Mòdul 7 - Pràctica 1

Els signes de puntuació i les transicions gràfiques.

El ritme

Segur que alguna vegada heu vist una bona pel.lícula, però heu fet el comentari "bona, però massa lenta".

El ritme s'aconsegueix a partir d'una bona combinació de plànols, transicions, efectes i so. És un dels elements més importants de l'edició, ja que contribueix a què les imatges enregistrades tinguin un major o menor atractiu pels espectadors.

El ritme en una producció audiovisual ve determinat per diferents factors:

Cada gènere té el seu propi ritme. En un videoclip és la música qui determina les transicions (1-2 segons), en un documental la descripció de les imatges (2-3 segons) i en una entrevista les preguntes i respostes (3- 10 segons).
El receptor. No és el mateix fer un vídeo per l'alumnat d'Infantil, on hi ha una certa repetició d'un mateix concepte, que per un alumnat de Secundària, on el ritme ha de ser més àgil i amb més transicions.
La narració. Normalment les narracions no són lineals, sinó que hi ha diferents moments. En aquest tipus de treball, el ritme va variant en funció de la intensitat de la narració. Un mateix vídeo pot passar per diferents ritmes, que han d'estar totalment justificats i equilibrats. En una ficció el ritme el marca el guió i l'expressió (2- 4 segons).
L'edició per sí mateixa. Quan fan un reportatge escolar, sovint l'alumnat primer escull la música i edita les imatges amb els canvis o ritme d'aquesta. Sovint l'alumnat es planteja com un repte fer coincidir una determinada nota musical amb un canvi de pla.

Es poden considerar dues formes bàsiques de ritme:

Ritme dinàmic. Quan volem transmetre a l'espectador la sensació de dinamisme i acció. Aquest ritme s'aconsegueix mitjançant una successió de força plans d'una durada molt curta i nombrosos. El canvi d'un pla a un altre donarà la sensació de ritme. S'ha de tenir present que l'ús prolongat de plans molt curts pot dificultar l'assimilació de la informació per part de l'espectador i per tant la seva desconnexió.

Ritme suau: Quan volem transmetre a l'espectador sensació de tranquil.litat. Aquest ritme s'aconsegueix mitjançant la successió de plans llargs i poc nombrosos. S'ha de tenir present que l'ús de plans massa llargs poden crear un ritme massa lent i fer que l'espectador perdi l'interès.

Aspectes que cal tenir presents per assolir un bon ritme:

Els plans descriptius requereixen un major temps de permanència, ja que domen una major informació. Al voltant de 3 segons.
Els plans expressius requereixen d'una menor informació i per tant un menor temps de permanència. Al voltant de 2 segons.
Els plans narratius, varien de durada en funció de la narració.
Explicacions curtes i clares. No abusar de la veu en off. Intercalar veu i música sempre que sigui possible. El temps de veu i música ha d'estar equilibrat. Un 50% és correcte. Més d'un 75 % de veu pot arribar a cansar al receptor.
Si la música és la que marca la transició entre els plans, aprofiteu els canvis de ritme d'aquesta per marcar els diferents temes o apartats del vídeo.
Per fer el seguiment d'una conversa utilitzar plans de confrontació de personatges on alternament s'utilitzen plans curts i de menys durada de cada personatge. Aquest recurs fa augmentar la tensió i facilita el seguiment d'un diàleg.
Utilitzeu les imatges més impactants al començament, per tal d'enganxar a l'audiència.
Si teniu la sensació que un pla és massa llarg, talleu-lo.
Un cop acabada l'edició, visioneu el vostre treball, si us sembla que el vídeo és fa llarg, vol dir que us heu equivocat en algun aspecte.
Un bon treball de vídeo pot enfonsar-se per l'excessiva durada d'aquest. No feu produccions llargues, ja que l'espectador es cansa i no pot mantenir l'atenció.

