Aprendre a llegir i a escriure


Imatge extreta de Wiquipedia


“Els nens i les nenes estan cablejats per al so, però l’alfabetització (capacitat per a llegir i escriure) és un accessori opcional que cal que sigui curosament ajustat”, (Pinker (1995)


Mentre que el llenguatge parlat s’aprèn majoritàriament d’una manera instintiva i natural, el llenguatge escrit cal aprendre’l de manera conscient, amb una instrucció adequada.



Què és la llengua escrita? Com ensenyar-la?

Recorregut històric. Diferents teories.

Vídeo sobre "La llengua escrita"


Objectius de la lectura i de l'escriptura

  • Adquirir el codi per poder desxifrar i escriure les grafies.
  • Llegir amb fluïdesa i comprendre tot tipus de textos en diferents formats i suports.
  • Planificar i produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s'adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.


“Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic”. Llengua catalana i llengua castellana. Identificació i desplegament a l’educació primària.

Teoria de la doble via


En el procés d’adquisició de la lectura podem diferenciar entre les operacions cognitives implicades en el reconeixement de les paraules i les operacions cognitives implicades en la comprensió d’aquestes paraules.

Una vegada s’ha efectuat l’anàlisi visual (o tàctil) de la paraula cal connectar-la amb el seu significat.






El neurofisiòleg M. Coltheart (1978) ha proposat l’existència de dues vies o rutes possibles (Teoria de la doble via), que es complementen entre elles, per a efectuar aquesta connexió i tenir accés al significat de la paraula: la via fonològica i la via lèxica.




La via fonològica


La via fonològica té per funció accedir al significat de les paraules escrites després d’una operació intermèdia que consisteix en transformar els símbols gràfics que componen les paraules en fonemes.

Així, doncs, davant d’una paraula qualsevol, com per exemple “casa” es va transformant cada lletra o grafema en els seu corresponent so o fonema (c /k/, a /a/, s /z/, a /∂/ ) fins que es va constituint la tira fònica sencera “kaz∂”.

Una vegada creada l’expressió “kaz∂” es pot arribar a reconèixer a partir d’aquesta seqüència de sons, la paraula oral corresponent i, de forma automàtica, accedir al significat de la mateixa.

…. ( /k/, /a/, /z/, /∂/ ) …. “kaz∂”…


També és possible utilitzar aquesta via a partir d’unitats més grans que la lletra o grafia, com per exemple la síl·laba.

D’aquesta manera al llegir la paraula “casa” es descodificaria en dos elements sil·làbics “ /ka/…./z∂/” i ajuntant els dos elements sil·làbics es constitueix “kaz∂” , a partir de la qual, com en el cas anterior, es pot reconèixer una paraula i accedir al seu significat.

…. ( /ka/, /z∂/ ) …. “kaz∂”…


En aquelles llengües anomenades “transparents” en les que a cada fonema correspon únicament un grafema, la via fonològica seria suficient per a codificar correctament aquesta paraula.

En canvi, quan escrivim en català, l’aplicació d’aquesta via (la fonològica), resulta insuficient en determinades ocasions, per efectuar una correspondència correcta.

Exemple: Si volem escriure la paraula oral que correspon al significat ens podem trobar que per la via fonològica la podríem arribar a escriure: “erva” o “erba”.

Per tal d’evitar efectuar aquests errors caldrà recórrer a utilitzar l’altra via: la lèxica o directa.


La via lèxica


La via lèxica, també anomenda directa, visual o ortogràfica, recorre a un magatzem, anomenat lèxic-ortogràfic o grafèmic, on tenim emmagatzemades les representacions ortogràfiques de les paraules, que ja han estat processades amb anterioritat.
Per tant aquesta via té per funció accedir al significat de les paraules escrites a partir del seu reconeixement immediat o global.

Així, doncs, per aquesta via s’atribueix un significat a una paraula sense necessitat de transformar prèviament cada grafia o grups de grafies en fonemes o grups de fonemes.

En conseqüència, aquesta via és una via molt més ràpida que la via fonològica:

casa…. “kaz∂”…dibuix de casa

Imatge extreta del portal ARASAAC


El lector quan utilitza la via lèxica és perquè, d’una banda, és capaç d’adonar-se dels patrons de lletres que diferencien unes paraules de les altres i, d’una altra banda, de memoritzar aquests patrons, disposant d’un “magatzem de patrons visuals de les paraules”.

