RUDDUCK, J. i FLUTTER J. (2007) Cómo mejorar tu centro escolar dando la voz al alumnado. Madrid: Edicions Morata S.L.
El punt de partida d'aquest llibre és destacar el potencial transformador de la participació dels alumnes en la millora de l'ensenyament, en la qualitat de l'aprenentatge i en les relacions en els centres educatius.
Les autores ens donen a conèixer diversos projectes realitzats en centres de primària i de secundària que tenen en comú que es dóna la veu als alumnes, és a dir, s'inclouen els seus punts de vista, les seves opinions, es reconeix la seva autoritat i, posteriorment, s'analitzen els efectes que això produeix en la millora dels centres educatius i en els processos d'aprenentatge dels alumnes.
Aquest punt de mira fa singular el contingut del llibre. L'interès que desperta la seva lectura té a veure amb els resultats positius que ens mostren les diferents experiències educatives en què els alumnes poden fer, opinar i agafar responsabilitats i en l'impacte positiu que aquest fet pot tenir en les persones i les organitzacions educatives.
Ens proposen que prenguem el repte de donar la veu a l'alumnat com un camí cap a la millora de la qualitat del procés d'aprenentatge i de relació en els centres.
"L'oportunitat de desenvolupar unes relacions més democràtiques i col·laboratives pot transformar les pràctiques d'ensenyament i d'aprenentatge i, potser, millorar tot el sistema educatiu."
S'aporten raons de pes perquè puguem modificar les nostres percepcions sobre els joves, sobre les nostres expectatives i els rols que acceptem que els joves realitzin en els centres. Ens conviden a prendre molt seriosament el que puguin dir-nos els alumnes i trobar formes d'involucrar més els alumnes en les decisions que afecten la seva vida. Descriuen com, en la mesura que els centres busquen formes de reconèixer la seva maduresa creixent i els ofereixen espais i estímuls, és més probable que els alumnes es comprometin a aprendre, que augmentin els papers socials i pedagògics que puguin desenvolupar per sentir-se més responsables, sentir que aporten alguna cosa i que pertanyen a la institució.
S'expliquen diverses iniciatives en què els alumnes realitzen una gamma àmplia i participativa de rols reguladors, mediadors, de resolució de problemes en col·laboració; rols pedagògics en què s'està començant a reconèixer el que poden aportar formalment els alumnes a l'aprenentatge d'altres; i el que és més important, com en aquest procés s'està passant d'un marc educatiu de control a un altre de suport.
El llibre respon en part a la pregunta: què passaria si tractéssim els estudiants com persones de qui l'opinió ens importés?… i ens apropa a persones i moviments que estan donant la veu als alumnes i com va guanyant terreny la perspectiva de participació dels alumnes i els arguments de suport que la sostenen. Destaquen la necessitat del lligam entre escola i societat i del compromís de tota l'escola.
Es descriuen alguns factors que influeixen en el tipus d'alumnat que vol l'escola i com el professorat, quan defineix la seva visió d'alumne ideal, reforça de fet la visió negativa del que no ho és, que al seu torn influeix en les condicions d'aprenentatge que proposa a l'alumnat.
Ens plantegen la necessitat de qüestionar a quina classe d'escola volen estar els alumnes. Els alumnes responen què els agradaria: centres escolars bonics, còmodes, segurs, on t'escoltin, que siguin flexibles, en què puguis fer molts projectes i treballar sobre problemes de la vida real.
S'argumenta com la consulta a l'alumnat pot ajudar a establir un esperit més inclusiu en els centres i s'assenyala que és en els espais que es creen i en el llenguatge que s'utilitza on els principis d'inclusió resulten especialment vulnerables. Les autores sostenen que perquè una innovació realitzi el seu potencial transformador, necessàriament la comunitat educativa ha d'assumir un compromís amb l'alumnat.
Destaquen la necessitat de considerar el valor afegit que aporta la dimensió social de l'aprenentatge. "El professor no és una figura d'autoritat, sinó un centre humà d'informació i ajuda" (Fox-Rudduck, 1991).
Ens recorden com per als alumnes ser al centre és tant una ocasió social com una oportunitat per a l'aprenentatge. És en els moments lliures de l'atenció dels adults quan es generen importants xarxes socials, quan els alumnes poden discutir però també generar estratègies per resoldre conflictes. Constaten com l'actual clima de preocupació pels nivells acadèmics fa que els adults no s'adonin del valor d'aquests aprenentatges socials.
En aquests contextos de relació afloren les preocupacions dels alumnes que "s'avorreixen", com ells diuen, quan no tenen amb qui jugar o parlar, com en el cas de l'alumnat amb dificultats de regulació de conducta, és en aquests espais on s'evidencia més el seu desajust i, per tant, es produeixen més conflictes i s'evidencia el malestar emocional.
La seva lectura ens aporta una mirada innovadora cap a la millora de l'educació dels alumnes, considerats persones "completes", ciutadans. És un text molt actual, ja que descriu de manera encertada alguns dels reptes de l'escola en la societat actual i proposa la participació de l'alumnat com la clau per afrontar amb èxit aquests reptes. Les experiències que s'hi expliquen ens diuen clarament que podem millorar els centres educatius. 1)