Important saber que:

El canvi d'un pla a un altre donarà la sensació de ritme.
Els plans generals solen durar més, ja que donem més informació a l'espectador i pel contrari, els plans curts solen durar menys, ja que hi ha menys informació.
Quan observem dos plans d'una mateixa durada, semblarà més lent el que conté menys informació.
No s'ha de confondre el ritme amb la velocitat que passen els aconteixements.

Per practicar amb l'alumnat

Per iniciar a l'alumnat en l'edició de vídeo, es comença per treballs monoconceptuals, programes molt curts, sense veu, amb música de fons i on es desenvolupa un sol concepte d'una forma intuïtiva.

Si cada 2-3 segons hem de canviar el clip, això vol dir que per cada minut necesssitem uns 20-30 clips (plans, seqüències) diferents. Normalment, al començament, els alumnes no són conscients d'aquest ritme i sovint es queden curts a l'hora d'enregistrar material, per això 2-3 minuts és un temps ideal per realitzar les produccions escolars.

La duració dels programes monoconceptuals no han d'excedir els 4-5 minuts. Penseu que cada minut editat pot comportar entre 15-45 minuts de feina, en funció de la complexitat de l'edició. No és el mateix fer una neteja de cinta que un videoclip.

A IMTV ,http://www.imtv.cat, podreu trobar diferents exemples de produccions monoconceptuals, realitzades per un equip d'alumnes d'ESO que porten més de 12 anys realitzant crèdits de TV.

Els signes de puntuació i les transicions gràfiques

Una de les millores més important de l'edició digital és la incorporació d'una àmplia gamma de transicions i efectes sense cap pèrdua de qualitat. Les transicions són un efecte que ens permet passar d'una imatge A a una imatge B ocasionant que, durant un període de temps establert i concret, es puguin veure ambdues imatges a la vegada a través de diferents tècniques.

Per explicar el llenguatge de les transicions podem fer el paral.lelisme ortogràfic que serà de fàcil comprensió. A nivell ortogràfic, la transició és com una coma, un punt o un punt i coma, és a dir una pausa, per tal de traspassar d'una informació a una altre de forma suau. A nivell d'edició de vídeo, una transició s'utilitza quan volem fer una pausa per continuïtat, de forma i manera que contribueix al seguiment de la mateixa acció.

Les transicions sempre s'utilitzen per indicar alguna cosa a l'espectador: un salt de temps, espai o narració. En funció de la durada i tipus de transició advertirem més o menys a l'espectador d'algun canvi important. Una transició llarga seria com un punt i apart i una transició curta i senzilla com una coma, buscant de nou el símil ortogràfic.

TIPUS DE TRANSICIONS

Per tall directe. Ja hem parlat anteriorment.

Per encadenat: Consisteix en veure com una imatge s'esvaeix mentre una segona imatge apareix. Aquest tipus de transició és la més suau i un de les més expressives i indica passos de temps no massa llargs. També l'encadenat permet dissimular errades de ràccord entre dues imatges i suavitza de forma notable la transició.

Quan l'encadenat es perllonga en el temps i les imatges romanen mesclades sobre la pantalla obeeix, generalment, a una finalitat diferent. Aquesta tècnica s'anomena sobreimpressió i consisteix en mesclar imatges que es desenvolupen en espais o temps diferents per a configurar una nova realitat (imaginació, deliri, irrealitat, somni…).

Per fosa: Consisteix en la gradual desaparició d'una imatge fins deixar el quadre de color. És un recurs clàssic de transició, especialment per començar o acabar un vídeo, però també s'utilitza per separar temporalment seqüències o escenes que representen situacions distanciades en el temps. Aquesta transició dóna una sensació de salt temporal més acusada que l'encadenat.

La imatge següent apareix a partir del color a què es va fondre l'anterior.

Per desenfocat: Consisteix en desenfocar una imatge i passar a la següent de desenfocat fins a focus. És un recurs que s'aplica per indicar passos de temps curts o canvis d'escenari. El desenfocament en visió subjectiva és un recurs expressiu que serveix per indicar una pèrdua de consciència del personatge, i en visió subjectiva, en zoom cap al front, s'ha emprat per iniciar una volta enrere en el temps per a passar a veure els records del personatge.

