La comunicació en un entorn virtual d'aprenentatge

Un dels factors que determina la percepció que cada estudiant té de l'èxit d'una acció formativa en línia és la qualitat de la relació que hagi establert amb la persona formadora i també amb la resta d'estudiants del grup. La qualitat d'aquesta relació depèn de condicionants tècnics com els espais disponibles i el seu funcionament, però també de l'estil de comunicació que s'hagi produït, íntimament lligat a les habilitats comunicatives dels participants. L'actitud comunicativa de la persona formadora és especialment important ja que, a més de les seves funcions específiques, aporta oportunitats immillorables per a l'aprenentatge vivencial.

La comunicació entre la persona formadora i l'estudiant

Tant la persona formadora com els i les estudiants necessiten un període d'adaptació a l'entorn i als recursos disponibles. Al llarg d'aquest període es poden anar adaptant i ajustant les estratègies de comunicació i habilitats de què ja disposen, però també es poden desenvolupar i reforçar aquells aspectes que hagin revelat mancances però que siguin necessaris en el nou entorn. És important desenvolupar un estil propi que es demostri efectiu i amb el qual cada persona formadora se senti còmoda.

La persona formadora ha de dinamitzar i moderar, però sense prendre el protagonisme comunicatiu. Ha de saber mantenir-se en un segon pla però en actitud atenta, per fer-se present quan la situació així ho requereixi.

La comunicació ha de ser adequada en el temps. Els missatges s'han d'escriure quan tinguin una funció clara (presentar materials, activitats o esdeveniments del curs, moderar un debat, indagar en les causes d'un problema detectat, etc.) i en el moment en el qual resultin efectius i aportin agilitat a la comunicació. D'aquesta manera els i les estudiants rebran l'ajut en el moment en el qual el necessiten i evitarem el sentiment de soledat.

Els missatges han de tenir el registre que la situació demana. Un missatge excessivament formal pot produir una sensació de llunyania o fins i tot d'hostilitat, però si és innecessàriament informal pot donar la sensació de manca de qualitat.

Espais i comunicació

La comunicació, imprescindible per a la generació de la comunitat virtual, ve condicionada en primer lloc pels espais i eines disponibles a l'aula virtual. Les eines de comunicació poden ser:

  • Pel que fa a la coincidència en el temps:
    • Síncrones: les persones han d'estar connectades alhora i intercanvien missatges de manera immediata. Exemple: xat.
    • Asíncrones: no cal que les persones estiguin connectades alhora. Una persona pot escriure i enviar un missatge que una altra pot llegir en el moment en què es connecti i accedeixi a l'espai. Exemple: fòrums, taulers de novetats.
  • Pel que fa a les persones receptores:
    • Unidireccionals: la persona que emet el missatge l'envia però les receptores no poden enviar una resposta. Se sol utilitzar quan la persona formadora o tutora vol comunicar alguna informació al grup d'estudiants. Exemple: tauler de novetats.
    • Bidireccionals: la persona receptora i l'emissora intercanvien missatges. Exemple: missatges interns, correu electrònic. Pel que fa al correu electrònic convé tenir present que es tracta d'una eina externa al campus virtual i que, per tant, a l'aula virtual no queda registre de la comunicació que s'hi estableix.
    • Multidireccionals: la persona emissora pot enviar missatges a diverses de receptores. Exemple: fòrums, correu electrònic (amb l'opció multiadreça).

Tipus de comunicació

Icones de Wikimedia Commons: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Crystal_Clear_app_personal.png, http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Crystal_128_three.png i http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Crystal_Clear_app_personal_gray.png

La comunicació que tingui lloc a través del correu electrònic no queda recollida a l'aula virtual. És important que deriveu totes les consultes sobre el curs al fòrum de dubtes de l'aula per tal que la seva resolució serveixi per a tothom. Si hi ha alguna consulta sobre formació que no us correspon resoldre, deriveu-la a Formació telemàtica telemat@xtec.cat.

Característiques de la comunicació en línia

Tot seguit es recullen les característiques principals de la comunicació en línia, com la que té lloc a una aula virtual:

