Bloc 4 - Apartat 2

Quan en un centre de treball realitzen la seva activitat dues o més empreses és molt important que aquestes es coordinin per evitar que les tasques que desenvolupa cadascuna d’elles no suposin un risc per a la resta de treballadors presents.

Aquestes empreses, per tant, tenen el deure de cooperar en l’aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals, com queda recollit al Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials (BOE núm. 27, de 31 de gener de 2004).

En aquest Reial Decret, i en el procediment de Coordinació d’activitats empresarials elaborat per la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, es defineix:

• Centre de treball: qualsevol àrea, edificada o no, en la qual el treballador hagi de romandre o a la qual hagi d’accedir per qüestions de treball
• Empresari titular del centre de treball: l’administració que té la capacitat de posar a disposició i gestionar el centre de treball.
• Empresari principal: l’administració que contracta o subcontracta a d'altres empreses (empreses alienes) la realització de serveis o altres activitats corresponents a la seva activitat pròpia i que es desenvolupa al seu centre de treball.
• Empreses alienes: empreses contractades per realitzar el servei o activitat.
• Secció de Prevenció de Riscos Laborals, com a òrgan assessor, valora la proposta d’activitat.

La coordinació d’activitats empresarials per a la prevenció dels riscos laborals ha de garantir el compliment dels objectius següents:

• L’aplicació correcta dels mètodes de treball per les empreses concurrents en el centre de treball.
• El control de les interaccions de les diferents activitats desenvolupades en el centre de treball, en particular quan puguin generar riscos qualificats com a greus o molt greus o quan es desenvolupin en el centre de treball activitats incompatibles entre si per la seva incidència en la seguretat i la salut dels treballadors.
• L’adequació entre els riscos existents en el centre de treball que puguin afectar els treballadors de les empreses concurrents i les mesures aplicades per a la seva prevenció.

Per assolir aquests objectius, quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dues o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals:

• Les empreses hauran d’informar-se recíprocament sobre els riscos específics de les activitats que es desenvolupin en el centre de treball, que puguin afectar els treballadors de les altres empreses concurrents.
• Aquesta informació haurà de ser suficient i proporcionar-se abans de l’inici de les activitats, quan es produeixi un canvi important o quan s’hagi produït una situació d’emergència.
• Cada empresari haurà d’informar els seus treballadors respectius dels riscos derivats de la concurrència d’activitats empresarials en el mateix centre de treball.

Existeixen diferent documents que desenvolupen aquest tema, elaborats per la Direcció General de Funció Pública i pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Ensenyament:

Tots els documents del Departament d’Ensenyament es poden trobar a la Intranet del Departament.

Durant molts anys, davant d’una plaga, i moltes vegades davant d’un organisme individual (com quan ens entra un mosquit a casa, o trobem un escarabat), s’han fet servir agents químics com a mitjà per combatre-les. Els agents químics (plaguicides o millor dit, biocides) que tradicionalment s’han utilitzat són:

• Organoclorats: DDT, lindà, clordà, etc.
• Organofosforats: clorpirifos, diclorvos, malation, etc.
• Carbamats: metomil, carbaril, etc.

Cal dir que aquests productes són molt perillosos per diversos motius:

• Elevada toxicitat per a les persones (tant els aplicadors com els usuaris de l’espai).
• Elevada toxicitat per a altres espècies no objecte del tractament.
• Elevada toxicitat per als depredadors naturals de la plaga.
• A causa del seu ús indiscriminat, les plagues estan desenvolupant resistències (hereditàries) als productes químics emprats.

És important remarcar que, en la immensa majoria dels casos i encara que ens sembli el contrari, aquests organismes individuals (rosegadors, mosquits, escarabats, etc.) i, fins i tot quan n’hi ha prou com perquè els considerem una plaga, no suposen cap risc per a la salut de les persones.

En canvi, és important ser conscient que els productes biocides són molt perillosos per a la salut humana i que periòdicament es donen casos d’intoxicacions, fins i tot molt greus, amb aquests productes.

Per gestionar i controlar correctament una plaga, sense que això suposi un risc per a les persones, hem d’aplicar criteris de la “lluita integrada”, a més dels que ens indica el que hem vist a la coordinació d’activitats empresarials.

Significa lluitar contra els organismes perjudicials utilitzant els mètodes que satisfacin millor les exigències toxicològiques, econòmiques i ecològiques, prioritzant l’ús dels elements naturals de control i tenint en compte els límits de tolerància.

