Fase 3 - Bloc 2 - Activitat 2

Aquesta activitat té com a objectiu/s:

• Conèixer dinàmiques de grup per dissenyar activitats que donin oportunitats a tothom.

(Descripció general de l'activitat / finalitat.)

1. Formeu grups de tres persones i llegiu la informació següent: “Les dinàmiques de grup són vivències pedagògiques que ajuden a prendre consciència dels diferents fenòmens que es donen en un grup. Per elles mateixes no són ni bones ni dolentes. Tot depèn de la preparació, la capacitat de diagnòstic, el sentit comú i l'habilitat dels professionals que les apliquin. Totes les dinàmiques de grup tenen en comú el caràcter vivencial i lúdic.” (IOC)

Algunes dinàmiques de grup:

• La roda d’idees o “Full giratori” (Roundtable): El docent planteja una tasca en equips (per exemple: coneixements previs sobre un tema, una llista de paraules, una pluja d’idees, una redacció…). Cada alumne, amb un bolígraf de color diferent, escriu el seu nom al capdamunt d’un foli; i el primer de l’equip hi comença a escriure i passa el foli seguint la direcció de les agulles del rellotge, perquè cadascú hi escrigui la seva aportació.Tot l’equip és responsable del que s’ha escrit en el “foli giratori”, no només cadascú de la seva part. Tots els membres de l’equip hi han de participar ordenadament i poden sol·licitar o rebre ajudes dels companys. Després, cada equip passa el seu full a un altre, que —en 20 minuts— ha de discutir sobre les frases, seleccionar-les i ordenar-les.
• Trencaclosques o grups d’experts: Aquesta tècnica és especialment útil per a les àrees de coneixement en les quals els continguts són susceptibles de ser “fragmentats” en diferents parts. Per exemple: en l'àrea de literatura, l'estudi de quatre autors; en l'àrea de ciències naturals: l'estudi de quatre espècies d'animals (mamífers, rèptils, aus, peixos)…

En síntesi aquesta tècnica consisteix en els següents passos:

• Dividim la classe en equips heterogenis de 4 o 5 membres cadascun.
• El material objecte d'estudi es fracciona en tantes parts com membres té l'equip, de manera que cadascun dels seus membres rep un fragment de la informació del tema que, en el seu conjunt, estan estudiant tots els equips, i no rep la que s'ha posat a la disposició dels seus companys per a preparar el seu propi «subtema».
• Cada membre de l'equip prepara la seva part a partir de la informació que li facilita el professor o la que ell ha pogut buscar.
• Després, amb els integrants dels altres equips que han estudiat el mateix subtema, forma un «grup d'experts», on intercanvien la informació, aprofundeixen els conceptes clau, construeixen esquemes i mapes conceptuals, clarifiquen els dubtes plantejats, etc.; podríem dir que arriben a ser experts de la seva secció.
• A continuació, cadascun d'ells retorna al seu equip d'origen i es responsabilitza d'explicar al grup la part que ell ha preparat.

Així doncs, tots els alumnes es necessiten uns als altres i es veuen "obligats" a cooperar, perquè cadascú disposa només d'una peça del trencaclosques i els seus companys d'equip tenen les altres, imprescindibles per a culminar amb èxit la tasca proposada: el domini global d'un tema objecte d'estudi, prèviament fragmentat. 1-2-4: El professor planteja una pregunta o una qüestió a tota la classe, per exemple, per a comprovar fins a quin punt han entès l'explicació que acaba de fer-los. Dintre d'un equip de base, primer cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a la pregunta que ha plantejat el mestre o la mestra. En segon lloc, es posen de dos en dos (2), intercanvien les seves respostes i les comenten, i de dues en fan una. En tercer lloc, tot l'equip (4), després d'haver-se ensenyat les respostes donades per les dues «parelles» de l'equip, han de compondre entre tots la resposta més adequada a la pregunta que se'ls ha plantejat.

• La substància: Es tracta d'una estructura apropiada per a determinar les idees principals –el que és substancial– d'un text o d'un tema. El professor o la professora convida a cada estudiant d'un equip de base a escriure una frase sobre una idea principal d'un text o del tema treballat a classe. Una vegada l'ha escrit, l'ensenya als seus companys d'equip i entre tots discuteixen si està bé, o no, la corregeixen o la matisen, etc. Si no és correcta o consideren que no es correspon amb cap de les idees principals, la descarten. El mateix fan amb la resta de frases-resum escrites per cadascun dels membres de l'equip. Es fan tantes «rondes» com sigui necessari fins a expressar totes les idees que ells consideren que són més rellevants o substancials.

Al final ordenen les frases que han confeccionat entre tots d'una forma lògica i, a partir d'aquí, cadascú les còpia en el seu quadern. D'aquesta manera tenen un resum de les principals idees d'un text o del tema treballat. De totes maneres, en el moment de fer aquest resum final, cadascú en la seva llibreta, no han de limitar-se, si així ho prefereixen, a copiar literalment les frases elaborades prèviament entre tots, sinó que poden introduir els canvis o les frases que cadascun consideri més correctes.

• El joc de les paraules: El professor o la professora escriuen a la pissarra unes quantes paraules-clau sobre el tema que estan treballant o ja han acabat de treballar. En cadascun dels equips de base els estudiants han de formular una frase amb aquestes paraules, o expressar la idea que hi ha “darrere” d'aquestes paraules.

A continuació, seguint un ordre determinat, cada estudiant mostra la frase que ha escrit i els altres la corregeixen, la matisen, la completen… Després les ordenen seguint un criteri lògic i un d'ells s'encarrega de passar-les a net. Les paraules-clau poden ser les mateixes per a tots els equips, o cada equip de base pot tenir una llista de paraules-clau distinta. Les frases o les idees construïdes amb les paraules-clau de cada equip, que es posen en comú, representen una síntesi de tot el tema treballat.

A les activitats suggerides en les diferents dinàmiques presentades s’utilitza bàsicament el text escrit. Recordeu que la font d’expressió no necessàriament ha de quedar limitada a l’escriptura sinó que pot ser substituïda per una gravació de veu, per esquemes, imatges… segons les necessitats i preferències dels alumnes.

2. Partint d’un tema que esteu treballant amb els vostres alumnes, trieu una de les dinàmiques de grup que afavoreixen el treball cooperatiu de l’activitat anterior i porteu-la a la pràctica. En acabar recolliu l’experiència en el document per a la carpeta de formació.