Els professionals que participen en l'elaboració i el desenvolupament del projecte: cooperació i confiança interprofessional
L'equip constitueix l'àmbit de participació dels professionals. Un projecte pot esdevenir una pràctica participativa entre professionals, alumnes i família perquè hi ha un equip de professionals que l'impulsa i el dinamitza. Raó de més perquè aquest equip pugui construir en el seu si els llaços de cooperació i confiança que seran condició necessària per generar la cooperació i la confiança de l'alumne i de la seva família.
Confiança interprofessional
El malestar i la soledat contemporània tenen molt a veure amb el fet que les persones pateixen fortes dificultats per inserir-se en un espai social en el qual sentir-se allotjats, orientats i confiats. Perquè, confiar en un altre (persona o institució) suposa tenir-lo com un referent i no percebre'l com una amenaça. La confiança permet acceptar la incertesa i assumir els riscos d'atrevir-se a prendre decisions sense sentir-se amenaçat per la situació: aspecte clau per tal que un professional s'arrisqui a confiar i confiar-se a altres. 1). Per això abordar el desconcert i la soledat que travessa el professorat des de la perspectiva de la confiança obre una nova perspectiva.
La hipòtesi és que el mateix procés d'elaboració del projecte permetrà la construcció d'una necessària estructura bàsica de confiança. Teixir l'entramat de la confiança suposa generar les condicions per la definició d'un espai social que sigui veritablement comú. Seguint Peyrefitte, citat per Bauman, 2) són tres tipus de confiança les que es necessiten per al desenvolupament dels vincles socials: la confiança en un mateix, la confiança en els altres i la confiança en les institucions. Calen totes tres per impulsar el projecte.
Tira còmica de: El Listo. Publicada a http://listocomics.com/146-educacio-social-8/
La participació promou vincles fiables
La participació és la millor opció per construir l'entramat de les confiances. La participació implica compartir amb altres el sentiment de formar part (ésser partícip o participant) en la realització i la producció d'alguna cosa. En aquest sentit, la participació suposa coresponsabilitat dels participants. Pensem que la participació més que un dret (que ho és) suposa una responsabilitat del professional a manifestar el seu criteri i que aquest sigui considerat pels altres. Significa quelcom més que prendre part, ja que participar en una proposta o actuació que ha estat organitzada per altres no és del tot una participació plena. Per tant, participar és un procés en el qual compartim amb altres decisions que afecten la pròpia vida i la vida del grup en què un està inserit. Així doncs, un es troba inclòs en un procés sempre que hi participa en forma part. Es té dret a rebre allò que els altres aporten i a gaudir-ne, i al mateix temps es contribueix al conjunt.
L'equip construeix diferents tipus de coneixements
En posar en marxa el projecte els professionals que l'impulsen i el fan real han de poder construir una idea compartida sobre el tipus de canvi (millorar la capacitat de regulació) que volen impulsar i quina és la millor manera d'assolir-lo: el treball en equip permet tramitar els interrogants i els esdeveniments que genera el procés educatiu de l'alumne. Però en el desenvolupament del projecte no es construeix només un coneixement compartit sobre allò que es vol millorar (la regulació del comportament de l'alumne), sinó que també es construeix —al mateix temps— un saber fer sobre les formes i modalitats de col·laboració entre tots aquells que participen en el projecte. Sempre es dóna una alternança entre aquests dos tipus de treball i saber: un treball i un saber en relació amb la millora del comportament de l'alumne i del context que l'acull, i un segon tipus de treball i de saber —també en coparticipació— més relacionat amb com es prepara, s'organitza i es millora el procés de cooperació entre els diferents professionals que integren l'equip.
Però a més d'afavorir l'aprenentatge permanent dels professionals en aquestes dues dimensions, el projecte ha de constituir-se al mateix temps en un recurs per a la reflexió i la transformació de la pràctica. Si l'aprenentatge permanent se situa en el registre de la relació del professional amb l'elaboració de coneixement, la reflexió sobre la pròpia pràctica mostra la relació del professional amb els seus actes i les seves conseqüències.
