L'espai interpersonal de regulació: àmbits de participació
En aquest apartat s'examinen els àmbits de la vida escolar sobre els quals cal cercar la participació de l'alumne. Ben segur que analitzar el tipus d'experiències de participació que poden contribuir a regular el comportament de l'alumne ajudarà a entendre com es concreten en la pràctica educativa les aportacions conceptuals i metodològiques que s'han mostrat fins ara.
Com que les condicions pedagògiques i les condicions socials de l'aprenentatge en el centre no acostumen a estar planificades i desenvolupades tenint en compte la participació de l'alumne, ara es tracta de promoure les condicions adients perquè l'alumne pugui experimentar i sentir l'aprenentatge i la normativa del centre de forma més compromesa i pròpia. La hipòtesi central és que són aspectes sobre els quals l'alumne pot tenir capacitat de decidir conjuntament amb l'adult que l'acompanya.
- El de les condicions pedagògiques que afavoreixin l'aprenentatge: remet al vincle que estableix l'alumne amb l'aprenentatge dels continguts
- El de les condicions socials en les quals té lloc l'aprenentatge: al·ludeix a la relació personal de l'alumne amb la normativa.
Hi ha un tercer àmbit de participació que introdueix quelcom de diferent respecte els dos anteriors: el de les condicions d'expressió personal que afavoreixin l'emergència de la singularitat de l'alumne. Aquí allò nuclear que organitza la trobada és definit exclusivament a partir de les iniciatives de l'alumne.
En els dos primers àmbits els continguts sobre els quals versa la participació estan prèviament definits a partir de les finalitats i de l'encàrrec social de l'escola. Es parteix de les demandes que els adults plantegen a l'alumne. En aquest sentit, el referent cap on es dirigeix la participació de l'alumne és el coneixement escolar com a patrimoni cultural que és transmès a través de les situacions socials que tenen lloc a les aules i altres espais educatius. Així doncs, és sobre l'aprenentatge dels continguts curriculars i sobre les condicions normatives que el fan possible que es recull la veu de l'alumne i es promou la seva capacitat d'influir en la definició de les seves pròpies metes d'aprenentatge i en la manera d'assolir-les. En canvi, quan l'alumne participa en l'àmbit d'expressió personal el referent és producte de la seva iniciativa. S'aclareix molt més el sentit i la funció d'aquests tres àmbits de participació en el quadre que es presenta en l'apartat següent on s'explica com s'instaura aquest espai i temps social que s'atorga a l'alumne.
Allò que és essencial en aquest plantejament és que, en si mateixa, l'acció de definir i construir conjuntament un espai interpersonal de regulació entre un professor i un alumne o entre diferents professors i un alumne, transcendeix la posició particular de cada participant i obre la possibilitat d'instituir un lloc comú que reguli els intercanvis entre ells a partir d'un nou repartiment de rols. En lloc d'actuar directament sobre l'alumne o sobre les relacions s'introdueix un sistema de mediació (l'espai interpersonal de regulació) que pot transformar els vincles de desconfiança que fins ara presidien les relacions entre els adults i el noi. En altres termes, es crea un dispositiu pedagògic de mediació i de cooperació expressament pensat per ajudar un alumne a millorar la seva manera d'aprendre i d'estar amb els altres en el centre.
Aquest procés de redefinició de la relació en la qual l'alumne ha pogut participar i sentir-se escoltat inscriu l'alumne i també l'adult en un nou marc simbòlic de regulació de les situacions d'interacció que s'esdevenen en el centre. L'espai interpersonal fa entrar l'alumne i l'adult en un nou camp de relacions en el qual es produeixen esdeveniments de regulació: la intersecció i influència recíproca entre els diferents àmbits de participació promou la capacitat de regular el comportament.
L'espai interpersonal de regulació del comportament afavoreix que… | |
---|---|
…el professor | …l'alumne |
Conegui millor l'alumne en la relació: quins interessos té, quines habilitats posseeix, quins coneixements té, quines expectatives té, què tem de si mateix, què espera i què tem dels altres. Mostri un interès sincer per l'alumne renunciant a establir una relació de dominació sobre ell. Consenti a deixar-se orientar per l'alumne i a confiar en les propostes que pugui fer. Construeixi un coneixement sobre com relacionar-se amb l'alteritat de l'alumne més que sobre l'alteritat en si mateixa (no sempre coincideix l'alteritat de l'altre que es manifesta quan em relaciono amb ell, amb el meu coneixement (après) sobre l'alteritat d'aquest altre): aprenent a entendre'l per després poder atendre'l. Aprengui a estar al costat d'aquest alumne. Pregunti, parli i observi per escoltar millor l'alumne. | Se sorprengui perquè es troba amb un professional que no repeteix el tracte d'altres adults que s'han creuat en la seva història escolar i social. Capti la disponibilitat i la sensibilitat de l'adult respecte a la seva persona renunciant a resoldre el seu malestar per la via del comportament no regulat. Renunciant a les seves defenses. Construeixi una base més segura i confiada de relació amb l'adult i amb el centre. Transformi la desconfiança que sent respecte a l'institut i el professorat, però, sobretot, que sigui possible transformar la gran falta de confiança en si mateix. Assumeixi els riscos d'atrevir-se a estar en companyia de l'adult, experimentant i verificant en el tracte amb ell que és possible mantenir vincles de confiança mútua que atorguen estabilitat a la relació. Experimenti que disposa d'un temps necessari per pensar i elaborar els esdeveniment i conflictes. Sigui capaç de fer eleccions i demandes, pensar sense temor, i aprendre sense sentir-se amenaçat, i molt especialment, assumeixi les seves responsabilitats. |
Una de les qüestions que constaten tant l'adult com el noi és que en els diferents moments i situacions que es donen en aquest espai de relació interpersonal s'arriben a percebre mútuament de manera diferent a com es veien amb anterioritat: s'adonen un i l' altre, respectivament, de trets i característiques que no havien vist abans i que eren desconegudes per a cadascun d'ells.