Mòdul 1 - Pràctica 1

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ens posen a l'abast un ventall important de recursos que faciliten la comunicació entre les persones i, al mateix temps, ajuden a l'emmagatzematge, l'ordenació, la classificació i l'obtenció d'informació.

Les intranets són un bon recurs per reunir en un mateix espai informació en diferents formats (documents, missatges, notícies…) i compartir-la en un àmbit més o menys acotat d'usuaris que tenen interessos comuns. Al mateix temps, incorporen diferents canals de comunicació que afavoreixen la difusió d'aquesta informació entre els membres que formen la comunitat.

En el dia a dia de les escoles i els instituts es genera molta informació que cal fer arribar, d'una manera àgil i segura, a les persones a qui interessa, que són, normalment, professorat, alumnat i famílies. Per tant, l'ús d'una intranet encaixa perfectament amb les necessitats comunicatives que tenen els centres docents i els pot ser realment útil.

La intranet d'un centre docent serà allò que els seus usuaris vulguin que sigui. Quan es posa en marxa una intranet en una escola o institut és difícil pronosticar com acabarà essent, i seran els propis usuaris els qui decidiran el seu futur.

Les intranets són, o haurien de ser, una peça important dins dels Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge (EVEA).

⇒ Mireu-vos la presentació de diapositives que teniu a continuació.

Com heu pogut veure a la presentació, les intranets són l'element transversal de comunicació dins d'un centre docent i esdevenen el marc de referència per a la comunitat educativa del centre. Per aquesta raó creiem que són, o haurien de ser, la porta d'accés a l'EVEA i les situem a la part central d'aquest EVEA.

La intranet d'un centre educatiu ha de ser una eina dinàmica. Cal que presenti una interactivitat real amb els usuaris i que els resulti una eina de treball útil i necessària. És important aconseguir que qui la utilitza copsi per si mateix els avantatges que comporta fer-ne ús, sense que li impliqui una càrrega afegida a la feina habitual.

La clau de l'èxit rau en tres aspectes bàsics:

• Cal que el centre docent disposi d'una xarxa informàtica i que l'accés a la intranet sigui possible en tot moment i des del màxim nombre de punts possible. Preferentment, l'accés a la intranet també hauria de ser possible des de fora del centre, via Internet.
• Cal que l'ús de la intranet sigui molt intuïtiu i no comporti un gran esforç d'aprenentatge. Moure's pels seus espais ha de ser senzill. En el disseny de la intranet cal tenir present en tot moment el concepte d'usabilitat.
• Cal no forçar l'ús de la intranet, però, al mateix temps, cal crear-ne la necessitat. Això només serà possible si a la intranet hi ha eines que facilitin la tasca docent i millorin la comunicació interna del centre. El professorat que no consulti la intranet amb regularitat s'hauria de sentir poc informat en comparació amb el professorat que ho fa. Una freqüència adequada de connexions hauria de ser d'almenys un parell de vegades a la setmana.

La intranet, en si mateixa, incorpora un conjunt d'aplicacions que fan possible portar-hi a terme activitats d'ensenyament-aprenentatge: fòrums de discussió, missatgeria interna, activitats JClic, Quaderns Virtuals… A més, si amb això no n'hi ha prou, es pot sincronitzar perfectament amb el Moodle.

La intranet d'un centre pot servir com a punt de partida per a desenvolupar-hi activitats d'ensenyament i aprenentatge.

El conjunt de la intranet hauria de disposar d'espais on l'alumnat pogués posar activitats treballades i tenir a l'abast espais propis de comunicació. Haurien de poder, fins i tot, participar en el disseny d'algunes de les parts de la intranet.

Tots els membres de la comunitat educativa que formen un centre docent han de tenir accés a la intranet del centre.

No obstant això, el paper que té cada usuari/ària de la intranet ha d'estar d'acord amb el seu perfil. No tindria cap sentit, o en limitaria molt les possibilitats, una intranet que fos incapaç de reconèixer els usuaris que hi accedeixen i que atorgués, per exemple, els mateixos privilegis al professorat i a l'alumnat.

L'ús d'una intranet com la descrita pot comportar un important estalvi de paper i fotocòpies. Els comunicats que fins ara s'envien a la taquilla del professorat poden enviar-se telemàticament per la intranet. D'aquesta manera es contribueix a l'estalvi energètic i de paper i a la preservació del medi natural. Així mateix, la intranet pot substituir en molts casos l'ús del telèfon i del correu ordinari a l'hora d'enviar informació de caràcter general a les famílies. Com és obvi, però, caldria un acord previ amb aquestes.

Certes gestions dins dels centres docents poden passar a realitzar-se a través de la intranet, que pot esdevenir també una eina de gestió. Per exemple, la reserva d'espais i equipaments s'hauria de poder fer des de la intranet. També s'hi podrien comunicar avaries informàtiques i desperfectes en espais i equipaments, i facilitar eines a la persona responsable per fer-ne el seguiment.

Una intranet té realment sentit quan hi interacciona un grup de persones i entre totes elles la fan evolucionar i créixer. No podem anomenar intranet una pàgina web on només hi pot interaccionar una única persona. En aquest cas, el més adequat serà parlar d'una web personal.

Les intranets estan basades en webs dinàmiques on diferents persones poden afegir-hi continguts.

A diferència de les webs estàtiques, en què els continguts són els mateixos per a tots els usuaris, a les webs dinàmiques els continguts poden variar depenent del moment i de la persona que hi accedeix. Una de les característiques més interessants de les webs dinàmiques és que els continguts es generen a partir de la interacció amb els usuaris. En les webs dinàmiques afegir un contingut nou pot ser tan simple com omplir un formulari i fer clic a un botó que posarà en marxa el procés d'emmagatzematge de la informació.

A continuació teniu alguns exemples de webs dinàmiques i de webs estàtiques:

Webs dinàmiques:

• La web de projecte Intraweb està basada en la maqueta de la intranet que és un CMS i, per tant, una web dinàmica. En la propera pràctica parlarem del concepte de CMS.
• La Prestatgeria de la XTEC és una web dinàmica. Els usuaris poden crear-hi llibres des de qualsevol navegador d'Internet sense la necessitat d'haver d'editar cap fitxer.
• El fòrum de la XTEC és una altra web dinàmica. Quan un usuari/ària hi fa una aportació nova, la publica al mateix moment i la deixa a l'abast de tothom.
• La web que esteu consultant en aquests moment, i on teniu els materials del curs, encara que pugui no semblar-ho, és també una web dinàmica. Els materials s'han construït dinàmicament i les persones que tenen accés a l'edició d'aquests materials els poden modificar en qualsevol moment. Aquesta web està basada en un wiki.

Webs estàtiques:

A continuació teniu alguns exemples de webs estàtiques. En aquestes webs, la informació que s'hi mostra no es pot modificar des de la pròpia web. Val a dir també que en aquestes webs no hi ha interactivitat amb els usuaris i l'edició dels continguts no és tan àgil com a les webs dinàmiques.

• La web de la XTEC és una web estàtica.

• La web de l'edu365, tot i incorporar elements que són dinàmics, no és un lloc web dinàmic. La informació és estàtica i necessita processos d'administració concrets que passen per la publicació de pàgines estàtiques, tot i que incorporin elements amb certes característiques dinàmiques.

En el màxim exponent de les webs dinàmiques actuals hi trobem la web 2.0, on el que més es busca és la interacció amb l'usuari/ària i on la comunitat pren el protagonisme.

⇒ Busqueu a Internet informació sobre el concepte de web 2.0 i, en un document d'entre 5 i 10 línies, anoteu-vos la informació que considereu més rellevant. Tingueu present que més endavant, a l'apartat d'exercicis d'aquest mateix mòdul, se us demanarà que envieu aquesta informació al vostre formador/a.