Bloc 3 - Apartat 2

El procés de millora que pretén afavorir la FIC des dels itineraris propis ha de ser progressiu i realista, però al mateix temps exigent. L’exigència ve determinada no només pel compromís d’assolir un objectiu de millora, sinó pel compromís d’avaluar en quina mesura s’assoleix. Des d’aquest punt de vista, l’avaluació ha de formar part intrínseca del mateix procés de millora i ha d’ajudar a orientar-nos a traçar el camí per arribar on vulguem arribar.

Per això, abans de començar a treballar en l’objectiu de millora, és important formular els criteris i els indicadors d’avaluació relacionats amb aquest. Els criteris i els seus respectius indicadors ens permetran no només orientar-nos millor al llarg de tot el procés, sinó també avaluar-ne els resultats. Això és així en virtut de les raons següents:

• D'una banda, l'explicitació dels criteris d'avaluació contribueix a definir el marc d'expectatives del que es vol aconseguir, el que podríem anomenar 'l’ideal'.
• D'altra banda, els indicadors concreten els elements que hem de tenir presents per poder arribar a aquest 'ideal'.
• Finalment, el marc d'expectatives que conformen aquests criteris i indicadors serveix per orientar-nos sobre els propis progressos. Per això, l'ús d'aquests criteris i indicadors ajuda a fer un seguiment del propi procés de millora.

Un cop acabat l’itinerari, podreu tornar als vostres indicadors interns i veure en quina mesura heu avançat. També us ajudaran a veure com continuar el camí endegat i com acabar-lo de consolidar.

Les ajudes que es presenten a continuació pretenen oferir una eina per formular els criteris i indicadors relacionats amb l’objectiu de millora que s’hagi determinat, de tal manera que permetin avaluar en quina mesura s’ha aconseguit.

El criteris defineixen els aspectes que es pretenen avaluar. Aquests aspectes es concreten a partir de determinar quins són els trets que ha de tenir una acció o pràctica educativa per ser considerada de qualitat. Aquests trets vénen a especificar 'l’ideal' d’allò que es vol aconseguir. Els criteris responen a la pregunta: Com ha de ser això que volem aconseguir? Quins són els trets del nostre 'ideal'? Els criteris no són mesurables. Per això necessitem la concreció que aporta l’indicador.

Els indicadors conformen les variables mesurables relacionades directament amb el criteri. En aquest sentit, mesuren qualitativament el grau d’acompliment del criteri. Hi pot haver més d’una variable; per això hi ha, en general, més d’un indicador per criteri. Els indicadors responen a la pregunta: En què es veu que el criteri s’acompleix? És important que els indicadors es defineixin a partir d’accions susceptibles de ser observades directament.

Agafeu l’objectiu de millora establert i subratlleu l’aspecte clau sobre el qual voleu treballar. Per exemple:

• Fomentar la motivació de l’alumnat
• Millorar l’autonomia de l’alumnat
• Millorar el treball en equip
• Etc.

Un cop identificat l’aspecte clau, plantegeu-vos la pregunta següent:

Quines són les característiques de la BONA + paraula clau?

En el cas dels exemples presentats la pregunta seria per a cada cas:

• Quinés són les caractarístiques de la bona motivació (del nostre ideal de motivació)?
• Quinés són les caractarístiques de la bona autonomia (del nostre ideal d’autonomia)?
• Quinés són les caractarístiques del bon treball en equip (del nostre ideal de treball en equip)?

Mitjançant aquest esmicolament s’aconsegueix visualitzar i fer transparent el judici de valor que és intrínsec a tot procés d’avaluació. Aquest judici sempre va relacionat amb un 'valor ideal' que s’atorga en el moment de valorar si s’ha aconseguit una cosa o no. Aquesta és la raó per la qual la pregunta conté l’adjectiu bo. I en aquest sentit, la resposta dóna compte del nivel d’excel·lència que es vol atorgar a allò que es pretén avaluar. D’aquesta manera s’estableixen els criteris, que no hauran de ser més de quatre o cinc.

Els criteris, amb tot, no resulten encara prou definits perquè els puguem usar de forma efectiva. El motiu és que l'autèntic judici de valor vinculat a cada criteri ve donat per l'adjectiu qualificatiu o l’adverbi que generalment acompanya els criteris.

Exemple de criteris que han definit alguns mestres en relació amb els objectius de millora dels exemples:

• Participació activa (per a l’objectiu relacionat amb la motivació)
• Ser conscient del que fa i perquè ho fa (per a l’objectiu relacionat amb l’autonomia)
• Escoltar activament els altres (per a l’objectiu relacionat amb el treball en equip)

Atès que, com dèiem, són precisament l’adjectiu i l’adverbi els que amaguen el veritable judici de valor, haurem de precisar el que volem dir. Per això necessitem un segon esmicolament.

Per elaborar els indicadors podeu seguir els passos següents:

1. Agafeu cadascun dels criteris establerts i subratlleu l’adjectiu i/o l’adverbi.

En els exemples presentats subratllaríem:

• Participació activa (per a l’objectiu relacionat amb la ‘motivació’)
• Ser conscient del que fa i perquè ho fa (per a l’objectiu relacionat amb l’'autonomia’)
• Escoltar activament els altres (per a l’objectiu relacionat amb el 'treball en equip')

2. Plantegeu-vos per a cada valor de judici subratllat, la pregunta següent: En què es veu que això és així? (En què es veu que l’alumnat participa activament? En què es veu que és conscient? En què es veu que s’escolten uns als altres de forma activa?).

La resposta a aquesta pregunta aporta informacions més detallades a manera de subcriteris. Aquests subcriteris, pel seu major grau de precisió, esdevenen els indicadors d'assoliment.

És important tenir en compte que els indicadors han de poder ser observats directament; això vol dir que hauran d’estar formulats en forma d’accions susceptibles de ser observades.

Uns possibles indicadors corresponents als criteris dels exemples són els que han definit un grup de mestres:

• En relació amb la participació activa: Planteja qüestions de forma espontània sense esperar que li preguntin
• En relació amb ser conscient del que fa: Justifica i raona les opcions que pren
• En relació amb l’escolta activa: Incorpora les idees d’altres al propi discurs tot especificant en què l’han fet avançar