Per una banda, un ordinador és un conjunt de peces que es poden veure i tocar com, per exemple, el teclat, el monitor, la torre, la disquetera, la gravadora de DVD i també el processador, la placa base, la memòria RAM, la targeta de xarxa, etc. Tot plegat té un nom: maquinari.

Per una altra banda, per tal de fer funcionar l'ordinador, són necessàries les aplicacions. Les aplicacions són els programes informàtics que fan que la màquina ens sigui útil per realitzar accions com ara processar textos, imatges, navegar per Internet, etc.

El sistema operatiu d'un ordinador és el conjunt de programes que permet que el maquinari executi les ordres que li donen les aplicacions que nosaltres utilitzem. Per exemple, fan que, en prémer una tecla, aquesta aparegui al monitor o que la targeta de xarxa transmeti al cable els paquets que contenen parts d'un correu electrònic que estem enviant per Internet. La tasca principal d'un sistema operatiu és carregar a la memòria els programes emmagatzemats al disc dur i fer que el processador executi aquests programes.

Amb aquestes explicacions, ja podem entendre que GNU/Linux és un sistema operatiu, com ho són també Microsoft Windows 7, Windows Server 2008 o UNIX.

Tècnicament, GNU/Linux és un sistema operatiu multiusuari i multitasca, cosa que significa que un mateix ordinador pot tenir més d'un usuari connectat en un moment donat i que pot executar més d'un programa alhora. Actualment, la major part dels sistemes operatius ho són, però l'any 1994 quan va aparèixer GNU/Linux no era això.

Una distribució GNU/Linux el conformen el nucli del sistema operatiu (en anglès, kernel) més un conjunt d'aplicacions i un programa d'instal·lació. Els programes s'agrupen en paquets. Una distribució estàndard conté el paquet de la interfície gràfica d'usuari (GUI, Graphical User Interface), el paquet de l'entorn d'escriptori i els paquets que porten les aplicacions de cada distribució.

Les distribucions més famoses de Linux (segons el portal DistroWatch són: Mint, Ubuntu, Fedora, openSUSE, Debian, Arch, CentOS,PCLinuxOS, Puppy. D'entre aquestes distribucions, openSuSE és la base sobre la qual es desenvolupa la distribució educativa Linkat GNU/Linux.

Als orígens de la informàtica personal, el programari es distribuïa amb el codi font, és a dir, el llistat d'instruccions que constituïen el programa, de manera que qui l'emprava el podia modificar i adaptar a les necessitats pròpies.

Cap al 1980, les empreses d'informàtica, preocupades per la competència, deixen de lliurar el codi font amb el programari i distribueixen els seus productes sota llicències que restringeixen cada vegada més els drets dels usuaris: prohibeixen la modificació i l'estudi del seu codi, patenten qualsevol idea que es pugui utilitzar en un programa (com l'hiperenllaç o la descàrrega de fitxers en una xarxa) i fan signar als programadors acords de confidencialitat sobre el seu treball.

En 1985, el físic Richard M. Stallman perd la feina de programador al laboratori d'intel·ligència artificial del MIT (Massachussets Institute of Technology) per no voler signar un acord de confidencialitat i, preocupat pel caire abusiu de les llicencies de programari, decideix crear l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation (FSF). La FSF es fixa com a objectiu el projecte de crear un clon del sistema operatiu comercial Unix utilitzant només programari lliure. Aquest projecte s'anomena GNU (GNU is Not Unix).

Per dotar el programari lliure d'un corpus legal, on s'estableixen els drets i deures dels usuaris i desenvolupadors de programari, la FSF desenvolupà la llicència GPL (GNU Public License).

La llicència GPL es pot consultar en anglès a l'adreça gnu.org. També es pot accedir a una traducció no oficial de la llicència a l'adreça gnu.cat.

Un dels èxits d'aquesta llicència rau en aquest darrer punt, ja que les millores d'un programa lliure donen com a resultat un altre programa lliure, que pot ser estudiat i, successivament, millorat.

L'èxit del projecte GNU fou immediat i, el 1990, ja s'havien produït sota llicència GPL la major part de les aplicacions que calen perquè un sistema operatiu com UNIX pugui ser utilitzable: editors de textos, compiladors i intèrprets d'ordres. Però tots aquests programes només es podien executar sobre un sistema operatiu comercial UNIX, ja que el projecte GNU no havia desenvolupat el kernel, el nucli del sistema operatiu que gestiona el maquinari i permet executar els programes.

Al 1991, l'estudiant d'Enginyeria Informàtica finlandès, Linus Torvalds, estudiava a la Universitat d'Helsinki el kernel de Minix, un sistema operatiu, obra del professor d'Arquitectura d'ordinadors i Sistemes Operatius, Andrew S. Tanenbau, semblant a UNIX, però per a l'aprenentatge acadèmic. Atret pel repte i per pur hobby, creà el seu propi kernel, anomenat Linux, i el va distribuir per Internet sota llicència GPL. Ràpidament, multitud de programadors milloraren aquest nucli i, el 1994, aparegué la versió 1.0.

En encaixar el programari del projecte GNU i el nucli de Linux, va néixer el primer sistema operatiu lliure anomenat GNU/Linux o, simplement, Linux.

Habitualment, es confonen els termes programari lliure i programari gratuït, tot i que són conceptes diferents. La confusió ve donada perquè en anglès el programari lliure s'anomena free software i la paraula free es pot traduir com a lliure i també com a gratuït.

Així doncs, parlar de programari lliure és parlar de llibertat i de coneixements compartits, no de preu.

