Apartat 1: Accidents laborals, malalties professionals i vigilància de la salut
ACCIDENTS LABORALS
Tipus d’accidents laborals:
- En funció del lloc on succeeix
- En funció de l’existència, o no, de lesions i baixa mèdica
En funció del lloc:
- Al centre de treball: l’accident té lloc al centre de treball habitual (a les aules, al passadís, al pati, al gimnàs, a la secretaria, etc.)
- Accidents in mission: són els que tenen lloc fora del centre de treball però realitzant una tasca encomanda per l’empresa (l’escola, l’institut, el departament, etc.) o de camí al lloc on l’hem de realitzar. Com per exemple, quan acompanyen els alumnes al teatre, al cinema, a una excursió, quan anem a una reunió de feina o a una formació, etc.
- Accidents in itínere: són els que tenen lloc en el desplaçament habitual que fem per anar o tornar de la feina. Poden tenir lloc caminant, en transport públic o en transport privat, però ha de ser durant un interval de temps determinat abans o després de l’horari laboral (és a dir, si una persona viu a 20 minuts de la feina no pot tenir un accident in itínere una hora després de sortir del centre…).
En funció de l’existència o no de lesions i de baixa laboral:
- Accidents amb baixa laboral: són aquells accidents en què el treballador pateix lesions i el servei mèdic corresponent li dóna la baixa per accident laboral.
- Accidents sense baixa laboral: són aquells accidents en què el treballador pateix lesions però el servei mèdic corresponent no li dóna la baixa per accident laboral i es pot reincorporar al seu lloc de treball en un termini màxim de 24 h.
- Accidents blancs o incidents: el treballador no pateix cap lesió però pot haver-hi danys materials.
Què cal fer davant d’un accident laboral?
Evidentment, el primer que hem de fer és atendre la persona accidentada. Com que es tracta d’un accident laboral, l’atenció sanitària ha de ser donada per la mútua d’accidents de treball corresponent.
No es pot rebre assistència a la Seguretat Social llevat que es tracti d’una situació greu (urgència vital) o en unes situacions molt específiques (vegeu-ho més avall).
A més, no tothom té la mateixa relació contractual amb el Departament d’Ensenyament, i, per tant, la seva mútua d’accidents laborals és diferent:
- Personal docent (mestres i professorat) funcionari de carrera: pertanyen al règim de MUFACE. Davant d’un accident laboral han de rebre assistència a la seva mútua habitual, com si es tractés d’una malaltia comuna.
- Personal docent (mestres i professorat) funcionari interí i substitut: pertanyen al règim general de la Seguretat Social. Davant d’un accident laboral han de rebre assistència a la mútua d’accidents de treball (en aquests moments, la Mútua Asepeyo o associades).
- Personal PAS que pertany al règim de MUFACE (són pocs treballadors, que porten molts anys treballant al Departament). Davant d’un accident laboral han de rebre assistència a la seva mútua habitual, com si es tractés d’una malaltia comuna.
- Personal PAS que pertany al règim general de la Seguretat Social: és la gran majoria de personal PAS del Departament, independentment de si és funcionari de carrera, interí, laboral, etc., i inclou personal administratiu, personal de manteniment, personal de neteja i cuina en plantilla del Departament, educadors, tècnics, etc. Pertanyen al règim general de la Seguretat Social i davant d’un accident laboral han de rebre assistència a la mútua d’accidents de treball (Mútua Asepeyo o associades).
Com rebre l’assistència?
Un treballador del centre (mestre, administratiu…) ha tingut un accident. Què hem de fer?:
- Si es tracta d’una situació greu (ferides obertes amb molta sang, pèrdua del coneixement, infart, accident de trànsit amb intervenció d’alguna autoritat, etc.) la forma més ràpida d’actuar és trucar al telèfon d’emergències 112 i demanar l’assistència. El treballador accidentat serà traslladat a un centre mèdic (hospital) de la Seguretat Social – ICS. Com que s’explicarà als serveis mèdics el que ha passat ells qualificaran l’accident com de treball. Això vol dir que l’ICS no es farà càrrec del cost de l’assistència i, per tant, el treballador (o si no pot, una altra persona) s’haurà de posar en contacte amb la mútua d’accidents (Asepeyo, la corresponent de MUFACE, etc.) perquè tramiti la factura.