Amb tota seguretat, aquestes tres vessants del coneixement que elaboren els professionals poden ajudar a delimitar una pràctica professional que no estigui desconnectada dels seus efectes, ja que els professionals han de poder acceptar el compromís d'interrogar-se permanentment sobre la posició ètica que es pren a través de tot allò que es posa en pràctica 3). Els professionals s'han de poder interrogar sobre els efectes que produeixen les seves pràctiques, ja que si un professional no es pregunta sobre els efectes que produeix la seva pràctica, s'acostuma a repetir i a fixar tot allò que pretenia canviar amb la seva pràctica.
Els límits de cada funció professional
Precisament, és la posició ètica dels professionals la que condueix a prendre consciència dels propis límits a l'hora d'intervenir amb aquests alumnes, ja que són els límits i els obstacles que plantegen constantment aquests nois a cada funció professional allò que justifica la cooperació interprofessional. Cada funció professional, cada pràctica troba els seus propis límits en treballar amb aquests joves. Aquestes dificultats són les que convé compartir per tal de donar pas a la possibilitat d'actuar entre uns quants. Allò que és límit per a cadascú es converteix en punt de reflexió per al conjunt. És aquí on pren molt de sentit associar-se entre si per potenciar les respectives funcions i tasques. Sobretot perquè associar-se és una manera de localitzar la responsabilitat entre tots els associats. 4).
Aquesta és una qüestió molt rellevant, atès que per regla general el gran malestar que generen els efectes de les conductes no regulades dels alumnes en els centres acostuma a produir una certa deslocalització de la responsabilitat sobre el cas: per a uns el cas és del tutor, per a altres se n'ha de fer càrrec l'orientador o bé l'equip directiu i, en les situacions més extremes, hi ha qui planteja que l'alumne no és del centre. Sense oblidar les situacions en les quals alguns professionals tendeixen a fer culpables a uns altres de no prendre les decisions per tal corregir la conducta de l'alumne o alumnes.
Si alguna cosa ha d'aconseguir el treball en equip és trencar amb un sentiment que experimenten molts professionals en el desplegament de la seva funció, tot i coordinar-se sovint entre ells: l'intens sentiment de soledat davant els conflictes recurrents que planteja l'alumne. Un projecte és una de les estructures de participació i de responsabilitat compartida que pot impulsar un centre per tractar de promoure la col·legialitat necessària per no trobar-se sol.
El projecte requereix un treball en equip i en xarxa
El procés d'elaboració i de desenvolupament del projecte pot requerir la confluència de diversos professionals com ara tutors, professors d'àrea, caps d'estudis, orientadors de centre, psicopedagogs de l'equip d'assessorament psicopedagògic (EAP), així com professionals externs com psicòlegs clínics, psiquiatres i treballadors socials. Ben segur que els diferents aspectes psicològics, socials i educatius implicats en les dificultats per regular el comportament requereixen una aproximació interdisciplinària que pot permetre entendre millor què els passa, a aquestes persones, i com se les pot ajudar. Certament, hi ha situacions que depassen l'estricta responsabilitat del docent i cal que siguin entomades des de la coresponsabilitat.
Al voltant del projecte de l'alumne s'hi conjuguen dues grans modalitats de treball estretament relacionades entre si:
- Una es correspon amb el treball regular de l'equip que impulsa i fa el seguiment del projecte. Es pot parlar en aquest cas d'un equip de seguiment de l'alumne.
- L'altra es relaciona amb el treball en xarxa (àmplia), on es troben implicats els mateixos professionals de l'equip de l'institut i altres professionals de les xarxes externes (salut, social, justícia, etc.).
