Tots i totes nosaltres hem experimentat la formació presencial anant a l’escola, a l’institut, a la universitat. Hem compartit amb altres persones un mateix espai físic, l’aula, amb un professor o una professora i recursos més o menys sofisticats al nostre abast: l’omnipresent pissarra, dominant el paisatge frontal, llibres, fulls de paper, estris per escriure, ocasionalment diapositives, vídeos, àudio,… més?

Hem après, i molt, en aquest entorn, amb unes normes conegudes i compartides de manera més o menys explícita per tothom. Com a estudiants, i com a docents, hem après també estratègies que ens han permès aprendre i ensenyar.

La formació no presencial, però, presenta una sèrie de característiques particulars que la diferencien de la formació presencial. Per començar el professorat i l'alumnat no coincideixen en el mateix espai, és a dir, no hi ha un espai físic anomenat aula: l'espai de treball en la formació en línia, per exemple, és un entorn virtual. Tampoc el temps de treball serà necessàriament el mateix. En la formació presencial les classes tenen un horari prefixat, en canvi en la formació no presencial cada estudiant determina quin ha de ser el seu temps d'estudi i treball.

La resposta a les preguntes anteriors és clara, però no senzilla. Des del punt de vista pedagògic, hem de copsar que hi ha un canvi en la manera en què entenem "l'acte didàctic". El centre d'atenció deixa de ser l'ensenyament per passar a ser l'aprenentatge i l'estudiant és un subjecte actiu que elabora i codifica la informació per transformar-la en coneixement. Donat que el concepte d'aprenentatge condiciona la metodologia utilitzada en l'acció formativa, caldrà, per actuar de manera eficaç, reflexionar de bon principi sobre què entenem per aprendre i establir quin tipus d'ensenyament volem fer servir.

D’altra banda, en un entorn no presencial la comunicació entre professorat i estudiants i entre els propis estudiants és, òbviament, diferent. Aquesta diferència condiciona, i molt, com s’ensenya i com s’aprèn: professorat i estudiants han de començar a utilitzar unes regles del joc diferents, però sense haver tingut, en molts casos, models per aprendre-les.

Quan parlem de formació telemàtica o en línia ens referim a una modalitat de formació no presencial en la qual Internet possibilita la comunicació entre les persones que hi participen. Aquesta comunicació pot limitar-se a l'ús del correu electrònic o d'altres entorns de comunicació, però també pot estar estructurada en entorns més elaborats, entorns virtuals d'aprenentatge (EVA), que permetin la creació de comunitats virtuals.

Internet ha canviat profundament la formació no presencial. Ha passat de ser un tipus de formació marginal a una opció que va guanyant el seu lloc al costat de la formació tradicional a tots els àmbits on hi hagi necessitats formatives. Internet ofereix bàsicament un espai en el qual es poden desplegar accions formatives, donat que:

• Disposa d'elements de comunicació
• Permet l’accés a materials i recursos
• Conté eines per al seguiment i l’avaluació

Això no obstant, la formació no presencial té unes característiques pròpies i diferents de la formació presencial, de manera que cal aplicar altres metodologies didàctiques.

Els EVA són un dels entorns més utilitzats per a la formació telemàtica. Amb la irrupció dels mitjans socials de la web 2.0 s’ha facilitat la creació, publicació i comunicació a Internet amb recursos com blocs, wikis, vídeo, xarxes socials com facebook, twitter etc. Tots aquests recursos promouen la interactivitat entre contingut generat pels mateixos usuaris d’una manera senzilla, ràpida i gratuïta.

Alguns EVA ja estan afegint aplicacions de xarxes socials als seus mòduls. Amb tot, el potencial de les xarxes socials rau en el fet que són obertes, a diferència dels EVA, que generalment restringeixen l'accés a les persones inscrites i amb accés a les aules virtuals.

Les xarxes socials fomenten l'aprenentatge informal, és a dir, una formació no reglada, més enllà d'una acció formativa específica. En especial, promouen connexions entre persones amb interessos similars, per a treballar col·laborativament i compartir aprenentatges. En la xarxa global d'Internet, les possibilitats de connexions són enormes i per això són una gran eina per a la formació. Des de certes perspectives es considera que les xarxes socials representen un model de formació oposat al que s'esdevé als EVA, que es veuen com un model centrat en els continguts.