- Si es tracta d’una situació menys greu (per exemple, esquinç al turmell, estrebada muscular, contusió, cops, etc.) actuarem de la forma següent:
- Règim de MUFACE: l’accidentat anirà a la seva mútua habitual DKV, Adeslas, etc.) amb el seu talonari d’assistència. Hi ha persones dins del règim de MUFACE que tenen com a mútua habitual la Seguretat Social: només aquestes persones han d’anar a un centre públic (CAP, hospital) a rebre assistència en cas d’accident laboral.
En aquest cas hauran de fer servir el seu carnet/targeta de mutualista i el seu talonari de baixes, si escau. - Règim de la Seguretat Social: l’accidentat anirà a rebre assistència a un centre de la Mútua Asepeyo (o associat, com Serveis Mèdics del Penedès SMP, per exemple). Pot triar el centre que li vagi millor (el més a prop de la feina, el més a prop de casa, el que quedi més a prop del metro…). Per conèixer les adreces i horaris d’obertura dels centres cal trucar a:
- 900 151 000 (Mútua Asepeyo, urgències 24h i si cal transport sanitari).
- 902 151 000 (Mútua Asepeyo, atenció a l’usuari).
En aquest cas, per rebre assistència a la mútua d’accidents de treball (Asepeyo), s’haurà de lliurar, omplert, el corresponent volant d’assistència que ha d’omplir el centre de treball (centre docent).
- Si es tracta d’una situació encara menys greu i que no necessita rebre assistència per cap entitat mèdica externa, s’actuarà, si és necessari, fent servir el material de la farmaciola del centre. Però, en qualsevol cas, es considerarà el fet com un accident sense baixa.
Comunicació dels accidents de treball
Per altra banda, cal comunicar l’accident laboral als serveis territorials que ens corresponguin. El temps per fer aquesta comunicació és limitat ja que des dels SSTT s’ha de comunicar l'accident al Departament d’Empresa i Ocupació dins d’un termini establert per llei de:
- 24 hores, en cas d’accidents mortals, molt greus, greus o que afectin més de 4 treballadors
- 48 hores, en cas d’accidents lleus, sense baixa i incidents
Per fer aquesta comunicació, a banda d’avançar la informació per telèfon, si la situació és greu o si necessitem algun aclariment, hem d’omplir i trametre el “comunicat d’accidents”. Podeu descarregar aquest document a l’apartat de Seguretat i salut laboral de la intranet del Departament d’Ensenyament o a la web del Departament d’Ensenyament: Enllaç
Aquest document s’ha d’omplir al centre de treball (centre docent) per alguna persona que tingui coneixement del que ha passat i sota la supervisió de la direcció del centre o persona en qui delegui. Cal disposar de dades sobre l’accidentat, informació acurada dels fets que han causat l’accident, dades de l’assistència sanitària (centre mèdic, existència o no de baixa mèdica, diagnòstic sense aprofundir, etc.).
Un cop omplert el document, signat pel director/a del centre i amb el segell del centre, haurem d’enviar l’original a la direcció dels serveis territorials d’Ensenyament /Consorci d’Educació (via oficina gestora, etc.). És important, però, avançar aquest document per fax al Servei de Personal o a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals (depenen de l’organització funcional de cada un dels SSTT).
Aquest document ha d’anar acompanyat de:
- Fotocòpia del volant d’assistència (si el treballador pertany al règim general de la Seguretat Social i rep, per tant, l’assistència a la Mútua d’accidents). Els treballadors de MUFACE no necessiten volant d’assistència i han de fer servir el seu talonari.
- Còpia de l’informe d’assistència sanitària
- Si hi ha baixa mèdica, còpia de la baixa mèdica per accident laboral.
