Indicadors generals d'observació de les dificultats en l'escriptura


  • Cal·ligrafia.
    • Mida de les lletres. Cal observar la tendència de l'alumne en el moment d'efectuar el traç respecte a la grandària de les grafies: normal, massa grossa, massa petita.
    • Irregularitat de la mida. L'alumne escriu efectuant variacions sensibles en la mida de les diferents lletres (o fragments de l'escriptura).
    • Irregularitat de les línies. Les línies escrites per l'alumne manifesten disposicions anòmales:
      • Línies fragmentades.
      • Línies ondulants.
      • Línies ascendents.
      • Línies descendents.
    • Espai interlineal. En aquest apartat s'observa si les distàncies entre les línies és regular o no (equidistància entre línies, distàncies irregulars només entre dues línies, distàncies irregulars entre més de dues línies…)
    • Zones. Cal observar si la distribució de les lletres dins de les tres zones (amb pauta Montessori o sense) és uniforme o no.

  • Superposició. Una lletra és traçada, total o parcialment, per sobre de l'altra ("collages").

  • Soldadura. L'alumne uneix dues lletres que en un principi havia escrit separades.

  • Inclinació. Els traçats "verticals" de les lletres ( l, p, d, t…) manifesten canvis de direcció.

  • Postura. L'alumne no seu correctament davant la taula i presenta una distància incorrecta respecte al paper.
  • Posició del paper. El paper no està situat verticalment respecte la vora de la taula propera a l'alumne, sinó inclinat. Es considera normal una petita inclinació cap a la dreta o cap a l'esquerra; no es considera normal, en canvi, una inclinació superior a 45º respecte a la vertical.
  • Pressió del llapis. Es considera incorrecte si el llapis o utensili per a escriure no s'agafa entre els dits polze, índex i mig. Un altre aspecte a tenir en compte és el punt per on s'agafa el llapis, especialment quan és massa proper o allunyat de la punta.
  • Ortografia natural
    • No identificació. L'alumne desconeix la correspondència d'un so amb la seva grafia i per tant deixa d'escriure'l.
    • Unió. L'alumne escriu dues o més paraules juntes (ex. "de la Maria-dela Maria").
    • Fragmentació. L'alumne escriu una paraula fragmentant-la com si en realitat fossin dues o més paraules (ex. "cantaven-canta ven").
    • Substitució de lletra. Una de les lletres escrites no correspon a una correspondència possible entre fonema i grafia (ex."pilota-pinota").
    • Addició de lletra. L'alumne afegeix una lletra (ex. "braç-baraç").
    • Omissió de lletra. L'alumne deixa d'escriure alguna lletra ( ex. "porta-pota").
    • Rotació de lletra. Es tracta d'un cas particular de substitució, tal i com passava amb la lectura. L'alumne substitueix una lletra correcta per una altra que es pot considerar la mateixa però "girada" o "rotada" en el pla del paper (ex. "bata-data").
    • Consonant castellana. L'alumne transcriu en fonema català amb una grafia castellana (ex. "cabanya-cabaña").
    • Substitució de síl·laba. L'alumne substitueix una síl·laba per una altra (ex. "excursió-expulsió").
    • Addició de síl·laba. L'alumne afegeix una síl·laba a la paraula (ex. "català-catalana").
    • Omissió de síl·laba. L'alumne deixa d'escriure una síl·laba de la paraula (ex. "xocolata-xolata").
    • Inversió de síl·laba. L'alumne escriu les lletres d'una síl·laba canviades d'ordre (ex. "croqueta-corqueta").
    • Addició de paraula. L'alumne afegeix una paraula que acostuma a ésser tancada: article, preposició, pronom…
    • Omissió de paraula oberta. L'alumne deixa d'escriure un nom, verb o adjectiu.
    • Omissió de paraula tancada. L'alumne deixa d'escriure una paraula tancada: article, pronom…
  • Ortografia arbitrària.
    • Accentuació. L'alumne omet un accent o traça un accent que no correspon.
    • Puntuació. L'alumne omet o afegeix de forma no correcta un signe de puntuació (.,!?…)
    • Vocal neutra. L'alumne substitueix "a" per "e" o a l'inrevés, en síl·laba àtona (ex. "dotze-dotza").
    • Substitució de consonant. L'alumne efectua alguna de les següents substitucions:
      • b / v (ex. "blanc-vlanc").
      • v / b (ex. "cavall-caball").
      • j / g (ex. "mitjons-mitgons")
      • g / j (ex. "pàgina- pàjina")
      • r / rr (ex. "ratolí-rratolí)
      • mp / np (ex. "camp-canp")
      • mb / nb (ex. "amb-anb")
    • Omissió de lletra muda. L'alumne deixa d'escriure una lletra que no es pronuncia (ex. "hort-ort", "fent-fen", "carrer-carre"…)
  • Sintaxi. Evidentment aquest apartat només podrà ser valorat en situació de redactat (i no en situació de còpia i/o dictat). Els errors sintàctics observables més habituals són els següents:
  • Nombre. Ús incorrecte del singular i el plural (ex. "les nenes canta").
  • Gènere. Ús incorrecte del masculí i femení (ex. "la papa").
  • Omissió de paraula. Omissió indeguda d'articles, preposicions, adverbis, conjuncions i altres mots (ex. "pugem a muntanya").
  • Addició de paraula. Inclussió indeguda d'articles, preposicions, etc. (ex. "agafem a el llibre").
  • Substitució de paraula. Permuta no correcta d'articles, preposicions, conjuncions etc. (ex. "jo amb pentino").
  • Barbarisme. Utilització inadequada de paraules o construccions no catalanes, resultat de traduccions literals d'altres llengües (ex. "sóc a la meva casa" o "agafo un palillo").
  • Temps. Canvi incorrecte del temps verbal (ex. "ahir canto").