  1. Comunicació no presencial. No teniu la persona interlocutora davant i això exigeix un major esforç per tal d'expressar-vos correctament ja que no podeu acompanyar les vostres paraules amb el complement del llenguatge no verbal: expressions, somriures, to de veu, silencis, moviment de les mans,…
  2. Tot queda escrit i, per tant, cal que hi dediqueu una atenció especial, tant pel que fa a la forma com al contingut d'allò que escriviu.
  3. Llenguatge adaptat al tipus de comunicació, al missatge i al tipus de persona receptora. En línia s'estableix una gran varietat de tipus de comunicació: xats, fòrums, debats, missatges privats, blogging, microblogging… Cada entorn, però també cada tipus de contingut i cada persona destinatària requereix formes de comunicació i tipus de llenguatge diferents.
  4. Estructuració de la informació. Generalment qui llegeix la informació no pot dedicar gaire temps a la lectura dels missatges. Per tant heu de fer un esforç per sintetitzar, per escriure de manera breu, per estructurar de manera visual la informació i destacar les idees més importants per tal de facilitar la lectura.
  5. Referències externes. Podeu oferir referències i enllaços a pàgines, documents o missatges anteriors i enriquir així les vostres aportacions. Aquest avantatge exigeix que aquestes referències siguin pertinents, estiguin ben escollides, que siguin fàcils de trobar i accessibles i que estiguin actualitzades.

El llenguatge escrit

En un EVA la comunicació és escrita. Davant el llenguatge oral que s'utilitza en la formació presencial, el llenguatge verbal escrit té les seves característiques pròpies i presenta avantatges i inconvenients.

En primer lloc cal dominar les tècniques d'expressió escrita: escriure amb correcció ortogràfica i gramatical, utilitzar recursos estilístics i un vocabulari ric i variat, escriure en el registre adient en cada cas, etc. En aquest sentit resulta molt recomanable revisar el text dels missatges abans d'enviar-los i tenir en compte que el codi escrit és, en general, més formal i més precís que el llenguatge oral.

Si bé no tothom té les mateixes habilitats a l'hora d'escriure, hi ha una sèrie d'indicacions que poden millorar la qualitat comunicativa dels missatges escrits. Cal ser conscients de l'objectiu del missatge, de les característiques de les persones a qui va adreçat, de la situació de comunicació i del grau de formalitat que requereix per tal d'utilitzar el registre adient.

Malgrat la manca dels estímuls que representen el llenguatge no verbal (gestos, canvis en el to de la veu o moviments del cos, per exemple), un missatge escrit pot ser tan ric en matisos com un missatge oral en un entorn presencial.

En la comunicació escrita cal elaborar més el missatge i concretar les idees que es volen expressar però, alhora, no hi ha tanta pressió temporal i es disposa de més temps per reflexionar, consultar fonts documentals i construir el missatge. A més, si bé s'ha de practicar la brevetat, en cas necessari els missatges es poden enriquir amb l'adjunció de documents més o menys extensos o enllaços a pàgines d'Internet amb informació rellevant. I una darrera consideració: els missatges es poden consultar totes les vegades que sigui necessari, es poden reinterpretar i reelaborar i s'hi pot fer referència a allò ja exposat.

Presa de decisions

Llegiu els següents missatges, escrits ambdós per dues persones formadores d'un curs telemàtic al mateix moment: l'inici del primer mòdul del curs. Compareu-los i decidiu quin dels dos resulta més efectiu i per què. Proposeu dos punts forts i dos punts a millorar del missatge que hàgiu triat i reescriviu-lo. NOTA: No tingueu en compte que els enllaços del segon missatge no funcionen. S'han deixat només per il·lustrar que el formador els havia inclòs.

Emoticones o com expressar les vostres emocions a la xarxa

Per expressar les vostres emocions a un text escrit disposeu de recursos diversos, entre els quals pot ser el més evident sigui el signe d'admiració. Certes paraules, frases inacabades o acabades en punts suspensius, línies en blanc, interrogacions, vocals repetides per tal d'emfasitzar (moooooolt!), també us ajuden a enriquir els vostres missatges tot afegint-hi un toc personal i emocional.

Amb el naixement de la xarxa va aparèixer la necessitat d'expressar sentiments i emocions i donar un aire de “calor humà” als correus electrònics sense haver d'escriure gaire. En resposta a aquesta necessitat, i gairebé al mateix temps que naixia Internet, es van inventar uns grups de caràcters: les emoticones.

Qualsevol internauta de ben segur que se'ls haurà trobat en alguna ocasió, però si us els trobeu per primera vegada, una indicació: la majoria de vegades n'hi ha prou de girar el cap 90º a l'esquerra per comprendre fàcilment el missatge. Proveu amb :-) Podeu veure el ulls, :, el nas, -, i el somriure, ) ?

Actualment la major part dels programes transformen aquest conjunt de caràcters en dibuixos molt més explícits.

La imatge següent mostra les emoticones que estan disponibles a l'editor de textos d'Odissea i que transformen de manera automàtica el conjunt de caràcters en el dibuix corresponent.

Emoticones de l'editor de Moodle

Les emoticones són un recurs comunicatiu molt utilitzat però és recomanable no abusar-ne, especialment si voleu donar als vostres missatges un caire formal.

Més informació