Mòdul 6 - Pràctica 5

Hem parlat en les pràctiques anteriors de continguts curriculars essencials. Hi hem inclòs una base de coneixement sòlida i coneixements TIC. En aquesta pràctica abordarem uns altres tipus de continguts, sovint poc contemplats en la pràctica docent, però fonamentals per tal que els futurs ciutadans i ciutadanes de la Societat del Coneixement s'hi puguin integrar i desenvolupar plenament. Són una sèrie de competències personals i d'actituds i habilitats socials que els han de permetre convertir-se en ciutadans de ple dret, actius i participatius.

Competències personals

• Confiança en un mateix. És l'element sustentador de la capacitat de treballar amb els altres de forma positiva i eficaç, de la possibilitat d'aportar les pròpies habilitats i coneixements i de ser receptiu a les dels altres.

• Capacitat de comunicació. Capacitat d'emetre missatges clars i convincents, de saber escoltar i ser receptiu als missatges dels altres, de saber interpretar les comunicacions no verbals. Esdevé un dels elements fonamentals de les relacions interpersonals.
• Capacitat d'adaptació. La incapacitat d'adaptar-se a noves situacions comporta el risc de marginació i d'exclusió social. Es sustenta en una base actitudinal de les persones, però a més caldrà tenir els coneixements i les habilitats necessàries per saber com afrontar els nous reptes, per entendre quina és la nova situació i decidir com actuar.
• Iniciativa i creativitat. La creixent complexitat del món que ens envolta i el seu ritme frenètic de canvi fan que cada vegada siguin més necessàries iniciatives, com més creatives millor, davant els reptes i situacions que es plantegen dia a dia.
• Motivació i recerca de qualitat. El nivell de competitivitat, no necessàriament individualista, i els canvis accelerats, necessiten una actitud activa i positiva per afrontar-los, i la motivació per fer-ho és un element important.

Entre els elements de motivació hem de contemplar la recerca de la qualitat. Per reeixir-hi cal mantenir una actitud constant de recerca de la qualitat dels productes, dels serveis, de les relacions personals, de la qualitat de vida en definitiva. Però no tan sols des de la perspectiva de receptor o consumidor, sinó també des de la responsabilitat personal en la seva generació i producció.

• Autoregulació. La capacitat d'autocontrol i autoregulació són cada vegada més importants en les relacions interpersonals i en els nous marcs de treball que es perfilen. Els treballs pautats i organitzats des d'un ens extern, rutinaris i repetitius, seran cada vegada menys importants en relació als treballs orientats a la consecució d'objectius concrets o a tasques que requeriran que la persona sigui capaç d'organitzar-se i d'autoregular-se per tal d'assolir l'objectiu o desenvolupar la tasca en qüestió. La capacitat d'organitzar-se i de prendre decisions implica ser conscient de les pròpies possibilitats i limitacions, per tal d'estructurar un pla d'acció que permeti assolir els objectius marcats o la realització de les tasques en els terminis i condicions marcades.
• Esperit crític. Davant els nous reptes que es plantegen en la societat, ja hem apuntat el problema que genera una base insuficient de coneixements com a conseqüència dels avenços de la ciència i la tecnologia. Cada vegada és més necessari mantenir un esperit crític i una capacitat de qüestionament de la informació que ens arriba, i de les mateixes fonts d'informació, des de posicions obertes i alhora creatives. L'esperit crític va unit al criteri. Els ciutadans han d'aprendre a construir criteri, fet íntimament lligat a la capacitat de construir coneixement.
• Capacitat d'emetre judicis i de prendre decisions. Seleccionar la informació pertinent suposa aplicar uns criteris i emetre judicis per arribar a la presa de decisions. El ciutadà que no sigui capaç de tenir criteri i d'emetre judicis, viurà en una desorientació i manipulació constants.
• Capacitats d'elaboració de coneixement, d'autoaprenentatge i d'aprenentatge permanent. La vida útil dels coneixements és més curta que la vida d'una persona, i la persona ja no pot aprendre tot el que necessita saber d'una vegada per totes durant la seva joventut. Aleshores, no té altra opció que un aprenentatge permanent al llarg de la seva vida, llevat que vulgui esdevenir paulatinament analfabeta. Cal educar actituds que sustentin aquest aprenentatge al llarg de la vida, dotar els futurs ciutadans d'eines potents per construir nous coneixements de manera permanent. La informació només esdevé coneixement si l'individu és capaç d'incorporar-la als seus esquemes previs de coneixement de manera significativa, relacionant-la amb els coneixements anteriors o modificant els seus esquemes per poder-la-hi incorporar. Si en altres aspectes l'escola pot excusar-se en responsabilitats compartides, és evident que en aquesta qüestió hi té una responsabilitat cabdal. De la mateixa manera, trobem que hi ha metodologies que ho potencien i metodologies que ho fan menys o que ho dificulten.
  Considerem també les condicions en què es produirà: necessitats de formació creixents i més dilatades en el temps, marcs de treball cada vegada més flexibles, complexitat creixent de la mateixa vida social, utilització creixent dels mitjans de formació a través de la xarxa, no presencials. Per tant, les capacitats d'organitzar i gestionar el propi aprenentatge seran també cada vegada més importants. La mateixa xarxa esdevé cada cop més font i eina de coneixements, i només podrà ser aprofitada si els ciutadans tenen unes bones capacitats d'autoaprenentatge, és a dir, si són capaços de combinar de manera eficaç les seves capacitats per elaborar coneixements amb les seves capacitats d'autoorganització i autogestió de l'aprenentatge.
• Autoprotecció i respecte a la intimitat dels altres. La possibilitat d'estar connectat a la xarxa i el fet que els mitjans tecnològics actuals permetin alts nivells d'anonimat dels comunicants, també generen evidentment problemes i riscos. Un d'aquests riscos és la possible pèrdua d'intimitat, el possible intrusisme en l'àmbit de la intimitat personal. Cal, doncs, aprendre estratègies d'autoprotecció de la pròpia persona i de la pròpia intimitat. I això és especialment important en el cas dels infants i dels joves, que són els més vulnerables davant d'aquest tipus de situacions. A més, aprendre i desenvolupar estratègies d'autoprotecció ha d'anar lligat amb el desenvolupament d'actituds de respecte a la intimitat dels altres i, per tant, de l'aprenentatge d'un cert codi ètic en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Actituds i habilitats socials