• En el control de les especies perjudicials, mantenint-les sota el llindar de tolerància.
• Incorporant mesures preventives d’ordenament i sanejament del medi i control dels factors que afavoreixen l’aparició i el desenvolupament de les plagues.
• Planificant les actuacions sempre d’acord amb un diagnòstic previ.
• Prioritzant els mètodes de lluita biològica, física i mecànica i evitant sempre que sigui possible l’ús de biocides.

Hi ha 5 grans grups de mesures de lluita contra les plagues, que veurem tot seguit, començant per les que hem de prioritzar sempre en primer lloc fins arribar a l’últim grup de mètodes (la lluita química), que només s’haurien de fer servir en situacions extremes.

• Mesures d’higiene i sanejament del medi
  • Evitar l’entrada dels organismes a les edificacions (tapar escletxes, forats, aigüeres, vidres trencats, etc.).
  • Controlar els factors que afavoreixen l'aparició i desenvolupament d’aquests organismes:
    • Ambientals: necessitats específiques de temperatura i disponibilitat d’aigua i/o humitat.
    • Nutricionals: eliminar les restes de menjar i aigua que hi pugui haver a l’abast (restes de menjar a les papereres, molles al terra, envasos oberts, recipients que no siguin hermètics, pots amb aigua, goteres, etc.).
    • Biològics: propis de cada espècie.

• Mètodes mecànics
  Pretenen eliminar o destruir els individus de les espècies no desitjades mitjançant dispositius i sense introduir cap plaguicida químic a l’ambient. Tampoc no pretenen canviar les característiques físiques de l’entorn com sí que fan les mesures físiques. A més, aquestes mesures mecàniques (trampes) serveixen com a eina de control i inspecció. Les podem agrupar com:
  • Esquers: principalment es fan servir per atrapar vertebrats grans, com coloms, gats, etc. L’animal es captura viu.
  • Rateres: són els típics paranys per caçar rates i ratolins.
  • Trampes adhesives: on es col·loca una substància adhesiva en la qual queden enganxats els insectes, principalment. De vegades fan servir un atraient alimentari.

• Mètodes físics
  • Temperatura: tant utilitzant fred com calor, és efectiu per a petits objectes o materials tèxtils resistents a les temperatures (per exemple, per tractar llençols, matalassos, tapisseria, etc.).
  • Corrents elèctrics: són sistemes que electrocuten els individus, que prèviament són atrets amb un esquer (aliment, llum) cap a la trampa elèctrica.
  • Ultrasons i microones: com a repel·lents d’insectes i altres animals, no està demostrada la seva eficàcia.
  • Aspiració: amb sistemes d’aspiració industrials es poden eliminar o reduir plagues a llocs on no es pot arribar d’altres formes (com per exemple, a l’espai que queda entre dos envans).

• Mètodes biològics
  • Depredadors i paràsits: que es mengen o danyen l’espècie considerada com a plaga. Poden ser ocells, vertebrats, altres insectes, etc. (depredadors) o bacteris, fongs, etc. (paràsits). No és una opció viable per al control de plagues dins d’edificis.
  • Toxines d’organismes: utilitzant toxines produïdes per bacteris que són letals per als insectes, com per exemple la toxina del Bacillus thuringensis, que s’incorpora en forma de gen (gen Bt) als conreus per fer-los resistents a les plagues.
  • Insecticides bioracionals: són substàncies químiques que interfereixen els processos fisiològics i els mecanismes de comunicació propis de l’insecte. Poden ser:
    • Reguladors del creixement: actuen interaccionant amb el procés de desenvolupament de l’insecte, com per exemple, les substàncies inhibidores de la quitina (que impedeixen el desenvolupament de l’exoesquelet).
    • Anàlegs d’hormones: són substàncies anàlogues a les hormones que regulen la fisiologia dels insectes. Poden ser anàlegs de les hormones juvenils, de muda, etc.
    • Feromones: són substàncies molt específiques i selectives, pròpies de cada espècie. Imiten les que produeixen els insectes. Poden ser de tipus sexual, d’agregació, d’alarma, etc.