Evidentment, aquest magatzem o banc de paraules es va constituint a partir de l’experiència lectora.

D’aquesta manera els lectors amb certa experiència lectora poden arribar a aplicar la via lèxica davant de la lectura de paraules d’ús freqüent, la qual cosa li permetrà disposar d’una major agilitat i fluïdesa lectora, mentre que quan han de llegir una paraula nova que no correspon a cap patró emmagatzemat, serà imprescindible recórrer novament a la via fonològica per podar-la descodificar i tenir possibilitats d’accedir al seu significat, de la qual cosa es desprèn, que les dues vies, fonològica i lèxica, necessiten coexistir i són, per tant, vies complementàries.

Per arribar a un millor domini lector, cal doncs, exercitar i aprendre a utilitzar les dues vies: la fonològica i la lèxica.


Vídeo sobre "La doble via i les etapes en l'adquisició lectora"


Etapes en l'adquisició lectora



La professora Uta Frith (1985,1989) ens proposa l’existència de 3 fases o etapes bàsiques en l’adquisició de les vies d’accés al significat per part dels infants:

- Etapa logogràfica.

- Etapa alfabètica.

- Etapa ortogràfica.


1. Etapa logogràfica.


Imatge extreta de la biblioteca d'activitats Clic

En aquesta etapa l’infant és capaç de reconèixer noms freqüents del seu entorn habitual: el seu propi nom o noms de companys de la classe, noms de marques de productes comercials (per ex. són capaços de saber quin anunci apareixerà a la televisió si va antecedit pel seu logo), els rètols de les botigues, etc.

En molts casos aquest reconeixement és possible per l’ajut d’altres elements no lingüístics, com ara el suport o el lloc on apareix l’escrit, la imatge que l’acompanya, els elements tipogràfics, la llargada de la paraula, el seu contorn, etc.

En aquesta fase no es pot parlar d’una lectura pròpiament dita, sinó del reconeixement o identificació de paraules-logos.

En aquesta fase, no es disposen d’elements suficients per a distingir entre paraules com “sol” i “sal”, exceptuant que l’infant ja hagi entrat en l’etapa alfabètica.

La Marta Montero ha elaborat un JClic que treballa la lectura partint d'aquesta etapa de lectura: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2283


2. Etapa alfabètica.


En aquesta etapa els nens i nenes aprenen el funcionament del nostre sistema d’escriptura, que és de base alfabètica: comprenen i automatitzen el principi alfabètic d’associació grafema-fonema.

Per tant, adquireixen la via fonològica d’accés a la lectura.

Els nens i nenes, en aquesta etapa poden anar desxifrant els escrits que van trobant llegint per fonemes o per síl·labes: CAAAAAAA-SSSAAAAAAA, CASA!

Es tracta d’una fase important, si bé caldrà entrar en la següent fase (etapa ortogràfica) per tal d’esdevenir un lector competent.


3. Etapa ortogràfica


En aquesta etapa els nens i nenes van adquirint habilitats per a un reconeixement immediat de les paraules, fixant-se en l’estructura de les paraules:

  • l’ordre en que apareixen les lletres en una paraula,
  • els grups que tenen significat, com per exemple el valor del plural de la –S, el valor temporal del morfema –AVA de l’imperfet, la relació entre CASA i CASETA, etc.

Per tant comencen a adquirir valor les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques de les paraules i les oracions, així com també adquireixen significat els signes de puntuació i les majúscules; aquest coneixement permet al lector anticipar l’aparició de formes i paraules.

En aquesta fase o etapa es comença a aplicar, doncs, la via lèxica.

Uta Frith remarca que per arribar a la fase ortogràfica es necessari llegir reiteradament una mateixa paraula, utilitzant l’estratègia alfabètica.

Una interpretació molt literal del model proposat per la professora Uta Frith ens podria portar a pensar que existeixen uns límits molt precisos entre les 3 etapes.

En realitat fora més encertat parlar d’estratègies, en comptes de fases o etapes, de manera que en un mateix nen i en un mateix moment de la seva vida podria estar utilitzant alhora estratègies logogràfiques per a llegir algunes paraules, estratègies alfabètiques per a llegir-ne d’altres i estratègies ortogràfiques per a llegir-ne algunes més.



Imatges extretes de: