Els indicadors de progrés en el desenvolupament del projecte
Cal situar els indicadors en els tres temps que estructuren la seqüència de progrés —en l'espai interpersonal de regulació— que s'han explicitat anteriorment. En aquest sentit, els indicadors estan formulats en termes de transformació d'un estat a un altre de millor: d'una situació en què l'alumne mostra dificultats de regulació (es vulnera la capacitat de regulació) a un altre en què manifesta ser capaç de regular el seu comportament (es protegeix la capacitat de regulació).
En els descriptors dels indicadors de progrés que s'expliciten en el quadre que seguidament s'exposa, els enunciats situats en la primera columna s'han de considerar mecanismes de risc que vulneren la capacitat de regulació, mentre que els enunciats situats en la tercera columna s'han de considerar mecanismes de protecció de la capacitat de regulació de l'alumne. La columna central representa el procés de transformació del comportament no regulat en els contextos de participació de l'alumne:
- S'entén per mecanismes de risc les característiques, els fets o les situacions pròpies de l'alumne o del seu context que augmenten la possibilitat de promoure la vulnerabilitat en l'alumne, generant falta de regulació i fixant i incrementant les respostes conductuals: limitació per elaborar els sentiments negatius, dificultats per interpretar les emocions dels altres, impulsivitat, manifestacions d'ira o de tristesa, inhibició davant dels aprenentatges, etc. (Primera columna del quadre).
- S'entén per mecanismes de protecció les característiques, els fets o les situacions pròpies de l'alumne i/o del seu context que augmenten la possibilitat de desenvolupar la capacitat de regular el comportament, fer front a l'adversitat o bé mitigar la possibilitat de desenvolupar respostes no regulades. Es considera protector tot procés que promogui i sostingui el funcionament regulat de l'alumne per afrontar i adaptar-se activament als esdeveniments vitals, encarar l'adversitat, i mitigar els efectes de vulnerabilitat en situacions de risc, i surti enfortit de l'experiència: saber afrontar el propi malestar, poder‐lo pensar, elaborar els conflictes, poder contenir els impulsos, prendre consciència de les pròpies possibilitats i dificultats d'aprenentatge, l'acceptació de la pròpia responsabilitat en el procés de transformació del comportament, etc. (Tercera columna del quadre)
- Cal dissenyar les condicions pedagògiques més adients per generar factors de protecció en l'alumne i en el context que permetin desenvolupar la capacitat de regulació, respondre a les demandes de l'entorn i sobreposar-se a les situacions adverses. (Segona columna del quadre)
Indicadors de progrés (versió en pdf)
L'equip ha de poder formular i concretar els aspectes a millorar/progressar en termes d'optimització dels mecanismes de protecció i de minimització dels mecanismes de vulnerabilitat:
- Identificant i potenciant els recursos personals de regulació del comportament de l'alumne: cercar allò de positiu que ja hi ha present en l'alumne, explicitar-ho, reforçar-ho i potenciar-ho. Són les fortaleses de l'alumne (mecanismes de protecció personal).
- Optimitzant els aspectes presents en la pràctica educativa dels professionals que ja estan contribuint a la millora de la regulació del comportament de l'alumne. Enfortint els mecanismes de protecció de l'entorn.
- Identificant en la pràctica educativa dels professionals els aspectes que són obstacle a la millora de la regulació del comportament i que contribuïen a fixar els comportaments no regulats de l'alumne. Desplegant accions que mitiguin els mecanismes de risc de l'entorn: definint els aspectes que s'han d'introduir i/o modificar en la pràctica educativa per contribuir a la millora de la regulació del comportament de l'alumne.
En aquest plantejament, s'emfatitzen les característiques de l'alumne que són protectores de la regulació. És important tenir cura que el progrés de l'alumne no s'inspiri exclusivament en els efectes (de molèstia i malestar) que produeix la conducta no regulada en els altres i en els entorns. Les decisions no s'han de prendre considerant tan sol les fragilitats de l'alumne com el nord al qual dirigir l'atenció, sinó que també convé considerar com a referent les seves possibilitats, ja que, si bé és cert que l'alumne mostra respostes desadaptatives, no és menys cert que també mostra i pot mostrar-ne altres d'adaptatives. Un enfocament com aquest deixa de banda el fet de centrar-se bàsicament en els aspectes conflictius i desplaça l'epicentre de l'atenció dels riscos als recursos que posseeix i/o que pot construir l'alumne per enfrontar les dificultats i les adversitats presents en els esdeveniments de la seva vida.
Sovint, centrar el focus d'atenció en els punts febles o en les limitacions (per corregir-les o eliminar-les sense tenir present la lògica que les determina) no permet veure les possibilitats, no permet constatar l'existència dels punts forts de l'alumne. En canvi, si s'aprofiten els recursos de l'alumne es disposa de millors oportunitats per transformar les limitacions. De fet, moltes experiències i autors destaquen que les aproximacions que posen l'accent en la promoció de les potencialitats dels adolescents posseeixen més possibilitats d'èxit. Aquest raonament condueix directament a la necessitat de saber com cercar les condicions educatives més adients per adonar-se dels recursos de l'alumnat i fer-los emergir en el procés educatiu. I si aquests recursos no hi són, generar les condicions per tal que l'alumne els construeixi partint de les seves possibilitats. És a dir, com ajudar a generar factors de protecció (interna) en l'alumne que li permetin desenvolupar la seva capacitat de regulació, donar resposta a les demandes de l'entorn i sobreposar-se a les situacions adverses.
Vinyeta de Francesco Tonucci