màxim dels màxims que s'han proposat, i el mínim dels mínims, d'aquesta manera potser podem assegurar que la quantitat estarà en aquest interval.

Un cop han fet les seves estimacions, els podem preguntar quines dades necessiten saber per poder fer el càlcul, i posar-nos d’acord amb tot el grup en quines serien les dades imprescindibles. Això pot servir per, sense donar encara les dades que ens demanen, fer-los planificar la resolució del problema. Aquesta fase de la resolució de problemes és difícil de treballar si els alumnes coneixen totes les dades, ja que d’entrada començarien a executar el seu pla de resolució. Així és fàcil promoure aquest tipus de pensament, més centrat en les estratègies de resolució, més heurístic.

Finalment, podem resoldre el problema amb les dades que la mateixa web ens proporciona, i comprovar els resultats.

Aquest tipus de tasca, Dan Meyer les anomena “Activitats en tres actes”. La idea de fons és que els alumnes puguin fer-se les seves pròpies preguntes i que els hi proporcionem les dades en funció d’allò que es qüestionin. Per això, en el primer acte els demanem que es qüestionin, en el segon, els preguntem quines dades creuen que necessitarien i que, en cas de ternir-les, expliquin com donarien resposta a les seves preguntes. Finalment, amb les dades podem trobar la resposta i, per comprovar-ho, només cal veure el vídeo fins al final!

En el següent exemple, s'explica com el procés provoca més interacció amb el docent, i cal una diàleg amb el docent per poder tirar endavant l'activitat.

Podem extendre aquestes activitats, convidant als alumnes a que es facin més preguntes o canviïn condicions. Aquestes activitats són un inici d’una exploració que es pot convertir fàcilment en un projecte més llarg.

Un recull de diferents propostes les teniu al web 101qs.com Una proposta pot ser començar a navegar per la secció "Top 10" de 101questions (Top 10 vídeos, Top 10 fotografies)