Mòdul 6 - Pràctica 2

En aquest apartat començarem a analitzar els continguts essencials que ha de incloure el currículum.

En concret ens centrarem en la necessitat que s'hi contempli una base sòlida de coneixements essencials que han de permetre al futur ciutadà portar a terme una aprenentatge permanent al llarg de la vida, i la seva integració efectiva en la societat de la informació i el coneixement.

Redefinir els continguts

Per intentar donar resposta a les necessitats del futurs ciutadans, els centres educatius hauran de revisar els seus objectius, els continguts curriculars i, en conseqüència, els seus Projectes Educatius i els seus Projectes Curriculars, per tal que incloguin, entre altres, els aspectes que analitzarem en aquesta pràctica i en les següents.

El currículum haurà d'incloure continguts relatius a quatre grans aspectes:

• Base sòlida de coneixements.
• Coneixements TIC.
• Competències personals.
• Competències i habilitats socials.

En aquesta pràctica ens centrarem en el primer.

Base de coneixement sòlida

Aquest és un dels grans temes de debat dels experts i responsables de l'educació a nivell europeu.

La idea d'una formació inicial suficient per a tota la vida és cada vegada més irreal. És una realitat acceptada per tots els experts i responsables educatius que el ritme de generació i transformació del coneixement no ens dóna altra alternativa que un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Aquesta circumstància permet alliberar les etapes d'educació obligatòria d'una part de la càrrega de continguts que tradicionalment patien els currículums escolars. La contrapartida és que, si bé la càrrega de continguts conceptuals disminueix, augmenta la d'habilitats i actituds que cal desenvolupar.

Esporgar els currículums no és tasca fàcil. L'objectiu de la selecció és identificar aquells continguts conceptuals que són la base que ha de permetre la construcció de nous coneixements per part dels alumnes i l'aprenentatge permanent al llarg de la seva vida, la seva inserció en un mercat de treball cada vegada més canviant, flexible i global, i la seva integració efectiva a la societat. De tota manera, les etapes d'educació obligatòria han de proporcionar als alumnes una base sòlida de coneixements.

Els experts de la Unió Europea inclouen en aquesta base de coneixement els següents apartats:

• Lectura, escriptura i càlcul: com a eines bàsiques que han de possibilitar qualsevol altre aprenentatge. En els darrers anys, la majoria dels països europeus estan centrant novament l'ensenyament bàsic en lectura, escriptura i càlcul per prevenir el fracàs escolar i l'exclusió social que se'n deriva.
• Llengües: s'insisteix cada vegada més en la necessitat de tenir competència lingüística en altres llengües de la Unió Europea, a més de les pròpies. L'ensenyament precoç de les llengües, començant a la llar d'infants, hauria de convertir-se en part del coneixement de base. La Comissió Europea proposa el domini com a mínim de dues llengües estrangeres com a qüestió prioritària.
• Coneixement científic: els pedagogs més eminents insisteixen en la importància d'un coneixement científic adequat per part dels ciutadans per garantir un funcionament correcte dels mecanismes democràtics, ja que es basen en la presa de decisions majoritàries que en algunes qüestions, a causa de la seva complexitat, requereixen un bagatge cada vegada més gran de coneixements. A títol d'exemple, qüestions sobre medi ambient o les polèmiques dels darrers temps sobre la investigació amb cèl·lules mare, no poden ser matèria d'un debat fonamentat sense que els ciutadans tinguin un cert coneixement científic. Massa sovint decisions en aquestes qüestions es basen més en criteris subjectius i emocionals que en una base de coneixement necessària per fer una opció fonamentada. Evidentment que no podem pretendre convertir els ciutadans en científics sinó simplement capacitar-los per entendre les implicacions socials dels debats entre experts i tenir opinió pròpia i fonamentada.
• Coneixement tècnic: és el que s'identifica més clarament amb una ocupació. Amb la irrupció de les TIC, aquest coneixement ha canviat de manera substancial. La formació bàsica en tecnologia de la informació a tots nivells ha esdevingut una necessitat de primer ordre.

Aquests grans blocs haurien de completar-se encara amb un altre igualment important:

• Coneixement del patrimoni social i cultural: la geografia, la història i la cultura, en especial la del propi país, però també d'Europa i de la Humanitat. Aquest coneixement, en un sentit molt ampli, ha de permetre que els ciutadans se sentin arrelats al seu propi país, però també ha de desenvolupar el sentit de pertinença a comunitats més àmplies, com Europa i la Humanitat. Només des del coneixement d'aquest patrimoni es poden construir sentiments positius i esperits oberts que siguin la base d'una societat cohesionada, plural, tolerant i multicultural.

Una part d'aquest patrimoni el constitueixen les mateixes tecnologies de la informació i la comunicació. Conèixer la seva evolució i el seu impacte en la societat ajudarà a comprendre i situar correctament la seva incidència en la nostra vida i a desmitificar-les.

Parem una mica d'esment en el coneixement científic.La pràctica que us proposem és:

• Llegiu l'article "La sociedad a través de la ciencia" de Joan J. Guinovart, president de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), publicat a la Vanguarida del dia 14 de novembre de 200.
• Identifiqueu actuacions que ja es realitzen al vostre centre o penseu-ne d'altres que es podrien portar a terme amb l'objectiu d'ajudar l'alumnat a entendre el món a través dels ulls de la ciència i donar-li recursos per comprendre'l a través de la ciència, sense ser un científic, tal com planteja l'articulista.