A part dels processos de percepció (visual o tàctil) dels estímuls gràfics (grafies)ensenyar a llegir i escriure suposa tenir en compte les següents dimensions (Clemente, 2004):

• Suposa crear, propiciar contextos d’aprenentatge que permetin al nen construir el sentit de què és l’escriptura com a element cultural per suscitar el seu desig d’aprendre a llegir i mostrar-li les funcions del llenguatge escrit. En aquesta funcionalitat no hi són alienes la lectura i l’escriptura en les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Cal crear un context adequat per tal que l’aprenentatge sigui significatiu.
• No menys important que crear-li gust per la lectura és portar-lo a comprendre que el llenguatge escrit

és un sistema de comunicació, una forma d’expressar-se com ho són el joc, el dibuix i el llenguatge oral que són formes predecessores del llenguatge escrit. Això suposa fer-li captar què és el llenguatge escrit i què pot expressar-hi.

• Aprendre a llegir en el sistema alfabètic porta implícits una sèrie de processos singulars d'aquest sistema d'escriptura, encaminat a crear vies que permeten convertir el principiant en un lector expert després d'haver aconseguit que assimili i automatitzi el codi alfabètic.

Per això, un altre dels objectius serà ajudar l'infant a superar aquests processos amb tota la facilitat i eficàcia. Aquesta condició és clarament insuficient per ser lector, però si no es compleix, no se'n pot ser. Primer, perquè és l'essència mateixa del sistema alfabètic, i segon, perquè si un lector ha de dedicar esforços a fer aquest reconeixement primari, segur que no podrà portar a terme les següents operacions més complexes com és la de comprendre el que es llegeix. És en aquesta dimensió que els nens dislèctics presenten les dificultats i on s’ha de tenir més cura per assegurar-ne l'aprenentatge.

Diferents investigacions demostren que la noció de saber que el llenguatge parlat es composa d'una seqüència de petits sons no es dóna de forma natural ni senzilla en totes les persones.

Aquestes petites unitats de la parla que es corresponen amb les lletres de l'alfabet d'un determinat codi escrit és el que anomenem fonemes.

Així, doncs, la consciència fonològica és la capacitat per a discriminar totes aquestes petites unitats de sons que componen el llenguatge parlat.

Les investigacions (ADAMS, 1990) indiquen que sense una instrucció prèvia en aquest apartat, aproximadament un 25% dels alumnes de primer de primària presenten problemes en el desenvolupament de la consciència fonològica.

Un fonema és la part més petita i la base fonamental del sistema lingüístic. En català les combinacions de només 27 fonemes (8 vocals i 19 consonants) produeixen totes les paraules d'aquesta llengua.

Els nens adquireixen aquesta capacitat entre els tres-quatre i els sis anys, aproximadament, podent ser capaços de comptar els sons que senten quan pronuncien una paraula.

Diversos estudis han demostrat que la destresa en aquesta anàlisi fonològica (o consciència fonològica) condiciona la destresa futura per a la lectura, en grau molt superior al nivell d'intel·ligència.

Aquest procés es pot verbalitzar o efectuar internament, tot efectuant una lectura silenciosa i permet “desxifrar” la paraula, però no necessàriament comprendre-la.

Per exemple, podem descodificar sense dificultats la paraula “albixeres”, ara bé, això no garanteix que puguem accedir al seu significat en el cas que la paraula sigui desconeguda per a nosaltres.

Podem trobar totes les correspondències de grafia i sons de la llengua catalana a la web:

http://www.ub.edu/slc/ffll/apren/gram.htm

• La fluïdesa és l’habilitat de llegir un text amb exactitud i rapidesa.

• La fluïdesa és un component important de la lectura ja que fa de pont entre el reconeixement de les paraules i la comprensió.
• La fluïdesa lectora es pot desenvolupar: modelant-la i a través de lectures en veu alta repetides.

Els lectors menys fluents han de centrar la seva atenció en desxifrar les paraules i això els impedeix concentrar-se en la comprensió del text.
Cal controlar la velocitat i la precisió lectora periòdicament per ajudar els alumnes a millorar-les, sense perdre de vista que la finalitat és la comprensió.

És imprescindible el coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional a nivell oral que pugui ser reconegut i utilitzat a nivell escrit i a partir del qual l’alumne pugui basar les seves estratègies per ampliar-lo.

Llegir és comprendre. Comprendre és molt més complex que aquell primer coneixement del codi i suposa una sèrie d’aspectes que tenen a veure tant amb l’estructura del mateix text com amb els coneixements previs que aporta l’alumne.

Imatges extretes de:

• Pictogrames (escriure, herba, dóna, dona): Sergio Palao Procedència: ARASAAC (http://catedu.es/arasaac/) LLicència: CC (BY-NC-SA)
• Esquema del model de producció escrita: esquema adaptat per Reme Sanabria de http://www.bdp.org.ar/facultad/catedras/comsoc/redaccion1/unidades/modelo%20Flower-80.php//

• Resta d'imatges i esquemes: Reme Sanabria.