Processos implicats en l'escriptura
Aprendre a llegir és aprendre a descodificar.
Aprendre a escriure és aprendre a codificar.
L’afirmació anterior és ben certa, si bé és absolutament necessari matisar-la.
Aprendre a escriure implica ser capaç no només d’escriure paraules sinó d’arribar a escriure textos, ja que el veritable objectiu d’escriure és el de comunicar-se tot expressant-se mitjançant el missatge escrit.
Així doncs, la capacitat per codificar les paraules orals en la seva representació gràfica o escrita és una condició necessària però no assegura per ella mateixa el disposar d’un bon nivell escrit.
En un aprenentatge inicial de l’escriptura caldrà posar èmfasi especialment en dues dimensions diferents:
- Les propietats gràfiques de les diferents lletres o aprenentatge del “camí de les lletres” (direccionalitat, proporció, enllaços, escriptura amb pauta o sense…) i altres convencions (direccionalitat de l’escriptura, separació de paraules per espais en blanc…).
Cal tenir en compte això perquè en casos de dificultats un dels suports seria variar la mida, el color, la separació de les grafies de les paraules per facilitar la seva lectura.
- Coneixement de les Regles de Correspondència entre els Fonemes i les Grafies (RCFG), pròpies de cada llengua, que pressuposa una capacitat per a la consciència fonològica.
Un document que recull les RCFG (Regles de Correspondència entre els Fonemes i les Grafies) de la nostra llengua és el següent (per tal de veure'l en pantalla completa només cal fer clic damunt "Fullscreen" i per a efectuar la descàrrega del document cal fer clic damunr "Download"):
De la mateixa manera que quan parlem de lectura podem distingir entre els processos de descodificació i els processos de comprensió, quan parlem d’escriptura resulta necessari distingir entre els processos de codificació de paraules mitjançant signes escrits i els processos de composició de textos.
D’altra banda resulta necessari també diferenciar entre l’escriptura productiva (narració, carta, diàleg, poema…) i la reproductiva (copia i dictat) ja que aquest dos tipus d’escriptura no activen els mateixos processos cognitius. Per exemple, en l’escriptura reproductiva (dictat) no entren mai en joc els processos de planificació de com estructurar allò que s’ha d’escriure.
Microhabilitats per a l'escriptura
En el fet d’escriure incorren processos de caràcter motriu quan l’escriptura és manual.
Així, doncs, resulta necessari elaborar i emmagatzemar en la memòria de llarg termini els patrons motrius de les diferents lletres o grafies i dels seus al·lògrafs . Per exemple, quan aprenem a escriure la lletra “a” hem d’aprendre a fer-la amb lletra de pal, amb lletra cursiva o lligada i en alguns casos amb lletra scrip.
L’aprenentatge dels diferents patrons motrius implica integrar aspectes com: forma, direccionalitat, grandària, proporció dins les tres zones, seqüenciació i enllaços…
A part d’integrar els aspectes anteriors, serà necessari efectuar un entrenament progressiu de la mà per tal d’assolir un bon domini en l’execució de les diferents grafies, ja que una cosa és saber com volem fer una grafia i una altra cosa ben diferent és que la nostra mà efectuï els moviments precisos per a reproduir-la.
Per tant, ensenyar la grafomotricitat és ensenyar un hàbit i cal fer-ho de forma freqüent, sistemàtica i usant els suports necessaris (pautes) que després anirem retirant progressivament.
Podeu veure en el vídeo de l'apartat 2 (sobre correspondència so-grafia) com es poden treballar aquestes microhabilitats.
Evolució en l'adquisició de l'escriptura
Abans de l’apropiació del codi alfabètic (les grafies representen els sons o els fonemes que formen les paraules):
- Escriptures no diferenciades: els nens/es acostumen a fer gargots al costat dels seus dibuixos i sovint fan com si escrivissin (palets, rodones,…) No estableixen cap relació entre la llengua oral i la llengua escrita. (Cap als 3 anys)
- Escriptures diferenciades: els grafismes es van acostant cada vegada més a les grafies convencionals i, normalment, ja diferencien entre el que són lletres i números, fan una alineació horitzontal de l’escrit i van aprenent l’orientació d’esquerra a dreta. Encara no estableix cap relació entre la llengua oral i la llengua escrita (3-4 anys)
Comencen a apropiar-se del codi alfabètic:
- Escriptures sil.làbiques: és la primera relació que estableixen entre el codi oral i el codi esscrit; comencen a representar gràficament les síl.labes mitjançant una lletra. Té diferents manifestacions: (cap als 5 anys)
- Per cada síl.laba de la llengua oral escriuen una lletra qualsevol
- Per cada síl.laba escriuen la vocal que hi correspon: és quan comencen a establir les primeres relacions so-grafia
- En algunes síl.labes apareix la consonant quan es tracta de síl.labes directes ( CV ) Per ex. CA-SA
- Escriptures sil.làbicoalfabètiques: (5-6 anys) comencen a escriure o confegir paraules amb algunes síl.labes completes.
- Escriptures alfabètiques: (6 anys) els infants arriben a establir totes les correspondències entre els sons i les grafies.
Un cop assolit el codi alfabètic:
La capacitat d’analitzar la tira fònica (consciència fonològica) i d’adonar-se que a cada so de la llengua oral hi ha de correspondre una lletra a l’hora d’escriure, permet iniciar la sistematització de l’ensenyament de l’ortografia perquè els infants ja poden observar-ne les regularitats i plantejar-se la convencionalitat de la llengua escrita.
Planificació i organització dels textos escrits
En la planificació i organització dels textos escrits caldrà tenir en compte que siguin:
- Adequats: que tinguin en compte els contextos i els subjectes a qui s'adrecen.
- Coherents: amb un lèxic i estructures que s'adeqüin a les diferents tipologies
- Cohesionats: amb l'estructures morfosintàctiques adequades i correctes
- Ortogràficament correctes
- Ben presentats: lletra llegible i adequada distribució de l'espai
L'alumne ha de ser capaç de revisar els seus textos per a millorar-los.