- Si l’accident és in itínere, caldrà adjuntar una còpia dels horaris del treballador i, si cal (perquè, per exemple, hi havia una reunió fora d’hores), una justificació signada per la direcció del centre.
- Si a més és un accident de trànsit, cal adjuntar una còpia de l’atestat de l’informe d’accident.
Cal tenir present que:
- S’ha de donar una còpia del comunicat d’accidents degudament omplert i signat a la persona afectada.
- El centre docent ha de guardar una còpia del comunicat d’accidents i de tota la documentació relacionada.
- S’han de comunicar TOTS els accidents, ja siguin amb baixa o sense baixa, i hagin rebut o no assistència mèdica (fins i tot quan només ha estat un cop i ho hem pogut solucionar amb la farmaciola).
Farmaciola del centre
El contingut de la farmaciola d’un centre de treball està regulat per la legislació vigent. El podem trobar al Reial Decret 486/1997, de 14 de abril, on s’estableixen les condicions mínimes de seguretat i salut als espais de treball, Annex VI, punt 3, on diu:
Reial Decret 486/1997
Per altra banda, el Departament d’Ensenyament estableix, a les instruccions d’inici de curs:
En cada centre hi ha d’haver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fresc i sec, a l’abast del personal, tancada però no amb clau, no accessible als alumnes i pròxima a un punt d’aigua.
També, a prop de cada farmaciola i en un lloc visible, hi ha d’haver les instruccions bàsiques de primers auxilis i de contingut de la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament d’Educació facilita als centres mitjançant el document “La farmaciola escolar".
El contingut de les farmacioles s’ha de revisar periòdicament per tal de reposar el material i controlar-ne les dates de caducitat.
Malalties laborals
En relació amb les malalties que tenen relació amb el treball ens podem trobar dues situacions:
- Que sigui una malaltia professional
- Que sigui una malaltia relacionada amb el treball
Quina és la diferència? Doncs bé, la diferència es un tema legal:
- L'article 116 de la Llei General de la Seguretat Social defineix la malaltia professional com qualsevol malaltia adquirida a conseqüència del treball executat per compte d'altre, en les activitats que s'especifiquen al quadre de malalties professionals aprovat pel Reial Decret 129/2006.
- Si el treballador contreu una malaltia com a conseqüència del treball que desenvolupa establint una relació causa-efecte, però aquesta no està inclosa dins del quadre de malalties professionals, parlarem llavors de malaltia relacionada amb el treball, que es considerarà, a tots els efectes, com un accident de treball.
Tot dos casos s’han d’adreçar a la Mútua d’Accidents i Malalties Professionals (Mútua Asepeyo o via MUFACE, segons sigui la relació laboral del treballador).
Exemple de malaltia professional: nòduls a les cordes vocals
Una de les patologies que pot patir el personal que presta servei com a docent és l’afectació de la veu (patologia de la veu). Cal tenir present, però, que malgrat ser l’única malaltia reconeguda com a malaltia professional en els docents, només ho és en el cas que el diagnòstic sigui per nòduls en les cordes vocals.
Si al nostre centre docent hi ha una persona (mestre, professor/a) que presenta una alteració de la veu amb més de tres setmanes d’evolució s’ha de posar en marxa el protocol de vigilància de la salut per patologia de la veu.
Com en el cas dels accidents de treball (vegeu més amunt), el procediment és diferent si es tracta de personal docent de MUFACE o personal docent interí/substitut (Asepeyo):
- Docents de MUFACE: en aquest cas, els docents han de sol·licitar l’assistència mèdica i les proves necessàries a la seva mútua habitual (Adeslas, DKV, Seguretat Social com a mútua, etc.) com si es tractés d’una malaltia comuna i fent servir el seu carnet/targeta de mutualista.
Si un cop realitzades aquestes proves el diagnòstic és de nòduls a les cordes vocals, la persona afectada ha de fer una sol·licitud de visita a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals dels corresponents serveis territorials. És important especificar en el motiu de la sol·licitud PATOLOGIA DE LA VEU.
