Quan parlem de recursos per a l'aprenentatge, estem parlant d'un concepte molt ampli que inclou tots els elements, tant materials com humans, dels quals disposem per a realitzar una acció formativa. Això no obstant, si bé el terme "recurs" pot tenir un sentit molt ampli, hi ha un element que destaca per dret propi: el material didàctic.

La diversitat dels recursos

Un material didàctic conté informació, però no és només això. La informació està orientada a facilitar i organitzar l'aprenentatge, és a dir, té intencionalitat educativa. A més, va acompanyada d'activitats d'aprenentatge que ofereixen a l'estudiant oportunitats per elaborar i estructurar aquesta informació, per transformar-la en coneixement.

El disseny d'un material didàctic per ser utilitzat a la formació en línia ve condicionat per diversos factors:

• Per les eines tecnològiques,
• Per les característiques de l'entorn d'aprenentatge,
• Per la concepció pedagògica i pels diferents rols que assumeixen tant el formador com l'estudiant.

Els materials didàctics han de tenir un disseny que aprofiti el potencial formatiu de l'entorn virtual en el qual s'utilitzaran. Si a més del text utilitzen amb finalitat didàctica d'altres media com les il·lustracions (animades o no), àudio, vídeo… podem parlar llavors d'un material didàctic multimèdia. Però, independentment del refinament tecnològic, els materials han de respondre al model metodològic que s'hagi definit com a punt de partida:

• Si considerem que la persona formadora actua com a guia, els materials, lluny de recollir necessàriament tot el contingut que cal aprendre, han d'ajudar-lo a estructurar el procés d'aprenentatge.
• Si en el nostre concepte d'aprenentatge l'estudiant construeix el coneixement, els recursos han de proveir-lo d'ocasions en les quals fer-ho, han d'oferir-li oportunitats per entrar en conflicte amb les seves experiències anteriors.
• Si parlem d'aprenentatge col·laboratiu, s'han d'incloure activitats que requereixin interacció i col·laboració entre els estudiants.

Els materials dels cursos telemàtics estan estructurats en mòduls:

• 4 per als cursos de 30 h de durada
• 6 per als de 45h
• 8 per als de 60 h

Cada mòdul comprèn diversos documents anomenats "Pràctiques", tot i que contenen també informació i documentació diversa, no tan sols instruccions per realitzar activitats de pràctica. La secció de documentació "Autoria" recull les orientacions que han de seguir les persones que elaboren els materials telemàtics.

Alguns materials telemàtics tenen un caire més pràctic, semblants a tutorials (per exemple "Matemàtiques amb GeoGebra"). En altres casos els materials combinen continguts més teòrics amb propostes de pràctica. Aquest curs segueix aquest segon model i en trobareu més al catàleg de cursos telemàtics.

A banda de la documentació bàsica cada mòdul proposa un seguit d'activitats a través de l'aula virtual. Això facilita la seva actualització així com l'adaptació a les característiques del grup en cas que es consideri necessari.

El material dels cursos telemàtics es completa amb una guia didàctica i la descripció del projecte associat que permet posar en marxa els aprenentatges realitzats i que els i les estudiants han de realitzar al llarg del curs.

Als cursos telemàtics la relació de la persona formadora amb els materials es produeix en diferents moments:

• Abans de començar el curs, la persona formadora o l'equip de persones que faran la formació han d'adaptar el calendari dels mòduls, concretar-lo i incloure'l a la guia didàctica del curs. Paral·lelament, han de revisar els materials i actualitzar-ne els punts sensibles, especialment els enllaços a pàgines web.
• Un cop iniciat el curs, ha d'anar seguint la planificació proposada, orientant els i les estudiants sobre l'ús dels materials, dinamitzant les activitats, resolent dubtes i valorant i avaluant l'activitat dels estudiants. La dinàmica del curs pot fer necessari que la persona formadora decideixi fer adaptacions de certs aspectes, per exemple la planificació. El més recomanable és que aquests ajustaments es facin en casos excepcionals i ben justificats, que es comuniquin molt clarament als estudiants i que es facin de manera que no afectin la data de finalització del curs. A més de les modificacions del calendari o de la planificació, es poden proposar activitats de reforç o d'ampliació, modificar la dinàmica d'una activitat si les característiques del grup així ho recomanen, afegir recursos complementaris, etc.

• En qualsevol cas, és important que en finalitzar el curs les persones formadores informin sobre el desenvolupament del curs, les incidències que han sorgit, les errades o desajustaments que ha detectat en els materials, noves propostes,… tot allò que, en definitiva, pugui ser d'utilitat per tal de millorar futures edicions del curs. Aquesta tasca de detecció i comunicació d'errades és convenient fer-la també al llarg del curs a través del Fòrum de coordinació.