Utilitzar i aprofitar les potencialitats de les TIC, i especialment d'un dels seus elements més paradigmàtics, les xarxes, requereix una sèrie d'aptituds, i també d'actituds, d'àmbit social.

Actualment cada vegada té menys sentit el treball individualitzat i aïllat, si tenim en compte que les xarxes telemàtiques ens ofereixen un ventall inabastable de possibilitats de comunicació. Però sense una sèrie d'aptituds socials, aquestes possibilitats es redueixen de manera dràstica. És més, en la societat cada vegada més diversa i més complexa en què ens movem, les habilitats socials són cada vegada més imprescindibles per evitar la segregació i l'exclusió.

Aquestes habilitats socials són tant o més importants que els mateixos coneixements, ja que són les que permetran construir de manera permanent el propi coneixement i el coneixement col·lectiu, en un procés inevitable de canvi i d'evolució constant i cada vegada més accelerat. Aquestes habilitats són també la base per desenvolupar actituds personals, que cal educar, i que són les que han de sustentar aquestes habilitats socials i fer-les duradores, convertint-les en part integrant del saber fer de cada persona.

• Treball en equip i cooperatiu. És fonamental que els alumnes i les alumnes, futurs ciutadans, desenvolupin una capacitat cada vegada més gran de cooperació, tant per afrontar la vida social com per afrontar la vida laboral. Els models d'organització del treball cada vegada van més en la línia del treball en equip i del treball cooperatiu, i sense la capacitatde cooperar, difícilment podran ser afrontats amb èxit per part dels ciutadans.

La complexitat creixent del món laboral fa cada vegada més imprescindible el treball en equip i cooperatiu. El volum de coneixements necessaris, especialment els coneixements tècnics, la complexitat dels processos i el marc cada vegada més global de la societat i del mercat de treball, fan cada vegada més difícil que una persona pugui assumir més que una petita parcel·la dintre del procés, parcel·la que sovint no té sentit per ella mateixa, sinó com a part integrant d'un procés més ampli. Per tant, el treball individual i aïllat va esdevenint cada vegada més un anacronisme i el treball en equip i cooperatiu esdevé cada cop més imprescindible. No és la persona aïllada la que esdevé la clau de volta sinó l'equip de treball.
No només caldrà treballar plegats, sinó que caldrà treballar per uns objectius comuns i aportar cadascú el seu coneixement, les seves habilitats, la seva iniciativa i la seva creativitat. No n'hi ha prou amb posar les persones juntes, ni simplement sumar les seves aportacions, cal un procés que vagi més enllà de la simple suma d'esforços. El debat, l'intercanvi, la confrontació d'idees i de propostes, la capacitat de promoure un clima positiu, el fet de saber compartir informacions, plans i recursos… han de sustentar un procés de construcció conjunta, compartida de coneixement, de tecnologia o de béns. És a dir, a més de treballar junts, cal construir entre tots, conjuntament, amb la cooperació de tots i cadascun dels membres de l'equip.

