Durada orientativa de la fase: 4 hores
Objectius
- Fer aflorar les creences sobre l’ensenyament i l'aprenentatge de l’expressió escrita.
- Compartir el fet que tot mestre ensenya a escriure.
- Conèixer i apropiar-se dels continguts i dels criteris d’avaluació del currículum.
- Identificar i classificar les pràctiques d’escriptura que es fan al centre i contrastar-les amb els continguts del currículum.
- Elaborar el document Punt de partida per a la carpeta de formació.
Activitats
- Activitat 1: Què vol dir ensenyar i aprendre a escriure?
- Activitat 2: Una declaració de principis
- Activitat 3: Les pràctiques d’escriptura a l’escola. Ensenyem a escriure? Quan? Com? Què fa l’alumnat?
- Activitat 4: Elaboració del document Punt de partida
ORIENTACIONS
"L’itinerari presenta l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura des dels continguts propis de cada àrea. Es parteix del principi que l’ensenyament i l’aprenentatge de l’expressió escrita, comença a l’educació infantil, abans que els nens i nenes dominin el codi escrit, i continua al llarg de tota la vida."
D’on partim?
A partir d’aquest debat es planteja un qüestionari inicial:
1. Què faig / què fem des de cada nivell, per sensibilitzar, facilitar, acompanyar l’aprenentatge de l’expressió escrita?
2. Què faig / què fem de diferent a cadascuna de les àrees (o per als diferents temes o contextos) per desenvolupar la capacitat de l’expressió escrita?
3. Què faig / què fem per acompanyar de manera personal i diferenciada cadascun dels alumnes segons les seves característiques?
4. Quin tipus de treball en col·laboració i coordinació fem entre docents de diferents nivells, cicles, i amb els especialistes, per donar coherència a aquest procés en continuïtat?
5. En quina mesura compartim en les diferents àrees els criteris d’avaluació de l’expressió escrita?
Treball amb el qüestionari:
- Es demana que cadascú reflexioni sobre les preguntes de manera individual. Aquest qüestionari és per a les persones participants i caldrà que el guardin, de manera que el puguin anar recuperant durant l’itinerari i al final de tot el procés, per veure en quina mesura han anat enriquint aquest primer punt de partida.
- Potser aquest qüestionari es podria presentar en forma de taula, deixant prou espai per a cada pregunta, per tal que puguin anar afegint tot tipus de reflexions durant el procés.
- També es pot plantejar fer una recollida de textos d’alumnes, intentant que sigui el més representativa possible de la diversitat d’alumnat que tenim. Aquests documents poden servir per contrastar més endavant si les produccions dels alumnes han millorat.
- Després de la reflexió individual es pot demanar si algú vol comentar alguna cosa. Si hi ha preguntes que els han sorprès. Si hi ha preguntes que no han respost. Cal aclarir que són preguntes a les quals el treball amb l’itinerari vol donar resposta, i que, per tant, no s’espera que puguin respondre a tot.
- En petits grups mixtos (diferents nivells i cicles) s’intercanvien els resultats intentant cercar coincidències que els portin a definir la situació del centre en relació amb l’escriptura. Aquesta recollida de conclusions s’hauria de guardar a la carpeta de formació, com a punt de partida grupal.
- Aquest qüestionari no pretén fiscalitzar, sinó que les preguntes ajudin el professorat a vincular els objectius de l’itinerari a la seva pròpia realitat i pràctica, i a més, si les tornem a plantejar al final de l’itinerari, els ajudin a veure en quina mesura han avançat.
Què fem sobre l’escriptura?
- Durant aquesta fase és important que tots els mestres s’interessin i reflexionin sobre totes les franges d’edat dels nens i les nenes de l’escola, tot i que cadascú parteix de la seva realitat a l’aula, on s’haurà d’efectuar la fase d’experimentació.
- Un dels objectius que s’ha de promoure en aquesta fase és fer conscient tot el professorat del centre que l’ensenyament de l’escriptura és una tasca compartida. L’inici d’aquest aprenentatge és a l’educació infantil i és important entendre aquest aprenentatge com un contínuum que tots els mestres han de conèixer. Aquesta visió de la globalitat enriqueix i ajuda a entendre els processos presents en cada moment.
- El currículum s’ha de presentar com un document viu, més que com un document administratiu i prescriptiu. S’ha de presentar i treballar com un document que ens orienta i que ens dóna un horitzó. S’ha de promoure un treball amb aquest document com una font que ens dóna idees per a l’actuació, més que com un document que ens constreny i ens encotilla.