Un cop rebuda aquesta sol·licitud per part de la Secció de Prevenció de Riscos Laborals, es concertarà una visita amb el/la metge/metgessa del treball. Tot el tràmit de declaració de malaltia professional es farà des dels serveis territorials.
- Docents interins/substituts (Asepeyo): els docents interins/substituts han d’anar directament a un centre Asepeyo amb el volant d’assistència d’accidents de treball. En aquest centre els realitzaran les proves necessàries per determinar si es tracta de nòduls a les cordes vocals o d'una altra patologia. Si es confirma que són nòduls, llavors té la consideració de malaltia professional i el mateix centre ASEPEYO fa la declaració de malaltia professional i ho posa en coneixement de la direcció dels serveis territorials corresponents. Si es tracta de qualsevol altra patologia de la veu, llavors no és considerada com a malaltia professional i la persona afectada serà derivada a la Seguretat Social.
En qualsevol cas,
es pot sol·licitar una entrevista amb la Secció de Prevenció de Riscos Laborals que informarà de les actuacions a fer i posteriorment farà un seguiment de la vigilància de la salut d’aquella persona.
Vigilància de la salut
Que diu la Llei?
La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals estableix:
Article 22 (resum)
- L’empresari ha de garantir als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut segons els riscos inherents al treball
obligatori per a l’empresari
- Aquesta vigilància només es pot dur a terme quan el treballador hi doni el seu consentiment (amb excepcions)
voluntari per als treballadors
- S’ha de respectar en tot moment el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut
- Els resultats de la vigilància s’han de comunicar als treballadors afectats
Objectius de la vigilància de la salut
La vigilància de la salut té dos objectius principals:
- Particulars: obtenir informació sobre l’estat de salut en relació amb el lloc de treball que s’ocupa i els riscos laborals als quals s’està sotmès
- Col·lectius: extracció estadística, per detectar situacions i adoptar mesures preventives en els entorns necessaris
Dit d’una altra manera, la vigilància de la salut:
- Ha de considerar-se una activitat complementària de la intervenció preventiva sobre les condicions de treball
- Ha de servir per detectar precoçment malalties i alteracions relacionades amb els riscos als quals està exposat cada treballador
- Aquestes alteracions han de ser objecte d’estudi mitjançant l’avaluació dels riscos del lloc de treball
- Els resultats dels reconeixements han d’analitzar-se en el seu conjunt per si apareix un nombre de casos de malalties més gran del que esperem
Com es fa la vigilància de la salut al Departament d’Ensenyament?
- Actualment, la vigilància de la salut dels treballadors del Departament d’Ensenyament es realitza mitjançant conveni amb l’ICS.
- Previsió: aproximadament cada 4 anys.
- El Departament d’Ensenyament facilita informació a l’ICS (dades de filiació: nom, centre de treball, NIF…), previ consentiment del treballador.
- L’ICS retorna la informació amb els resultats mèdics codificats als quals només té accés el personal tècnic de medicina del treball del Departament.
- L’extracció estadística de la informació es realitza de manera despersonalitzada (només números i dades).
Què passa si tenim treballadors especialment sensibles a determinats riscos? Adaptació del lloc de treball.
En aquest cas la mateixa persona treballadora s’ha d’informar a través de la Secció de Prevenció de Riscos Laborals.
La Secció de Prevenció de Riscos laborals, un cop valorat el cas iniciarà el procediment establert a aquest efecte:
Procediment general que estableix el procés per a la tramitació de l’adaptació de lloc de treball.
El tècnic en medicina del treball concertarà una visita amb aquesta persona, i, si escau:
- Examen de salut individual per avaluar l’estat de salut (aptitud) dels treballadors en relació amb el lloc de treball que ocupen i proposar actuacions preventives.
- Avaluació específica del lloc de treball de la persona afectada (fent especial èmfasi en aquells aspectes relacionats amb la seva problemàtica).
Amb això es proposaran les mesures preventives més adients que poden donar lloc a diferents propostes:
- Adaptació del lloc de treball: mesures organitzatives, ergonòmiques, de formació, personals…
- Incapacitat laboral