Mòdul 6 - Pràctica 4

Els escenaris d'avaluació són molt propensos al fet que els alumnes els visquin i els interpretin com a situacions que actualitzen el temor a fracassar. Aquest temor, que sovint experimenten aquests alumnes, no el volen confirmar per si mateixos. Tampoc no volen que els altres siguin els que ho verifiquin i ho confirmin, ja que la situació els exposa que aquests altres (els professionals que avaluen i els companys que comparteixen l'escenari) puguin constatar, demostrar i certificar —efectivament— el seu fracàs. Això acostuma a provocar força intranquil·litat en l'alumne que sovint es conclou amb actuacions o inhibicions que són vàlvules de sortida al malestar que genera la situació de demanda (d'avaluació) i de desconfiança que senten. Per aquesta raó, l'avaluació és un procés que necessita un vincle entre la persona que avalua, la persona avaluada i allò que s'avalua. Convé entendre la valoració com una oportunitat per promoure una nova forma de relacionar-se, comunicar-se i tractar l'alumne.

Cal trobar formes de fer-los participar i col·laborar en l'avaluació de manera que puguin percebre la posició flexible de l'adult. Per això caldrà adaptar els processos d'avaluació a les característiques del pensament i de l'estil interactiu d'aquests alumnes. No hem d'oblidar que valorar l'alumne implica interactuar amb ell i això comporta tenir presents les seves característiques personals i relacionals. En efecte, el procés d'avaluació ha de ser respectuós amb la lògica de la comunicació i del pensament que caracteritza aquests alumnes quan interaccionen amb nosaltres. Tota situació que el confronti amb la seva diferència —com ho pot ser l'avaluació— els emplaça a l'angoixa, ja que els enfronta a la pregunta de qui són per l'altre, de forma que es posa en joc el valor que l'altre li pot atribuir. Un procés de valoració excessivament intrusiu incrementa molt més la posició de defensa i rebuig d'aquests alumnes davant de qualsevol demanda que els fem.

El seguiment de l'alumne s'ha de realitzar sense presses ni urgències. L'ús precipitat d'estratègies i d'instruments d'avaluació sense tenir en compte el ritme i el temps que necessiten aquests alumnes per fer un vincle amb nosaltres i, en conseqüència, consentir “participar a fer proves i controls”, pot abocar-nos a un procés de valoració on, paradoxalment, el seu rebuig a participar desemboqui en la dificultat o la impossibilitat de valorar-los.

Per això, és molt important fer els alumnes responsables del propi procés d'avaluació i no hi ha millor forma de fer-ho que cercant el consentiment de l'alumne a la nostra acció avaluadora. En efecte, les formes d'avaluar l'alumnat i d'ajudar-lo que encari l'avaluació han d'orientar-se cap al consentiment de l'alumnat de forma que es promogui la seva implicació en el procés. Cal doncs:

• Incorporar procediments i instruments que permetin a l'alumne mostrar el seu saber fer i el seu progrés per qualsevol via possible: oral, escrit, a través de les TIC, en privat, en el despatx o en un espai alternatiu, etc.
• Posar en marxa estratègies d'avaluació ajustades a les possibilitats: proves més curtes, orals, amb possibilitat que es puguin fer els controls amb més temps, etc.
• Preparar conjuntament amb l'alumne els exàmens per tal que es vagi apropiant d'un procediment personal d'estudi i de realització de la prova (lectura dels aspectes rellevants i control del temps).
• Preveure un temps regular per fer una avaluació conjunta i compartida amb l'alumne (diari, setmanal i/o quinzenal en funció de les característiques de l'alumne). És important comunicar individualment la valoració i els suggeriments per a la millora si és necessari.
• L'observació dels alumnes en els contextos és una eina apropiada per donar un sentit i un relat als diferents esdeveniments que tenen a veure amb els comportaments dels alumnes. És interessant identificar i valorar el tipus de comportaments segons la intensitat amb què es presenten, la freqüència amb què apareixen, les característiques de les situacions en què reiteradament s'expressen i les característiques dels contextos en què aquests comportaments no apareixen, la funció que poden estar complint, etc.