Algunes variables institucionals implicades en la regulació del comportament
Sens dubte quan esdevé un conflicte amb un alumne amb dificultats de regulació del comportament el que s'està revelant —a més de la pròpia dificultat del noi o de la noia— és que la problemàtica va més enllà de l'alumne concret. També entren en joc múltiples aspectes institucionals que influeixen de manera notable per alimentar, o bé, transformar els conflictes amb aquests alumnes.
Certament, existeixen en els centres condicions institucionals que vulneren el vincle social entre les persones i, més concretament, la capacitat de regular el comportament. Es tracta de generar condicions de protecció que permetin adequar progressivament les finalitats, l'organització i el clima relacional del centre a les necessitats i les demandes dels diferents agents educatius per elaborar un vincle que permeti transformar l'institut en un entorn protector de la convivència i l'aprenentatge.
Quadre 1 1)
Condicions que poden donar lloc a entorns més proclius a l'emergència del conflicte i el trencament del vincle. Es tracta de situacions més proclius a generar en i entre els diferents agents educatius: | Condicions que poden donar lloc a entorns que generin circumstàncies positives, que poden prevenir, evitar o minimitzar els factors que alimenten el trencament del vincle, optimitzant situacions més proclius a generar en i entre els diferents agents educatius: | Inseguretat / Solitud / Desconfiança / Rebuig |
Seguretat / Vinculació / Confiança / Consentiment |
En aquestes circumstàncies és difícil ajudar els alumnes a sentir com una cosa seva el programa pedagògic del centre | En aquestes circumstàncies s'ajuda els alumnes a sentir com una cosa seva el programa pedagògic del centre |
---|---|---|
Exigeixen que s'aprenguin coses a les quals els alumnes no atribueixen sentit: una proposta d'instrucció que no té present el context. | Tenen en compte les necessitats dels seus alumnes i el seu context biogràfic dins del programa pedagògic: l'alumnat satisfà les seves necessitats personals de manera legítima. | |
No estimulen el desenvolupament d'habilitats de pensament independent en els alumnes: l'aprenentatge és passiu. | Impliquen als alumnes en la configuració del programa d'estudis: l'aprenentatge serà més transcendent per a l'alumnat si és consultat. | |
Estableixen condicions rígides d'aprenentatge que els alumnes han d'assumir per sentir-se acceptats: els professors mostren de manera implícita la seva “no acceptació” cap a alguns dels seus alumnes. | Impliquen els alumnes en la definició de normes i expectatives: els alumnes acceptaran millor les normes que han ajudat a crear que no les que són imposades. | |
Estableixen un sistema de qualificació que no permet l'èxit a la majoria dels alumnes: erosionen el concepte que alguns alumnes tenen de si mateixos. | Impliquen els alumnes en la definició del paper del professor: tractar el rol del professor amb aportació d'idees —raonables que puguin se escoltades i satisfetes— defineix al mateix temps el rol de l'alumne. | |
Exerceixen un control excessiu sobre els alumnes i no ofereixen un entorn en el qual els alumnes puguin ésser independents i autònoms: no s'ensenya la responsabilitat proporcionant oportunitats reals per prendre decisions. | Ajuden els alumnes a avaluar el seu propi treball: es propicia la responsabilitat sobre el propi esforç i rendiment. | |
Utilitzen procediments disciplinaris que fixen el mal comportament: se cerca la submissió de l'alumnat. |
Cal transformar:
- L'estructura de les activitats i les tasques.
- Les condicions pedagògiques de l'aprenentatge.
- Les que regulen la manera de presentar els continguts.
- Les que regulen el nombre de continguts bàsics que s'han d'aprendre.
- Les que regulen la rellevància que poden tenir els continguts per als alumnes.
- Els rols relacionats amb la construcció del coneixement.
Sense pretendre ser exhaustius, es plantegen en les pràctiques següents algunes propostes a considerar en els projectes de centre i en el disseny i la pràctica educativa a l'aula que poden ajudar a flexibilitzar l'estructura rígida de l'etapa i generar oportunitats de progrés en els alumnes.
Cal tenir present, però, que més enllà de les reflexions i les propostes que tot seguit s'aporten, molts instituts han aconseguit establir referències compartides en la seva línia pedagògica i en l'organització i el funcionament del centre per atendre de manera adient aquests alumnes, i és indubtable que promouen la transformació dels comportaments no regulats a través dels seus projectes de centre.
La idea clau és fer algunes aportacions que puguin ser d'ajut per transformar les condicions pedagògiques i socials de l'aprenentatge i, en conseqüència, la promoció de la capacitat de regulació del comportament en tots i cadascun dels alumnes.