Per escombrat: Consisteix en un gir ràpid de la càmera que produeix un efecte visual semblant a una cortina que passa tant ràpid que no dóna temps a veure de què és tracta. S'utilitza per passar d'un espai a un altre de forma instantània. Aquest efecte no és un efecte digital i s'ha de produir en la fase d'enregistrament.

Per cortines: Consisteix en la utilització de formes geomètriques o efectes per a donar pas a noves imatges. És tracta d'una tècnica digital en la qual la segona imatge envaeix la primera. Poden tenir formes molt variades. S'utilitza normalment per marcar un canvi d'escenari. Les possibilitats que aporten els vídeos digitals, fan que cada vegada hi hagi un ventall més ampli d'efectes i cortines de tota mena.

Aspectes que cal tenir presents en l'edició de les transicions o efectes:

No abusar mai de les transicions i efectes. Col.locar-les quan siguin necessàries.
Una transició o efecte es pot fer servir per tapar alguna errada, especialment de continuïtat. Però quan un vídeo té moltes transicions o efectes, indica que hi ha moltes errades per ocultar.
En una edició s'han d'escollir 3 ó 4 tipus de transició. Al principi hi ha una certa tendència a jugar. Procurar no fer un mostrari de les possibilitats del programa.
La durada dels dissolvers o encadenats han de ser curtes (12-17 frames), si no volem donar cap simbolisme especial. En termes ortogràfics seria com una coma.
La durada de les cortines i altres transicions poden ser una mica més llargues (15-24 frames). En termes ortogràfics és com un punt.
Utilitzar transicions curtes i lleugeres si no volem cridar l'atenció a l'espectador.
Utilitzar transicions més espectaculars i llargues quan vulguem passar a un altre tema d'una forma clara.
La durada dels clips on volem realitzar la transició sempre ha de ser una mica més llarga, per tal de no escurçar les imatges originals.
Quan es fa una transició o efecte entre dos clips, aquests han de tenir material suficient per davant i darrera, per poder fer la feina. Es a dir, el primer clip ha de tenir un segon com a mínim en la cua del clip i el segon clip ha de tenir un segon per davant del clip. El programa d'edició no deixarà fer l'edició o marcarà error quan no de disposa material suficient per fer la transició.

Important: un clip que ha de tenir una transició o efecte sempre hem de deixar un segon d'imatge per davant i pel darrere.

Observar que la transició sigui neta, és a dir que no hagi un salt d'imatge o una fosa en negre. Mirar els exemples.

Una transició correcta de 13 frames de durada.

Una transició incorrecta on s'observa un salt, perquè el clip està mal tallat o no s'ha deixat prou espai al principi del segon clip.

Una transició de cortina per indicar el pas a un altre tema.

Procediment per aplicar les transicions:

Localitza la finestra on es troben les transicions.
Indica o modifica la durada de la transició.
Assegurat que tens imatge suficient per aplicar la transició. Si apliques una transició molt llarga és possible que et quedis sense les imatges originals. Si no tens espai, una solució és insertar un clip estàtic molt curt o bé relentitzar una mica la imatge.
Arrossega la transició entre les dues seqüències. Recorda que abans o després has d'indicar el temps de la transició.
Comprova que ha quedat correcte i no hi ha salts d'imatge o continuïtat.

Procediment per aplicar els efectes:

Localitza la finestra on es troben els efectes.
Selecciona l'efecte i la imatge.
Previsualitzar l'efecte per comprovar que ens agrada.
Arrossega l'efecte sobre el clip dins l'imatge de la línia de temps.
Segons el programa que utilitzis, pots afegir més d'un efecte.

Important
Recorda que en alguns editors, per veure els efectes, les transicions o escoltar una música o efecte sonor en la línia d'edició, cal renderitzar el clip corresponent. Si aquesta acció el programa d'edició no la fa automàticament, tu hauràs de donar l'ordre.