Concepte d'aprenentatge
Cada alumne és, doncs, singular i únic.
No podem parlar de TRASTORNS D'APRENENTATGE si no reflexionem primer sobre què és l'aprenentatge i què vol dir aprendre.
Cadascú de nosaltres iniciem la nostra vida amb un potencial, probablement molt més il·limitat del que arribem a imaginar.
Així mateix, cadascú de nosaltres va construint, des d’un principi, la persona que som en potència, a partir d’una interacció continuada entre el nostre cervell i l’entorn.
El nostre cervell percep i processa la informació i els estímuls que li proporciona l’entorn i el nostre propi cos.
D’aquesta manera el cervell va acumulant vivències i experiències, canviants i qüestionables entre elles mateixes, fins a recol·locar-se i fer-se un camí (patró neuronal) en la nostra memòria.
Són aquestes vivències i experiències acumulades les que aniran perfilant la nostra identitat com a persona i condicionant, curiosament, la forma de percebre i de processar els propers estímuls i la propera informació que rebrem, tornant a iniciar el procés, una i altra vegada, sense fi.
Evidentment, aquest aprenentatge no es limita només als aprenentatges acadèmics (llengua, medi, matemàtica…).
Quan aprenem no aprenem només números i lletres, aprenem també a menjar, a escoltar, a dormir, a interpretar el llenguatge corporal dels altres, a pujar i baixar escales, a conèixer i controlar les nostres pròpies emocions, a anar amb bicicleta, a esperar, a comunicar el que sentim, necessitem o desitgem, a viure i a conviure amb els altres, a col·laborar, a recordar i a oblidar, a tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres, a crear, a reconèixer o interpretar una melodia, a cuinar i a rentar la roba, a observar, a analitzar, a somiar desperts, a projectar, a aprendre a aprendre, a estimar… I podríem continuar redactant una llista interminable d'aprenentatges possibles.
- Tots percebem igual el nostre entorn?
- Tots rebem els mateixos estímuls i informació del nostre entorn?
- Tots processem de la mateixa manera una mateixa informació?
- Tots tenim les mateixes vivències?
- Tots aprenem de la mateixa manera?
Són masses variables per aconseguir una uniformitat?
Imagineu una aula de 25 alumnes amb els seus 25 cervells corresponents.
El nostre repte com a docents, és conèixer com aprèn cadascun d’ells per tal d’ajudar-los a arribar a desenvolupar al màxim la persona que són en potència.
Caldrà evitar també, al màxim, que cap altra àguila visqui la seva vida creient-se una gallina.
Una vegada un pagès es va trobar un ou en un camp. El va agafar i el va portar al galliner de la masia on vivia.
Una gallina el va incubar fins que l’ou es va descloure. En va sortir un aligó, que va créixer junt amb la resta de pollets.
L’àliga va fer exactament el que feien les altres gallines: gratava el terra amb el bec cercant cucs i insectes per alimentar-se, piulava i coclejava, fins i tot batia les ales i volava uns metres, com la resta de gallines. Al capdavall, oi que és així com volen les gallines?
Van passar els anys i l’àliga es va fer vella. Un dia va contemplar, en el cel blavíssim, una magnífica au que planava elegantment i majestuosa, gronxada pels corrents d’aire, desplegant les seves ales daurades.
L’àliga vella mirava el magnífic animal volador.
- Què és aquest animal?- va preguntar a una gallina que hi havia al costat.
- És l’àliga, la reina de les aus- respongué la gallina-. No hi pensis més. Tu i jo som diferents, no som com ella.
I l’àliga ja no hi va tornar a pensar mai més. I va morir sense saber que realment era una àliga i no un gallina.
Imatges extretes de:
- cervell: http://www.catedu.es/arasaac/
- gifs animats: http://www.picto.qc.ca/