Mòdul 6 - Pràctica 1

L'objectiu d'aquesta pràctica és fer una primera aproximació al currículum, com element substancial del Sistema Educatiu, sovint conceptualitzat de forma restrictiva, situant-lo en el punt de mira des de dues perspectives complementàries: el sistema educatiu del nostre país i els posicionaments, recomanacions i orientacions que es plantegen des de la Unió Europea.

Un cop recuperada la democràcia, el nostre país va necessitar encara alguns anys per elaborar una nova Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu, tot i les iniciatives prèvies per anar introduint els canvis imprescindibles en la llei anterior (LGE de 1970). Així, el 1990 es publica la LOGSE. La nova llei, però, serà aviat fortament qüestionada per alguns sectors i, a remolc dels canvis polítics, al cap de 12 anys s'aprova la Llei Orgànica de Qualitat Educativa, que ha d'implantar un nou sistema educatiu. Seran novament els canvis en el panorama polític els que en deixaran congelada la seva aplicació, almenys de moment.

Lleis que regulen el Sistema Educatiu

La LOGSE implantava l'ensenyament obligatori comprensiu, acabant amb la doble via que el sistema anterior establia en el tram 14-16. També obria als centres la possibilitat de decidir una part del currículum, per una banda amb el procés de concreció des del primer nivell (prescriptiu) al tercer nivell o programació de les unitats didàctiques i, per l'altra, amb la possibilitat de decidir una part del currículum en forma de crèdits variables i matèries optatives, per més que un cop presa la decisió política de canviar la llei, el ventall d'opcionalitat s'ha anat reduint progressivament.

En els decrets que estableixen la nova ordenació curricular de la LOGSE apareixen referències a les tecnologies de la informació, si bé de forma encara tímida.

L'any 1996 es publiquen els Reglaments Orgànics de centres docents públics, en els quals es contempla la figura del coordinador d'informàtica i se'n defineixen les seves funcions.

A les instruccions d'organització i funcionament dels centres docents es van concretant i ampliant orientacions tant d'aspectes organitzatius com curriculars i, a partir del curs 2001-2002, s'hi introdueixen referències explícites al portal educatiu edu365.com.

No obstant, no sembla que el futur sistema educatiu avanci de forma clara en la superació de l'estructura curricular escolàstica, ni que es plantegi una nova estructura curricular i del sistema educatiu en funció de les necessitats reals de la Societat de la Informació i no en funció de la divisió tradicional de currículum en disciplines.

Durant aquests anys, la Comissió Europea, el Consell Europeu i el mateix Parlament Europeu, posen en marxa diferents iniciatives; alhora, s'elaboren documents diversos sobre l'ús de les TIC i d'Internet per millorar els sistemes educatius dels països europeus, dins una perspectiva més àmplia per afrontar els reptes de la societat de la informació.

L'any 1993, davant una perspectiva realment preocupant, sobretot com a conseqüència dels elevats nivells d'atur als diferents països de la Comunitat Europea, el Consell Europeu de Copenhaguen invita la Comissió Europea a elaborar un Llibre Blanc, que presentarà a la reunió del Consell a Brussel·les, sobre "Creixement, competitivitat i ocupació" que reculli els reptes i propostes d'actuació per afrontar el segle XXI.

A la reunió de Brussel·les, el desembre de 1993, el Consell Europeu va sol·licitar a un grup de personalitats la redacció d'un informe per a la reunió que havia de tenir lloc al mes de juny de 1994, a Corfú, sobre mesures específiques, a estudiar per part de les comunitats i els estats membres, per a l'establiment d'infraestructures en l'àmbit de la informació. A partir de l'esmentat informe, conegut com informe Bangeman, el Consell adoptarà un programa operatiu que establirà procediments concrets d'actuació, així com els mitjans necessaris per dur-los a terme.

Per altra banda, atesa la transcendència que es dóna a l'educació i la formació per encarar els reptes que es plantegen, i com a complement específic del Llibre Blanc esmentat, s'elabora el Llibre Blanc sobre Educació i Formació, l'any 1995.

En el Llibre Blanc sobre Educació i Formació, trobem referències explícites al currículum escolar, ja que s'hi estableixen com objectius prioritaris els següents:

• Estimular l'adquisició de nous coneixements.
• Apropar els sectors educatiu i productiu.
• Combatre l'exclusió.
• Desenvolupar les capacitats comunicatives en tres idiomes.
• Considerar en pla d'igualtat les inversions de capital i les inversions en formació.

És evident que les referències al currículum van molt més enllà del que són les tecnologies de la informació i la comunicació. Més endavant analitzarem amb més deteniment les propostes del Llibre Blanc sobre educació i formació.

En els anys posteriors, les iniciatives s'han multiplicat. No hi entrarem en detall, però sí que ens fixarem breument en algunes qüestions importants, derivades de la reunió del Consell Europeu del mes de març de 2000 a Lisboa i que es concreten en l'informe que elabora el Consell d'Educació sobre els "futurs objectius precisos dels sistemes educatius dels estats de la Unió", i en el "pla d'acció eLearning".

A l'informe sobre futurs objectius precisos, es plantegen els següents apartats:

• Millorar la qualitat de l'aprenentatge mitjançant la millora de la formació del professorat i dels formadors, tot fent especial esment a l'alfabetització i la formació aritmètica elemental.
• Facilitar i ampliar l'accés a l'aprenentatge a qualsevol edat, fer-lo més accessible i atractiu i flexibilitzar els sistemes d'accés i de transició.
• Actualitzar la definició de capacitats bàsiques d'acord amb la societat del coneixement i, en particular, integrar les capacitats relacionades amb les TIC, tot emfasitzant les aptituds personals i, molt especialment, les carències de capacitats específiques.
• Obrir l'educació i la formació a l'entorn, a Europa i al món, mitjançant l'ensenyament d'idiomes, la mobilitat i la intensificació de les relacions amb les empreses.
• Aprofitar al màxim els recursos mitjançant la introducció de sistemes d'avaluació de la qualitat i una millor adaptació dels recursos a les necessitats.

Del pla d'acció eLearning, cal destacar:

• L'eficàcia dels sistemes educatius es basa totalment en l'eficàcia dels enfocaments pedagògics. La introducció de les TIC ha d'anar acompanyada d'una reorganització profunda de les estructures d'aprenentatge.
• No es tracta d'assignar nous recursos pressupostaris, sinó d'utilitzar de forma coordinada i coherent els existents.
• Eixos temàtics per a la innovació i el desenvolupament:
• Llengües vives: és imprescindible estimular-ne el seu coneixement i ús.
• Ciència, tecnologia i societat: el desenvolupament d'una cultura tecnològica és una de les noves competències bàsiques a adquirir. Cada ciutadà ha d'estar en condicions de comprendre els reptes socials dels progressos científics i tècnics, i de pronunciar-se sobre les opcions possibles.
• Art, Cultura i Ciutadania: cal estimular l'educació artística i l'educació intercultural.

En definitiva, i per centrar el tema, hi ha almenys tres grans aspectes a considerar:

• Redefinir els objectius.
• Redefinir les capacitats bàsiques.
• Redefinir els continguts.

Tenint en compte les limitacions del curs, ens centrarem bàsicament en els continguts ja que, de fet, continuent sent l'eix vertebrador real del currículum.

Exploreu el portal eLearning Europa per tal de coneixer les iniciatives, projectes, activitats… que s'hi proposen. A la pàgina http://elearningeuropa.info/doc.php?lng=4&id=4552&doclng=4 trobareu una breu ressenya sobre el programa (un cop al portal, podeu seleccionar l'idioma de la presentació a la part superior dreta).