Jo t'avaluo, tu t'avalues, nosaltres ens avaluem.
L’avaluació és un procés que està integrat a l'aprenentatge de manera indissociable: no aprenem fent, sinó que aprenem reflexionant sobre allò que fem. L’avaluació és el motor d’aquesta reflexió. I qui fa moure el motor? Pot ser el o la docent, un company o companya, o la mateixa persona que està aprenent. De fet, poden haver-hi molts altres actors en aquesta reflexió: des d’una persona experta en el tema sobre el qual s’està aprenent i exterior a l’escola, la família o altres.
Els projectes són una molt bona oportunitat per activar aquest ventall de possibilitats. I a les matemàtiques, en particular, com ens poden ajudar?
Un factor clau en l’aprenentatge competencial és la comunicació. Explicar allò que s’està fent amb les teves pròpies paraules ajuda al fet que es produeixi la reflexió sobre què estic entenent i que em plantegi si ho estic explicant de manera entenedora. Introduir la conversa amb preguntes obertes, generant conflictes i reptes propers a ells, posa en joc l'argumentació i reflexió. Això ens permet portar a la pràctica l'autoregulació i, per tant, també l'avaluació. En aquesta línia també podeu mirar l'apartat "Productes finals en els projectes de Matemàtiques".
La Neus Sanmartí proposa una sèrie d'aspectes per avaluar els projectes, a la vegada que generalitza per a qualsevol activitat o situació d'aprenentatge. Els següents apartats a partir de material generat pel grup de treball "Avaluar per aprendre" de Rosa Sensat recullen els principals aspectes a tenir en compte:
Avaluar, per a què?
Comencem fent-nos aquesta pregunta, per a què avaluem? Aquestes podrien ser algunes possibles respostes:
- Per promoure l'autoregulació de l'aprenent.
- Per regular la pràctica docent a partir d'identificar la naturalesa de les dificultats que vagin apareixent.
- Per compartir amb les famílies el progrés dels seus fills i les accions que es duen a terme des de l'escola i a casa per ajudar-los en el seu aprenentatge.
- Per acreditar l'assoliment de les competències.
Un exemple d'avaluació reguladora, on es veu com una persona va millorant el seu aprenentatge a partir de la retroalimentació que li van donant altres persones del seu voltant, és el vídeo de "La papallona d'Austin":
Acompanyar per avaluar
Per poder avaluar, el paper del formador, guia, acompanyant o mentor hauria de ser un paper d'acompanyant durant la realització de diferents activitats. Aquest acompanyant hauria de:
- Establir vincles i generar confiança. L’alumnat hauria de tenir confiança en el docent per reconèixer que hi és per ajudar i orientar. La relació no es pot basar en el poder, que deixa de crear aquest vincle.
- Cal tenir altes expectatives: tothom pot aprendre. Tot i la gran diversitat, és necessari deixar la porta oberta davant de diferents situacions: encara no ho has assolit, amb el teu esforç i amb la nostra ajuda, ho podràs assolir.
- Aprendre és un procés i, com a tal, sense fi. La gestió de les errades ha de permetre obrir portes a aprendre, si no t'equivoques no pots aprendre més. Volem avaluar el punt final d'arribada o l'esforç en el procés?
Però, què vol dir autoregular?
En la definició d'avaluació ens cal explicitar el concepte d'autoregulació. Podríem dir que és:
- Ser conscient del procés que s'està seguint: (la metacognició).
- Detectar les errades i dificultats, i comprendre quins són els possibles motius.
- Prendre decisions sobre com superar aquestes dificultats.
Idees clau segons la recerca sobre com promoure l'autoregulació
Saben perquè la fan. Es pregunten: Quin és el motiu per fer-la? Per a què serveix aprendre-ho? Connecta amb algun coneixement previ?
Sé quins aspectes he d’aplicar per dur a terme la tasca? (relació amb la base d’orientació) Sé reconèixer amb quin nivell de qualitat realitzo cada aspecte? Puc fer una representació de què comporta millorar? Com explico les incoherències o errors que detecto?
Decidir estratègies i camins vàlids i comprovar que s’està avançant. A més de l’acció a seguir cal concretar qui pot ajudar-me a realitzar aquesta acció. Això està molt relacionat amb la retroalimentació que fem les persones docents. Cal una retroalimentació útil, específica i concreta.
Com ha de ser la retroalimentació per promoure l'autoregulació
La retroalimentació (o feedback) és un procés en el qual els aprenents donen sentit als comentaris (o informació) que reben sobre el que estan duent a terme i la utilitzen per millorar de manera qualitativa les seves tasques o les seves estratègies d'aprenentatge."