• Mètodes químics (biocides)
  Els principals grups de substàncies biocides són els següents, començant per les més tòxiques:
  • Organoclorats (OC): lindà, clordà, etc. Derivats orgànics del clor, es dissolen en lípids, tòxics per al sistema nerviós, afecten el fetge, possibilitat que siguin cancerigens, alteracions hormonals, bioacumulatius, persistència elevada.
  • Organofosforats (OF): clorpirifos, diclorvos, malation, etc. Derivats dels àcids ortofosfòric, tiofosfòric i fosfòric. Tòxics per al sistema nerviós, efectes psicològics i psiquiàtrics, alteracions hormonals, cancerígens i sensibilitzants.
  • Carbamats: metomil, carbaril, etc. Compostos orgànics derivats del N. Toxicitat variable, similar als OF, afecten al sistema nerviós central.
  • Piretrines: obtingudes del piretre (crisantems). Poc utilitzades perquè són difícils d’obtenir.
  • Piretroides sintètics: alfacipermetrin, deltametrina, etc. Anàlegs sintètics de les piretrines. Molt tòxics per als insectes però poc per als mamífers, afecten el sistema nerviós central i són sensibilitzants. Poc selectius.
  • Rodenticides: Cumarines i warfarines. Toxicitat elevada per als mamifers. Efectes anticoagulants.
  • Fumigants: fosfur d’alumini, fosfur de magnesi, bromur de metil. Efectes narcòtics, depressió del sistema nerviós. Molt perillosos.

El primer que hem de saber és la situació de la plaga, perquè ens condicionarà l’empresa que hem de contractar:

• Si la plaga es troba a dins de l’edifici: tractament ambiental amb biocides.
• Si la plaga es troba a l’exterior (parcs i jardins): tractament amb productes fitosanitaris.

Cal fer esment que els centres educatius són espais públics i que, per tant, segons la normativa vigent i les instruccions elaborades pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Ensenyament, està totalment prohibit l’ús d’ insecticides domèstics.

A més, també és important consultar la resta de documents elaborats pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals pel que fa al tema de control de plagues i que es poden trobar a la Intranet del Departament d’Ensenyament.

Per evitar qualsevol risc que es pugui derivar d’un tractament de plagues i, alhora, per complir amb l’establert al Reial Decret 171/2004 (Coordinació d’activitats empresarials) hem de seguir els passos següents:

• Hem de buscar una empresa autoritzada que consti al registre ROESP (Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides). L’empresa ens ha de facilitar el número de registre:
  • Del Departament de Salut (si necessitem un tractament a l’interior de l’edifici - biocides).
  • Del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (si necessitem un tractament a l’exterior - fitosanitaris).

• L’empresa o empreses amb les quals contactem perquè ens facin una oferta ens ha de fer un diagnòstic previ: determinació de la plaga a controlar, zones on actuar, mesures preventives, mesures de control.

• Si d’aquest diagnòstic previ es derivés que és necessari un tractament amb productes químics (biocides o fitosanitaris), l’empresa ens ha de facilitar, amb l’oferta econòmica, la documentació següent:
  • Nom comercial i composició química del plaguicida.
  • Número d’inscripció al registre de plaguicides no agrícoles o biocides de la Direcció General de Salut Pública i Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i ens ha de lliurar una còpia del full d’inscripció (o si es tracta de fitosanitaris, la documentació equivalent).
  • Fitxes de dades de seguretat de cada producte proposat.
  • Tècnica d’aplicació del producte.
  • Àrea objecte del tractament.
  • Àrees afectades.
  • Avaluació de riscos de l’actuació.
  • Mesures de precaució i seguretat.
  • Termini de seguretat.
  • Lliurament de les mesures de precaució per als usuaris de l’espai i el personal de neteja.
  • Data prevista del tractament.
  • Signatura del responsable tècnic i del personal auxiliar que realitzarà el tractament, i còpia dels carnets d’aplicadors corresponents.

• Un cop reunida aquesta documentació, el director o la directora del centre educatiu ha de lliurar una còpia a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals dels seus Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament.

• La Secció de Prevenció de Riscos Laborals, com a òrgan assessor, estudiarà la documentació i farà una valoració que remetrà a la direcció del centre educatiu, que és qui, com a responsable del centre, donarà per escrit la seva conformitat amb l’actuació a l’empresa de control de plagues.

• En cas que la valoració feta per la Secció de Prevenció de Riscos Laborals estigui en desacord amb la proposta presentada per l’empresa de gestió de plagues, es recomana que aquesta presenti una alternativa que reculli les orientacions fetes per la Secció de Prevenció de Riscos Laborals.

• La direcció del centre docent vetllarà per la correcta aplicació de les instruccions recollides en aquest document.