Activitat 1. Mirem alguns problemes
Activitat individual, en petit grup i en gran grup
Reflexionar sobre els efectes que pot tenir en l’aprenentatge treballar una tipologia reduïda de problemes.
L’activitat consta de tres parts.
- A la primera, omplirem individualment una taula amb observacions sobre els tres darrers problemes treballats a classe.
- A la segona, resoldrem per parelles alguns problemes breus.
- A la tercera, farem, a partir d’un guió, algunes reflexions conjuntes sobre el que s’hagi observat anteriorment. Aquestes reflexions ens ajudaran a prendre uns primers acords sobre el tema.
Documents d'entrada
- Full de treball: Mirem els darrers problemes treballats
- Full de treball: Fem alguns problemes
- Material de formació: Una mirada als problemes habituals
- Document per a la carpeta de formació: Primers acords
Document per a la carpeta de formació
Document per a la carpeta de formació: Primers acords (emplenat)
ORIENTACIONS PER A LA COORDINACIÓ
L’objectiu de l’activitat és fer una mirada als problemes reals que treballem a l’aula per analitzar quina és la visió que l’alumnat va adquirint sobre la resolució de problemes en particular i les matemàtiques en general.
A la primera part de l’activitat es fan unes preguntes que volen focalitzar alguns aspectes presents en molts problemes i que poden anar conformant una imatge molt concreta de la resolució de problemes. Aspectes com:
- que en un problema sempre hi ha d’haver totes les dades
- que sempre es poden resoldre
- que tenen solució única
- que s’han de fer operacions aritmètiques
- que hi ha una única manera de resoldre cada problema, i que aquesta manera ha de ser la que espera el mestre o la mestra
- que els problemes sempre són textuals i el mateix text dóna pistes de com resoldre’ls (a través de paraules clau, per l’ordre d’exposició de les dades i les accions explicades…)
- etc.
Les respostes a aquestes preguntes es discutiran a la tercera part de l’activitat a partir d’un guió de preguntes que vol ajudar a fer reflexions sobre els aspectes enunciats anteriorment.
Abans d’entrar en aquesta discussió, però, proposem resoldre en petit grup problemes que no segueixen els models que generalment presentem a l’aula i que presenten alguna ambigüitat. Alguns poden tenir més d’una resposta, o bé tenen paraules que porten a engany en la resolució, pot ser que no es puguin resoldre, que sobrin o faltin dades… Segons el nivell, pot ser aconsellable fer-ne alguns a la classe, veure les respostes de l’alumnat i analitzar-les. Per exemple, si al problema 2 alguna persona calcula, demanar-li per què ho fa. O si es donen respostes diferents als problemes 6 i 7, que són molt semblants, per què passa.
A la tercera part, com ja hem dit, es formulen uns interrogants sobre el que s’ha vist anteriorment.
La darrera pregunta planteja un altre tema a discutir i és el fet, força estès, de relacionar un problema amb altres fets anteriorment. Aquesta manera de procedir s’hauria de fer servir amb mesura. En alguns casos pot ser bo fer que l’alumnat es fixi en l’estructura dels problemes, però sense arribar a fer pensar que tots els problemes corresponen a models estandarditzats i s’han de resoldre per identificació, perquè això pot matar l'espontaneïtat en la resolució.
Aquesta activitat pot proporcionar algunes pistes de cara a l’assumpció d’uns primers acords de claustre sobre la diversificació de problemes, de formes de presentació, de tractament dels textos i les dades, de tipus de preguntes… que es recolliran en el document per a la carpeta de formació corresponent.