Preparació i organització del projecte


L'organització que adopta el treball de participació en el projecte es concreta en un procés temporal i en un mètode de treball. Però abans d'entrar en l'explicació de les diferents etapes que esglaonen el procés i dels procediments d'actuació que inclou cadascuna d'elles, convé aturar-se i explicar tres idees bàsiques sobre la manera d'entendre el procés d'acompanyament en el si del projecte:

  • La seqüència lògica d'etapes que esglaonen el projecte, i que tot seguit es proposen, no ha de fer pensar en un procés tancat sinó en un procés viu, similar a un llibre obert que es reescriu a mesura que avança el treball. Per això, tot allò que succeeix en cadascuna de les etapes del procés pot tenir efectes retroactius transformant el treball i els acords adoptats en moments anteriors.
  • La concepció del procés que transmetem és més l'organitzador d'un vincle entre els participants que no pas una seqüència de passos o fases a desplegar que segueixi una evolució lineal cap a un final preestablert. En la diacronia del procés, els avenços estan més lligats a la possibilitat de generar vincles de confiança entre els participants que se senten involucrats i vincles de cadascun d'ells amb el coneixement que construeixen, que no pas a l'aplicació sistemàtica de la seqüència. En aquest sentit, el mètode és allò que permet concretar i organitzar les relacions entre els que participen en un propòsit i una tasca comuns. El projecte és obert quant als seus efectes, sense anticipar-los o quantificar-los, sense especificar un resultat final predeterminat.
Diàleg: "-Detrás de los números hay personas." "-¡Pues que se aparten!"

El Roto. Vinyeta publicada a "El País" el 20 de maig de 2012

  • No és gens difícil advertir que la modalitat de treball a través d'un projecte que s'està teixint no es restringeix a la gestió d'un procediment o una tècnica puntual amb un valor de predicció. Lluny de concebre el projecte com una tecnologia es pensa més aviat com una activitat essencialment ètica i cooperativa. L'eficàcia del projecte no depèn tant de les estratègies escollides en si mateixes sinó dels principis en què s'inspiren i es recolzen.


Dit això, es presenten els aspectes metodològics que cal considerar en el desplegament temporal del projecte.

ORGANITZACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DEL PROJECTE PER PROMOURE LA REGULACIÓ DE L'ALUMNE
Fases del procés Qüestions bàsiques a les quals ha de respondre el projecte
1. Condicions preliminars per impulsar el projecte: sensibilització i preparació del context
Com s'inicia el projecte?

- El centre ha de percebre i valorar la necessitat d'impulsar un projecte per promoure la capacitat de regulació del comportament al voltant d'un cas. Es pot originar la necessitat en el marc de l'equip directiu i/o en el marc d'altres espais institucionals com la CAD i/o la comissió de convivència, després d'un procés de formació, etc. En qualsevol cas, sigui on sigui que s'origini la idea de dur a terme el projecte cal que l'equip directiu el dinamitzi i/o l'avali.

- Sensibilitzant i promovent des de l'equip directiu l'interès, la voluntat i el consentiment dels professionals del centre, i/o de l'etapa, i/o d'un cicle, a participar en un projecte al voltant d'un alumne.

Com començar a organitzar el projecte?

- Seleccionant el cas i constituint l'equip del projecte:

· És important que els diferents professionals que participen en l'equip del projecte ho facin voluntàriament.

· Creació del petit equip. Format per un grup reduït de professionals. Té un caràcter estable i es reuneix amb regularitat.

- Prenent en el si de l'equip dues decisions:

· Escollir el professional de proximitat i de referència per a l'alumne entre els diferents adults que puguin ser més propers.

· Establir un referent del cas. És el professional que dinamitza el procés d'acompanyament des de l'equip.
2. Definició de la situació de partida: una visió compartida
Com promoure una visió compartida sobre el cas?

- Donant un lloc/espai de trobada als participants en aquest procés per tal d'afavorir una visió compartida sobre el cas a partir de la coresponsabilitat:

· Instaurar l'espai interpersonal de regulació del comportament.

· Instaurar l'espai d'aproximació i participació de la família.

