Configuració dels dispositius de xarxa

Introducció

Perquè dos o més ordinadors puguin intercanviar informació, han de seguir una sèrie de regles de comunicació anomenades protocols. El conjunt de protocols més estès actualment s'anomena TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol) i permet la connexió entre els diferents ordinadors d'una xarxa i també la connexió amb Internet.

La configuració de la xarxa ve determinada pel dispositiu que utilitzeu per connectar-vos-hi.

En aquest punt, es mostra com configurar dos tipus de dispositius de xarxa:

  • Ethernet: són dispositius de xarxa que utilitzen cables.
  • Wireless: són dispositius de xarxa que no utilitzen cables.

Configuració del protocols TCP/IP

El protocols TCP/IP (acrònim de Transmission Control Protocol/Internet Protocol) permeten connectar diferents ordinadors entre ells. Aquests són els protocols que s'utilitzen a Internet.

En aquest punt, es tractarà únicament la versió 4 de TCP/IP perquè és la més utilitzada.

Els servidors DHCP permeten configurar els paràmetres de xarxa dels clients de manera automàtica. La majoria dels routers, tant dels centres educatius com els que els usuaris solen tenir a casa, són servidors DHCP.

Si teniu un servidor DHCP, la connexió a la xarxa es configurarà automàticament. En cas contrari, caldrà especificar els següents valors per poder configurar la connexió:

  • Adreça IP: És l'adreça formada per quatre bytes que identifiquen la targeta de xarxa. A les xarxes dels centres educatius, l'adreça de xarxa és de la forma 192.168.0.Y on Y és un valor entre 1 i 254.
  • Màscara: La màscara està formada per quatre bytes i permet definir xarxes. A les xarxes dels centres educatius, la màscara és 255.255.255.0
  • Porta d'enllaç: És l'adreça del dispositiu que us permet connectar amb una altra xarxa, normalment Internet. A les xarxes dels centres educatius, la porta d'enllaç és 192.168.0.1
  • Servidors DNS, acrònim de Domain Name System: És l'adreça IP del servidor que converteix noms d'ordinadors en adreces del protocol TCP/IP. Per exemple, quan us connecteu a http://www.edu365.cat, el servidor DNS us connecta a la seva adreça TCP/IP, en aquest cas: 213.176.161.55 A les xarxes dels centres educatius, hi ha dos servidors DNS: 213.176.161.16 i 213.176.161.18.

Configuració de la targeta de xarxa Ethernet

La targeta de xarxa ethernet es configura utilitzant l'aplicació Escriptori/ Sistema / Maquinari / Network Settings.

L'ordinador detectarà les targetes de xarxa i provarà de configurar-les automàticament. A la part inferior de la finestra us mostrarà un resum de la configuració de xarxa.

Suposarem, en aquest exemple, que no disposem d'un servidor DHCP i hem d'especificar manualment els paràmetres de la xarxa.

Per canviar l'adreça IP de la targeta de xarxa, cliqueu el botó Edita. En aquest cas, l'adreça IP assignada és la 192.168.1.124 amb màscara 255.255.255.0.

Per canviar el DNS, utilitzeu la pestanya Nom de l'ordinador central/DNS. En aquests cas, s'utilitzen els servidors DNS 213.176.161.16 i 213.176.161.18 del Departament d'Educació.

Per canviar la porta d'enllaç o gateway, utilitzeu la pestanya Encaminament. En aquest cas, la porta d'enllaç és un router d'adreça IP 192.168.1.1

Si modifiqueu qualsevol paràmetre, cliqueu el botó D'acord per a aplicar els canvis.

Xarxes sense fils

Introducció

Una xarxa sense fils o wireless o Wi-Fi permet comunicar diferents dispositius a través de l'espectre de radio freqüencies, sense utilitzar cables, de manera semblant al funcionament dels telèfons mòbils. D'aquesta manera, els usuaris tenen més mobilitat a l'hora de connectar-se a la xarxa. L'abaratiment dels dispositius ha fet que aquest tipus de xarxa s'hagi popularitzat els darrers anys.

La taula següent resumeix les característiques tècniques de les implementacions més utilitzades del protocol IEEE 802.11 que gestiona aquest tipus de xarxes:

Protocol Data d'aprovació Rang (dins d'un edifici) Freqüència Velocitat de transferència típica
IEEE 802.11b 1999 45m2.4 GHz 5 Mbit/s
IEEE 802.11g 2003 45m2.4 GHz 22 Mbit/s
IEEE 802.11n 2009 91m2.4 GHz i/o 5 GHz 50-144 Mbit/s

La banda de 2.4 Ghz pot ser problemàtica i donar lloc a interferències perquè és la banda utilitzada pels microones, telèfons mòbils o repetidors casolans de televisió.

Els dispositius 802.11 són compatibles amb versions anteriors del protocol, és a dir, un dispositiu 802.11g pot treballar amb el protocol 802.11b, però no a l'inrevés.

El protocol 802.11 divideix la banda de transmissió de 2.4 GHz en 14 bandes superposades anomenades canals. A Europa, només és legal emetre en els canals de l'1 al 13. Perquè dos dispositius es puguin comunicar, han d'estar en una mateixa xarxa en un mateix mateix canal. Es recomana utilitzar un canal diferent per a cada cada xarxa i tan allunyat com sigui possible. Per exemple, tres xarxes diferents haurien d'estar als canals 1,7 i 13. Tot i això, els canals poden crear interferències entre ells, per exemple: si un emissor potent en el canal 1 està molt a prop d'un emissor poc potent en el canal 6.