Quan s’analitzen els errors en l'escriptura dels alumnes amb trastorn d'escriptura es pot trobar, de manera persistent, errors com:


  • Escriuen pincesa en comptes de princesa.
  • Escriuen paltan en comptes de plàtan.
  • Escriuen pot en comptes de pont.
  • Escriuen avitasio en comptes d'habitació.
  • Escriuen lapoma en comptes de la poma.
  • Defugen les activitats d'escriptura.
  • No s'expressen amb coherència.


Com ja s'ha dit a la pràctica 5 d'aquest mateix mòdul, tots aquests errors no serien significatius si els efectuen alumnes de sis o set anys, però sí si els que cometen aquests errors de manera regular ja tenen nou, deu o més anys.

A més a més, en la majoria de les ocasions, es pot observar una considerable irregularitat en el rendiment i els tipus d’error:

  • No sempre confonen dues determinades lletres.
  • No sempre ometen una determinada lletra.
  • No sempre s’equivoquen en una determinada paraula.


Ara bé, si s’analitzen diferents registres d'escriptura d'un mateix alumne, es podrà observar que els tipus d’errades ( inversions, omissions, addicions, substitucions…) mostren certa estabilitat i persistència.


Exemples de proves i fulls de registre de les dificultats en l'escriptura


A continuació es poden veure un exemples de proves i fulls de registre que poden ser útils per a recollir les dificultats d'escriptura (disgrafia, disortografia, expressió escrita…) d'un alumne en particular o de tots els alumnes d'un mateix grup-classe.

Es tracta d'uns models utilitzats al CEIP Francesc Macià de Súria.

center>Prova d'escriptura. Primer nivell

Avaluació de l'escriptura

Avaluacio de la Cal·ligrafia

Avaluació de l'ortografia

Avaluació de la sintaxi


Bibliografia consultada


  • CERVERA, Montserrat; TORO, Josep; GRATACÓS, Maria Lluïsa; DE LA OSA, Núria; PONS, Dolors. T.A.L.E.C. Test d'Anàlisi de Lectura i Escriptura en Català. Visor Distribuciones, S.A. ISBN 9788477740797.


  • Materials del curs "Les Dificultats Específiques de la Lectoescriptura" de Prisma





Imatges extretes de:


  • Resta d'imatges: Reme Sanabria.