• Treball en xarxa. Fins fa pocs anys el treball en equip i cooperatiu es veia seriosament condicionat pels factors espacial i temporal. Les persones s'havien de trobar en un espai i en un temps determinats. Avui, les tecnologies de la informació i la comunicació han trencat aquestes limitacions. El treball en xarxa permet tant el treball simultani en el temps, sense que l'espai físic sigui una barrera infranquejable, com el treball cooperatiu, sense necessitat de coincidir en el temps. Les eines de xat permeten la interacció en temps real entre diverses persones independentment de la seva ubicació temporal. La videoconferència permet que, a més, els interlocutors puguin veure's en temps real. Les eines de videoconferència i de missatgeria instantània permeten també intercanviar i compartir eines i arxius entre els diferents participants. Amb les eines tipus fòrum, si bé es perd la interacció en temps real entre els participants, s'aconsegueix la possibilitat de participar-hi sense la necessitat de coincidir en el temps. La potencialitat d'aquestes eines s'incrementa quan s'integren en plataformes virtuals que les agupen en un entorn global de treball, especialment quan permeten disposar d'espais i carpetes compartides a la xarxa.
  En definitiva, les tecnologies de la informació obren un ventall de noves possibilitats que permeten el treball en xarxa sense les limitacions de temps i d'espai que abans existien.
  El treball en xarxa suposa tenir un coneixement de les eines que el vehiculen. Però les habilitats per al treball en equip i cooperatiu condicionen la seva utilitat i la seva eficàcia real, juntament amb actituds de participació, cooperació, iniciativa, creativitat…
  En definitiva, les habilitats de treball en xarxa formen part del conjunt d'habilitats noves que es deriven de la implantació de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Si bé hi ha unes habilitats bàsiques que ja podien ser necessàries sense les TIC (treball en equip, treball cooperatius..), les xarxes i el treball en xarxa els donen un nou matís i obren una sèrie de possibilitats abans inexistents i que cal potenciar des de l'escola, ja que cal avançar en aquells usos de les TIC que són novedosos precisament pel fet que permeten noves formes de fer i de treballar que abans no eren possibles i que confereixen un valor afegit a habilitats i maneres de fer anteriors a la irrupció de les TIC.
• Acceptació i normalització de la diversitat. Globalització i complexitat són dos dels paràmetres que defineixen cada vegada més la realitat de la nostra societat i del nostre món. La diversitat, en el sentit més ampli del terme n'és una conseqüència lògica, que alhora alimenta la complexitat. La no acceptació d'aquesta diversitat és una font potencial i potent de conflictes. Per tant, cal educar els infants en l'acceptació de la diversitat. Però cal anar més enllà de la simple acceptació. Cal normalitzar-la, de manera que la diversitat sigui interioritzada com un fet normal i natural, consubstancial a la mateixa naturalesa humana. Això només serà possible si potenciem el desenvolupament d'actituds d'acceptació, de tolerància, d'empatia, de comprensió. Des d'una creença profunda segons la qual totes les persones són iguals, justament perquè són persones, cal entendre que només la diversitat fa possible aquesta igualtat essencial.
• Resolució de conflictes. La complexitat de les situacions i la diversitat d'interessos, d'opinions, etc., faran difícil evitar que en un moment o altre es generin conflictes. La capacitat d'afrontar-los i les habilitats i estratègies per resoldre'ls seran sempre un valor afegit en les persones, tant en les seves relacions familiars i socials com en les seves relacions laborals. La mateixa escola és sovint marc de conflictes de diversa tipologia, que poden ser el punt de partida per educar i desenvolupar les habilitats necessàries per resoldre'ls.
• Actitud receptiva i oberta. El canvi constant i la complexitat creixent només poden afrontar-se amb una actitud receptiva i oberta. L'adopció de postures tancades i intransigents només generen resistències als canvis, que per altra banda són inevitables, i, en conseqüència, conflicte, angoixes i exclusió. Són, per tant, actituds fonamentals que cal educar des de petits si volem formar ciutadans capaços d'integrar-se de forma positiva i creativa a la societat.

Normalment els aspectes curriculars relacionats amb les actituds són els menys treballats per les dificultats que presenten i pel seu caràcter transversal.

La pràctica que se us proposa és: identificar com es treballen al vostre centre les "Competències personals" o les "Competències i habilitats socials". Feu una breu ressenya per escrit tenint en compte els aspectes següents:

• En alguna àrea es treballen de manera explícita? A quines? Es treballen amb activitats específiques planificades amb aquest objectiu?
• En quines àrees es treballen de manera implícita? En aquest cas, s'enregistra informació sobre aquests aspectes? Té algun valor en els processos d'avaluació?
• Se'n fa un seguiment? Se n'informa a l'alumne?
• Es treballen mitjançant estratègies i activitats de tipus transversal? Com? Quines són les estratègies utilitzades? Quines són les activitats realitzades? Quin seguiment se'n fa?
• Si no es treballen, dissenyeu una estratègia i algunes activitats per treballar-ne alguna.