D'acord amb les condicions de cada cas i del context que l'acull, el nombre i el tipus de professionals implicats pot ser variable. Dependrà dels professionals que estan intervenint amb l'alumne i la seva família en el moment de plantejar la proposta d'un projecte. En aquesta situació, pot ser que professionals externs de les xarxes de salut i de serveis socials hi estiguin ja implicats, o no, o bé que els serveis educatius (equip d'assessorament psicopedagògic i/o altres serveis educatius específics com el SEETDiC), estiguin al cas o que encara no hi participin i calgui implicar-los. De tota manera, serà en funció de les condicions de partida en què es trobi el cas que caldrà decidir quins professionals són els més adients per constituir l'equip.
Tres puntualitzacions per aconseguir una millor transmissió de la idea de treball en xarxa amb els professionals dels serveis externs al centre
- La primera es relaciona amb l'articulació del treball en equip que es realitza en el centre i que integra en el desenvolupament del projecte professionals de les xarxes de salut i de serveis socials que en el moment de posar en marxa el projecte ja estan dispensant una atenció a l'alumne i/o a la seva família. En aquesta tessitura un treball en xarxa des del centre requereix establir lligams de col·laboració amb els professionals de la xarxa sanitària i social per ajudar els professionals de l'educació a ajudar aquests alumnes en la regulació del seu comportament. S'ha de procurar que aquests professionals de la xarxa àmplia acompanyin professorat i centres, escoltant i considerant el saber i l'experiència que posseeixen els professionals del centre sobre l'alumne. Però en allò en què s'ha de posar un èmfasi especial és que el coneixement terapèutic i/o social que puguin transmetre els especialistes no es caracteritzi per ser un saber expert allunyat del context (escolar) on l'alumne expressa el seu malestar. Més aviat, és essencial que les aportacions que facin puguin ajudar els professionals de l'educació a entendre aquests alumnes i a saber acompanyar-los en la transformació del comportament.
- En segon terme, quan els serveis externs no hi estan implicats, i se sol·licita la seva intervenció per a la valoració i/o el tractament terapèutic i psicoeducatiu, és aconsellable que els propis alumnes i les famílies participin activament en la decisió d'encaminar-se a la xarxa de salut mental o a qualsevol altre servei o recurs d'escolarització més extraordinari. En aquest context, cal evitar pensar que els conflictes que no es poden resoldre en el marc de l'institut els ha de resoldre un especialista. Això precipita la derivació de l'alumne a un servei específic i, sovint, s'espera que el retorn de l'especialista sigui la confirmació d'un diagnòstic que psicologitza la situació de l'alumne que tanca —falsament— el problema. Per tal de no precipitar-se en la derivació, s'ha de procurar deixar les presses i les urgències que poden portar a un etiquetatge de l'alumne. Només quan, després d'un treball amb ells i les seves famílies, accepten que tenen un problema i que necessiten ajuda és possible proposar encaminar-los a un servei o especialista en salut mental o a altres recursos més extraordinaris. Abans no. Encaminar l'alumne ha de ser sempre el final d'un procés i no el propòsit mateix. La derivació ha de ser viscuda pel noi com una oportunitat i no com un estigma. Si la derivació no és fruit d'una reflexió compartida sobre la seva necessitat i els adults es precipiten en la decisió, els nois també es precipiten en les seves interpretacions sobre el perquè són derivats i pot empitjorar el problema.
- Finalment, en qualsevol dels apartats anteriors cal pensar en el marc de col·laboració interprofessional més com una relació de comunicació entre diverses funcions que consenten la mútua influència que no pas com una relació pensada i organitzada a partir del traspàs d'informació o de la transmissió d'un saber expert per part de l'especialista. Òbviament, això que s'acaba d'esmentar des d'una visió àmplia de la xarxa és perfectament vàlid per al treball més específic i continuat de cadascuna de les funcions professionals que integren l'equip que dinamitza el projecte dins del centre. Tot seguit s'aborda aquest tema.