Activitat 1. Estratègies de resolució de problemes
Activitat en petit grup i en gran grup
Conèixer diferents esquemes que organitzen fases i estratègies de resolució de problemes.
Quan resolem un problema seguim sempre unes fases més o menys lògiques de resolució que garanteixen la comprensió del que estem fent i que ens ajuden a fer una planificació de la resolució. Un cop resolt el problema sempre hauríem de fer una revisió per garantir la solidesa de la resposta donada, per veure si el problema es pot resoldre d’una forma diferent o per mirar si ens suggereix noves preguntes.
Hi ha diferents autors que han dedicat publicacions a descriure aquestes fases i estratègies, sovint acompanyades d’exemples amb problemes concrets. Per raons d’espai nosaltres només us reproduïm, en els documents que acompanyen l’activitat, alguns d’aquests esquemes, sense les exemplificacions.
Us proposem que us dividiu en grups barrejats per cicles i que cada grup treballi amb un dels documents. Es tracta d’analitzar-lo intentant relacionar-lo amb la vostra experiència personal en la resolució de problemes. Podem pensar, per exemple, en algunes de les investigacions que hem fet en aquest itinerari de formació. Aquesta anàlisi ens pot ajudar a tenir en compte les diferents fases i estratègies per tal de tenir-les també en consideració després a l’aula.
Un cop feta aquesta anàlisi s’exposarà a tot el grup la descripció de l’esquema i la referència a la pròpia experiència.
Documents d'entrada
- Material de formació: Resolució de problemes d’aplicació (mètode d’anàlisi)
- Material de formació: Resolució de problemes d’aplicació (mètode de síntesi)
- Material de formació: El mètode heurístic de Pòlya
- Material de formació: L’esquema de Mason-Burton-Stacey
- Material de formació: Estratègies més freqüents en la resolució de problemes
ORIENTACIONS PER A LA COORDINACIÓ
Sovint no som gaire conscients de les passes que seguim per resoldre un problema, ni tampoc de les estratègies que utilitzem. Fer-nos conscients d’això és important de cara a poder ajudar els altres en el seu propi procés de resolució. És convenient, en aquest sentit, obtenir una mena de “metaconeixement” sobre com resolem els problemes.
Aquesta activitat es proposa treballar sobre esquemes de les fases que seguim a l’hora de resoldre un problema i d’algunes de les estratègies més usuals. Potser alguns dels esquemes, en primera instància, poden semblar molt evidents però convé prendre consciència d’aquestes “evidències”. Cal comentar, però, que als documents no s'hi poden reproduir els exemples que acompanyen les publicacions de les quals s’han extret. En aquest sentit, i si és possible (ja que algunes estan descatalogades), es pot ampliar la informació en els llibres o articles d’on s’han extret que, en tots els casos, estan referenciats.
Els dos primers documents, tal com s’indica al títol, s’orienten més cap als problemes d’aplicació. Els dos darrers (l’esquema de Mason-Burton-Stacey i el llistat d’estratègies de Santiago Fernández) s’adrecen més cap a les exploracions i les investigacions. L’esquema de Pòlya pot aplicar-se, amb les adaptacions convenients, als dos tipus d’activitat. Sobre aquest esquema de Pòlya es pot ampliar informació a l’adreça del creamat, on hi ha accessibles alguns documents que amplien clarament la informació.
Per construir aquest “metaconeixement” es convida a cada grup que exemplifiqui ell mateix, a partir de la seva pròpia experiència (o de la de l’alumnat), i sempre que sigui possible, els significats de cada punt concret dels esquemes. És aconsellable que a cada grup hi hagi persones dels diferents cicles per poder compartir les experiències viscudes amb alumnat de totes les edats.