Michael Henderson (Monash), 2018
Amb aquesta cita es posa de relleu la importància dels comentaris, suggeriments i propostes que, tant l'acompanyant com entre iguals, poden aportar i cal facilitar per la millora del procés de l'aprenentatge.
El grup "Avaluar per aprendre" ens proposa aquest esquema de Jamie Clark, com a bastida per promoure la retroalimentació entre iguals. S'insisteix en que hem de modelar com ha de ser: Amable, Específica i Útil.
Un altre recurs per modelar el feedback, és una dinàmica de High Tech High que dona paultes per enriquir una activitat a partir de la retroalimentació entre el grup d'iguals.
Finalment, farem referència a una altra estratègia per donar retroalimentació, el TAG (Tell something you like, Ask a question, Give a suggestion), on es demana que que la retroalimentació contempli:
- Dir alguna cosa que t'ha agradat
- Fer una pregunta
- Donar un suggeriment
Podeu veure aquest vídeo on s'explica.El grup "Avaluar per Aprendre" ens dóna suggeriments de bastida de frases a donar a l'alumnat perquè faci aquesta retroalimentació en aquest esquema:
I les rúbriques? Són útils?
Les rúbriques ens poden ser útils en alguns moments. Però com sempre, la variada dieta mediterrània és més sana que una dieta amb poca diversitat d'aliments.
Les rúbriques són molt vàlides per:
- Consensuar criteris entre el professorat d’un centre en relació a competències que es treballen a tots els cursos i a totes les àrees (que, de fet, conformen el projecte curricular d’un centre)
- Consensuar criteris amb l’alumnat per facilitar l’autoavaluació i la coavaluació amb finalitats formadores (és a dir, perquè percebin com poden millorar)
- Possibilitar que l’alumnat (i les seves famílies) reconegui en què avançar per millorar el nivell competencial.
En canvi, no és prioritari el seu ús per qualificar els resultats d’aprenentatge per part del professorat.
Un altre aspecte a destacar és el de recollir evidències del que fan i com ho fan. Fins i tot, "Avaluar per aprendre" recomana gravar una sessió i entre totes veure com ho fem. Observar l'expressió oral, com funciona el treball cooperatiu, etc. També podem triar alguns observadors de l’activitat (alumnes que després fan el retorn) i debatre-ho a l'aula. Podeu llegir l'article Les rúbriques per a una avaluació plantejada com a aprenentatge del grup de treball Avaluar per aprendre.
Per exemple, el blog de Juan G. Fernández ens proposa un tiquets de sortida per recollir evidències de l'aprenentatge un dia d'aula i prendre decisions per a la següent sessió.
Finalment, s'ofereixen quatre propostes de rúbriques ben diferenciades perquè creeu les pròpies a partir d'aquestes i les que ja coneixeu:
- La teranyina del CDEC Infantil-Primària.
- Rúbriques de l'Escola Pia, avaluen la programació i les activitats de l'aula.
- Un referent de Finlàndia del 2015. Cada 10 anys fan avaluació de sistema. Educació no depen dels partits polítics, i l'accent el 2015 es va posar en l'aprenentatge basat en fenòmens.
- Aprenentatge basat en problemes d'alta qualitat, la PBL.
Avaluem per competències?
Un altre aspecte de l'avaluació és com tenir en compte les competències, quin és el grau d'assoliment d'acord amb els ritmes i capacitats d'aprenentatge dels alumnes.
Santi Vilches, en la següent xerrada, dona aspectes a tenir en compte a la hora d'avaluar, com la importància d'incloure a tothom, que avaluar necessita recollir evidències, analitzar-les, emetre judicis i finalment, prendre decisions per millorar. També parla d'autoregulació i retroalimentació i la importància de compartir i consensuar objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació.
Metacognició i bones preguntes
"La metacognició consisteix en l’autoconeixement i l’autocontrol dels processos cognitius, en el conjunt de representacions de la realitat adquirides, emmagatzemades a la memòria, manipulables i útils per a diferents finalitats; és, en definitiva, el coneixement que les persones construeixen sobre el mateix funcionament cognitiu. En resum, ensenyar als alumnes metacognició és ensenyar-los a pensar sobre com aprenen." (Robert J. Swartz, 2008) Font: Rutines i destreses de pensament. Nekane Granado Merchán.
Des d'avaluar per aprendre ens proposen diferents preguntes per aprofundir en la reflexió i en la metacognició del propi alumnat. Ofereixen un recull de propostes com les 7 bones preguntes per promoure la metacognició:
- Què és el primer que hauria de fer?
- Hi ha algun aspecte que no tingui clar?
- Puc explicar el que he après?
- Hauria de demanar ajuda?
- Per què he arribat a una resposta incorrecta?
- Puc aplicar-ho a d’altres contextos diferents?
- Com ho puc fer millor la propera vegada?