Qualitat del senyal

La qualitat del senyal d'una xarxa sense fils depèn, en gran mesura, de la ubicació física dels elements de comunicació. Per ubicar aquests elements, és recomanable fer proves (per exemple, amb una PDA amb connexió sense fils) de la relació entre senyal i soroll (SNR) i corregir la ubicació dels dispositius, de manera que el SNR sigui un valor acceptable. Per exemple, podeu definir un SNR major que 15 com a un valor acceptable.

Topologia

La topologia de la xarxa defineix com es connecten els diferents dispositius. Les topologies més utilitzades són les següents:

  • Ad-hoc: En aquest mode, els dispositius de la xarxa sense fils poden comunicar-se directament entre ells.
  • Gestionat: En aquest mode, els dispositius de la xarxa sense fils es comuniquen a través d'un punt d'accés, que sol ser un router (encaminador).
  • Mestre: En aquest mode, els dispositius sense fils es comuniquen a través de la nostra targeta de xarxa, que actua de punt d'accés.

Creació de xarxes

Les xarxes sense fils es diferencien a través d'un nom anomenat SSID (sigles de Service Set Identifier) de fins a 32 caràcters alfanumèrics.

Seguretat i encriptació

Les xarxes sense fils emeten en un medi difícilment controlable en el qual qualsevol usuari/ària hi pot accedir. Per evitar connexions indesitjables, es recomana encriptar la informació. Linkat permet els següents tipus d'encriptació:

  • WEP, acrònim de Wired Equivalent Privacy, és un sistema de codificació simple de trànsit de les xarxes sense fils.La longitud de la clau WEP pot ser de 64 o de 128 bits. El maquinari antic no suporta WEP de 128 bits. L'encriptació WEP és un sistema poc segur i fàcilment desxifrable.
  • WPA, acrònim de Wi-Fi Protected Access i WPA2 són sistemes d'encriptació segura.
  • LEAP, acrònim de Lightweight Extensible Authentication Protoco és un protocol d'autentificació desenvolupat per l'empresa Cisco.

Paràmetres de configuració de la xarxa sense fils

Abans de configurar la xarxa sense fils, ompliu la taula següent:

XipsetExemple: Prism II
Nom de l'ESIDExemple: aula3
Tipus d'encriptacióExemple: WPA
Clau d'accésExemple: secret
Adreça IPExemple: 192.168.1.123
Máscara de xarxaExemple: 255.255.255.0
Porta d'enllaçExemple: 192.168.1.1

Els tres últims paràmetres no són necessaris si a la xarxa hi ha un servidor DHCP.

Consulteu el manual del dispositiu per a esbrinar el xipset, és a dir, la marca i model dels xips que porta incorporada la targeta wireless. Altra opció consisteix en utilitzar l'opció d'identificació de maquinari de YAST i desar el fitxer resultant amb tota la configuració del maquinari. A continuació, obriu el fitxer desat amb un editor de textos i cerqueu la paraula wireless.

Configuració de targetes de xarxa sense fils

Depenent del maquinari de la targeta wireless i del vostre kernel, caldrà instal·lar uns determinats paquets.

Primerament, activeu la font de programari Wireless, seguint la pràctica Gestió de Repositoris.

Si teniu un kernel pae instal·leu el paquet kernel-pae-extra. En cas contrari, instal·leu els paquet kernel-default-extra. A continuació, reinicieu el sistema.

Per veure si la targeta wireless ha estat reconeguda per la Linkat, executeu Escriptori/ Sistema / Maquinari / Network Settings i comproveu que s'ha detectat correctament. En aquest cas, la targeta wireless és la que utilitza el protocol 802.11:

Per a configurar la targeta inalàmbrica, és millor utilitzar el programa Network Manager, de manera que apareixeran icones a l'escriptori que informaran de la qualitat de la senyal, les possibles xarxes on es podem connectar i altra informació. Habiliteu el programa Network Manager des de la pestanya Opcions globals i premeu el botó d'Acord.

Comproveu que a la part superior dreta de l'Escriptori apareix la icona del programa Network Manager.

Amb el botó esquerre, feu un clic a la icona i comproveu que teniu activada l'opció Habilita la xarxa sense fil. A continuació, trieu l'opció Edita les connexions.

A la pestanya Sense fil, trieu la xarxa on us voleu connectar i el botó Edita.

A la pestanya Sense Fil, trieu el nom de la xarxa i el mode de connexió.

A la següent pestanya, trieu els paràmetres de seguretat de la xarxa.

A la següent pestanya, configureu els paràmetres de la connexió TCP/IP. En aquest cas, i seguint l'exemple, s'han introduït els paràmetres de la xarxa. Si teniu un servidor DHCP, sols cal que ho indiqueu amb l'opció Automàtic (DHCP), i els paràmetres de xarxa es configuraran automàticament.

Premeu el botó Apply per a confirmar els canvis.

Feu un clic amb el botó dret a la icona del programa Network Manager i us mostrarà les xarxes on us podeu connectar, la qualitat del senyal i si estan encriptades. Trieu la xarxa on voleu efectuar la connexió.

Quan trieu una xarxa que no estigui configurada prèviament, el programa Network Manager us demanarà els paràmetres per a la connexió.

Mentre es connecta a la xarxa, el programa mostrarà la següent icona.

Si la connexió és vàlida, apareixerà una icona que mostra la potència del senyal.