Inspirades en la llicència GPL, han aparegut altres llicències que, sobre la base del marc legal vigent en matèria de propietat intel·lectual, miren de facilitar la distribució i l'ús de continguts. La més coneguda d'aquestes llicències és l'anomenada Creative Commons que permet als creadors i creadores que terceres persones utilitzin i/o modifiquin les seves obres amb determinades condicions establertes per les mateixes persones que les han creades. Aquestes condicions van des del "Tots els drets reservats" a "Cap dret reservat".

Podeu trobar més informació sobre Creative Commons a http://www.culturalliure.cat/ i http://cat.creativecommons.org

Richard Stallman continua el seu apostolat pel programari lliure, fent conferències arreu del món en anglès, francès, espanyol o indonesi.

Linus Torvalds treballa per a la corporació sense ànim de lucre Open Source Development Labs (OSDL), patrocinada, entre altres, per Intel, IBM i HP, des d'on coordina el desenvolupament del kernel, ajudat per uns 200 programadors voluntaris en tot el món.

El projecte GNU ha assolit el seu objectiu de desenvolupar un sistema operatiu lliure. Actualment, s'ocupa de desenvolupar nou programari lliure, com GNOME, un entorn gràfic d'ús intuïtiu.

La FSF vetlla per garantir els drets dels usuaris d'utilitzar, copiar, modificar i distribuir programes lliures amb l'objectiu de crear programari que ajudi al desenvolupament dels pobles, l'accés universal a la cultura i el dret a la lliure expressió. Darrerament ha coordinat, amb èxit, la campanya de rebuig de l'aprovació de les Patents del Programari al Parlament Europeu.

Linux és un sistema operatiu estable, senzill d'utilitzar, ràpid i segur. El disseny no permet l'execució de virus ni programari espia. Anualment, grans companyies de seguretat informàtica premien amb 15.000 euros qualsevol persona que infecti amb un virus el sistema operatiu Linux i, any darrere any, el premi continua desert.

Alguns dels usos de Linux són els següents:

• Com a sistema operatiu per a l'ordinador d'escriptori, s'estima que milions d'usuaris l'utilitzen a tot el món.
• Al món empresarial, és utilitzat per grans empreses com IBM, Sony, Mercedes-Benz o Boeing.
• Google utilitza Linux als seus servidors.
• Aproximadament un 25% dels servidors d'Internet utilitzen Linux.
• Ajuntaments, corporacions comarcals i locals i governs: l'ajuntament de Munic només utilitza Linux. El govern del Brasil ha implantat Linux al Banco do Brasil i l'empresa petroliera estatal.
• Moltes de les pel·lícules d'animació i efectes especials s'han desenvolupat amb Linux: Stuart Little, Shrek, Titanic, Matrix Reloaded, Star Wars: Episodi II i III, El senyor dels Anells, Harry Potter, Avatar, …
• La NASA i l'agència espacial europea utilitzen Linux en alguns dels seues projectes.
• Android és un sistema operatiu per a dispositius mòbils com els telèfons basat en Linux.

A banda de les grans distribucions que es desenvolupen arreu del món, la filosofia del programari lliure permet que cada comunitat autònoma pugui tenir una distribució adaptada a les seves necessitats concretes. Aquestes distribucions parteixen d’una altra com Debian, Ubuntu, RedHat, Fedora, openSUSE, etc. i l’adapten incloent-hi les aplicacions i eines destinades a satisfer les necessitats pròpies de cada comunitat.

Linkat és la distribució GNU/Linux educativa promoguda pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i que està basada en la distribució openSUSE.

A l’Estat Espanyol existeixen diferents distribucions GNU/Linux orientades a l’educació. Acostumen a ser promogudes per les administracions autonòmiques. Aquestes administracions aporten un capital inicial per tal de promocionar la distribució fins que la comunitat d’usuaris és prou gran i activa com per que s’automantingui. Entre altres, podem destacar les distribucions de la Junta de Extremadura, la d’Andalusia, València, Castilla La Mancha, Comunitat de Madrid.

Actualment, des del MEC hi ha la tendència a coordinar les distribucions de les diferents comunitats per tal d’evitar la repetició innecessària de tasques.

A Extremadura tenen GnuLinEx. És un projecte de la Consejería de Educación, Ciencia y Tecnología de la Junta de Extremadura. Es tracta d’una distribució basada en Debian i adaptada per al seu ús en l’àmbit educatiu. Per a més informació, consulteu la Viquipèdia o la pàgina oficial.

A Andalusia tenen la Guadalinex. Està basada en Ubuntu i promoguda per la Junta de Andalucia. Té en funcionament un seguit de fòrums i entorns wiki amb molta participació per part de la comunitat d’usuaris. Per a més informació, consulteu la Viquipèdia o la pàgina oficial.

A València s’ha desenvolupat LliureX. LliureX és el projecte de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana que té com a objectiu principal la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació basades en programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. Està basada en la distribució Ubuntu. Per a més informació, consulteu la Viquipèdia o la pàgina oficial.

A Madrid MAX representa la distribució de la Consejería de Educación de la Comunitat de Madrid. En aquest, cas l’èmfasi s’ha posat en el programari destinat a impartir els continguts d’informàtica dels currículums de l’educació no universitària, així com en els entorns que permetin al professorat no especialista l’elaboració, l’ús i la distribució de continguts educatius en format digital. Està basada en la distribució Ubuntu. Per a més informació, consulteu la Viquipèdia o la pàgina oficial.

A Castilla-La Mancha tenen Molinux. En aquest cas la JCCM ha fet una inversió amb uns objectius que van més enllà de l’educació. Pretén oferir un sistema operatiu amb les aplicacions estàndars (processador de textos, full de càlcul, etc.) útil a empreses, individus i comunitat educativa. Està basada en la distribució Ubuntu. Per a més informació, consulteu la Viquipèdia o la pàgina oficial.