Detecció de trastorns de lectoescriptura
Als voltants dels 5-6 anys d’edat, entre un 20% i un 25% d’alumnes acostumen a presentar dificultats en l’adquisició de la lectura, l’escriptura i el càlcul; d’aquests entre un 10 i un 17% aproximadament, recuperen el retard al llarg de l’any següent, mentre que la resta mostraran dificultats de forma persistent.
Un percentatge elevat d’aquest últim grup continua presentant signes del trastorn al llarg de la seva vida adulta.
Detecció primerenca
Tal com ja es va exposar al mòdul 1 d’aquest curs, una detecció primerenca del trastorn permet una ràpida intervenció educativa i pot reduir, de forma considerable, la simptomatologia i, en conseqüència, possibilita una millora del rendiment escolar.
Una detecció primerenca resulta efectiva si s’efectua de forma sistemàtica en les etapes inicials (entre els 5 i 8 anys d’edat) ja que permet que els alumnes puguin rebre un ajut abans que les dificultats siguin tan greus com per a impedir l’adquisició de les habilitats instrumentals bàsiques.
Una manca de detecció o un diagnòstic tardà comporta que no es facilitin les mesures de tractament adequades i provoca uns mals resultats acadèmics, els quals deriven, en la majoria dels casos, en una baixa autoestima, una desmotivació pels aprenentatges i l’aparició de trastorns emocionals secundaris.
Tal i com ja es va veure al mòdul 2 (cognició i emoció) aquest fet provoca l’entrada de l’alumne en un cercle viciós de no fàcil sortida:
Veieu el següent vídeo. 
Es tracta d'una entrevista efectuada a l'Associació DISFAM(http://www.disfam.net/) el passat 3 de novembre de 2008 i que il·lustra molt bé el que s'exposa en aquest apartat i en les pràctiques següents d'aquest mateix mòdul).
Protocol de detecció
A partir de la pràctica educativa i del coneixement de les etapes evolutives dels nostres alumnes es pot identificar aquelles desviacions que són susceptibles d’esdevenir un trastorn de lectura i/o escriptura.
El Departament d’Ensenyament recentment ha publicat els PROTOCOLS de DETECCIÓ i ACTUACIÓ en la DISLÈXIA. ÀMBIT EDUCATIU (PRODISCAT) elaborats pel Col·legi de Logopedes de Catalunya pels diferents cicle i etapers educatives.
Com diu el seu títol, aquests documents van més enllà de la detecció, ja que recullen unes propostes sistemàtiques d'actuació des de l'àmbit educatiu.
A més de les guies d'observació i detecció que es donen en aquests documents, en els annexos d'aquest mòdul s’exposaran indicadors que ens poden alertar sobre aquestes dificultats específiques, si bé, cal tenir molt present que cada persona és única i singular en les seves dificultats i no sempre presentarà ni els mateixos signes, ni ho farà sempre de la mateixa manera.
El rendiment de lectura del nen o nena ha de ser significativament inferior al nivell esperat d’acord amb la seva edat, la seva intel·ligència i el seu nivell escolar.
La millor manera d’avaluar aquest rendiment és a partir de l’aplicació, de forma individual, de tests estandarditzats de lectura i comprensió lectora. La naturalesa exacta del problema de lectura dependrà del nivell esperat de la mateixa.
A les fases inicials de l’aprenentatge de la lectura alfabètica, poden presentar-se dificultats per a recitar l’alfabet, fer rimes simples, per a denominar correctament les lletres i per a analitzar o categoritzar els sons (malgrat una agudesa auditiva normal).
Més endavant poden presentar-se errors en la lectura oral, com per exemple:
a) Omissions, substitucions, distorsions o addicions de paraules o parts de les paraules.
b) Lentitud lectora.
c) Començaments fallits, llargues vacil·lacions o pèrdues del lloc del text en el que s’està llegint.
d) Inversions de paraules dins les frases o de lletres dins les paraules.
També poden presentar-se dèficits de la comprensió lectora, com les següents:
e) Incapacitat per recordar el que s’ha llegit.
f) Incapacitat per a extreure conclusions o inferències del material llegit.
g) Recórrer als coneixements generals, més que a la informació extreta d’una lectura concreta, per contestar preguntes sobre ella.
És freqüent que en les etapes finals de la infància i en l’edat adulta, les dificultats ortogràfiques siguin més importants. És característic que les dificultats ortogràfiques impliquin sovint errors fonètics i sembla ser que tant els problemes de lectura com els ortogràfics, poden ser en part, conseqüència d’un deteriorament de la capacitat d’anàlisi fonològica.
(Veure Annex)
Pautes de detecció de dificultats en l'escriptura
El domini que el nen té de l’ortografia ha d’ésser significativament inferior al nivell esperat per la seva edat, per la seva intel·ligència general i pel seu nivell escolar. La millor manera d’avaluar aquest trastorn és mitjançant l’aplicació d’un test estandarditzat d’ortografia.
La capacitat de lectura del nen (tant en el que respecta a l’exactitud com a la comprensió) han de trobar-se dins dels límits normals i no han d’haver antecedents de dificultats significatives de lectura.
Les dificultats ortogràfiques no han d’ésser conseqüència d’un ensenyament notòriament inadequat o dels efectes directes de dèficits funcionals visuals, auditius o neurològics i tampoc ho han de ser d’algun trastorn neurològic, psiquiàtric d’un altre tipus adquirit.
Tot i que se sap que un trastorn “pur” de l’ortografia pot diferenciar-se dels trastorns de lectura que acompanyen a les dificultats ortogràfiques, se sap poc sobre els seus antecedents, evolució, trastorns relacionats i conseqüències.
(Veure Annex 2)
D’altra banda, convé també tenir molt present que per tal que aquests indicadors ens portin a la detecció d’un trastorn de lectoescriptura, descartant que es tracti només d’un retard d’aprenentatge, cal que es compleixen les característiques que defineixen un Trastorn d’Aprenentatge , destacant principalment els dos següents:
- Discrepància intraindividual. Els alumnes mostren un rendiment normal en les altres àrees mentre que manifesten una dificultat persistent en l’àrea afectada.
- Caràcter d’exclusió. Les dificultats no es deriven d’una dificultat global de desenvolupament, com ara la discapacitat intel·lectual, o bé, no són conseqüència d’un altre trastorn específic, com per exemple el TDAH o altres dèficits psíquics, físics o sensorials.
- Recollir dades sobre el rendiment i les dificultats observades a totes les àrees.
- Recollir informació sobre la història de l’alumne, malalties, possibles deficiències, escolarització, etc.
- Disposar d’una avaluació del nivell cognitiu de l’alumne.
- Efectuar les derivacions pertinents per tal de detectar qualsevol problema físic i/o psíquic que puguin estar interferint en els processos d’aprenentatge.
Una vegada el docent amb els seus recursos ha detectat que l'alumne té dificultats per assolir l'aprenentatge és convenient que demani ajuda als professionals que puguin descartar altres paràmetres, com són:
- Q.I. (quocient intel·lectual) per sota del que es considera “normal”.
- Problemes visuals i/o auditius.
- Problemes o dificultats de tipus emocional i/o psicològic.
- Lesions cerebrals que afecten les àrees implicades en el llenguatge i/o càlcul.
- Existència d’un entorn o circumstàncies ambientals poc o gens estimuladores de l’aprenentatge.
Avaluació psicopedagògica
Imatges extretes de:
- Imatge 1 DISFAM
- Imatge 2 Associació Catalana de Dislèxia