- Clarificant i redefinint conjuntament la situació des de la perspectiva de cadascun dels participants (professors, professionals, alumnes, família i altres professionals del sector implicats)

· Possibilitar la definició de la situació des del context escolar (amb el tutor, l'equip docent i el centre).

· Possibilitar la definició de la situació des de la perspectiva de l'alumne.

· Possibilitar la definició des de la perspectiva de la família.

· Possibilitar la definició des de la perspectiva d'altres professionals del sector implicats.
3. Elaborar una orientació compartida: identificació de necessitats i formulació de prioritats
Com obtenir el coneixement i el material adient per prendre acords conjunts des de la perspectiva de cadascun dels participants?

- Elaborant un coneixement sobre el moment actual de l'alumne i com respon el context a aquest moment personal. Identificant tant les dificultats (vulnerabilitats) com les potencialitats (proteccions) en relació amb l'aprenentatge i les relacions amb els altres.

- Elaborant un coneixement sobre els estils perceptius i cognitius de l'alumne, la manera de veure i viure les coses i la interpretació que fa del seu món intern i extern, es pot entendre què li succeeix i es poden prendre decisions que orientin el seu procés personal i educatiu.

- Elaborant un coneixement sobre en quines situacions es produeixen les conductes més desajustades i quina narració fan d'aquestes situacions els diferents participants.

- Elaborant un coneixement sobre la seva biografia i historia per tal de poder entendre la gènesi i la lògica de les dificultats de regulació del comportament. Identificant els mecanismes que des d'una perspectiva històrica i biogràfica han posat en joc aquests nois i noies quan es relacionen amb els altres en les situacions educatives i socials en què participen, així com les respostes que els altres els han adreçat en aquestes situacions. Coneixent com se'l representen els altres de proximitat i com respon ell a aquesta representació.

- Coneixent les característiques més significatives dels entorns en què ha participat i participa l'alumne.

- Posant en marxa l'espai interpersonal de regulació del comportament i els diferents àmbits de participació de l'alumne.

- Posant en marxa l'espai d'aproximació i de participació de la família.

Com proposar una direcció al treball?

- Ordenant els materials, compartint els coneixements obtinguts entre els professionals i facilitats per l'alumne i la seva família per tal d'elaborar una síntesi de l'avaluació de l'alumne i del seu entorn.

- Entenent i interpretant la naturalesa del malestar, la seva relació amb l'aprenentatge i la seva possible transformació.

- Valorant si estem, efectivament, davant d'un noi amb dificultats de regulació de comportament o bé la conducta identificada és una expressió correlativa a un altra problemàtica.

- Identificant les necessitats de l'alumne en termes de factors de protecció (promotors de la capacitat de regulació) que convé promoure, instaurar i/o potenciar i els factors de vulnerabilitat (fixen i alimenten el comportament no regulat) que convé compensar i evitar.

- Establint prioritats i hipòtesis que ens orientin en el procés i que caldrà anar confirmant o desestimant i, per tant, reformulant-les.

- Definint els ajuts i els suports que millor s'ajustin a l'acompanyament que necessiti l'alumne.

- Orientant el procés segons la seqüència de progrés de l'alumne en l'espai de relació interpersonal.
4. Propostes d'actuació

Com fer operativa l'orientació treballada i convinguda de forma cooperativa?

- Dissenyant propostes d'intervenció d'acord amb els diferents contextos (personal, escolar, familiar i/o social), les diferents funcions professionals implicades i els diferents serveis del sector que hi poden participar:

· Proposant quins són els canvis metodològics, materials, curriculars i organitzatius necessaris perquè l'alumne transformi els comportaments no regulats en comportaments més ajustats a les condicions socials de l'aprenentatge.

· Explicitant els diferents tipus de suports que millor s'ajusten a l'acompanyament que necessita l'alumne en el seu difícil procés d'adaptació a les demandes de l'entorn escolar, familiar i social.

Com organitzar el seguiment del cas i la participació dels diferents agents educatius que hi intervenen?

- Desenvolupant per part de l'equip de professionals les trobades regulars de seguiment del cas.

- Desenvolupant i sostenint l'espai interpersonal de regulació del comportament de l'alumne i els àmbits de participació que el fan operatiu.

- Desenvolupant i sostenint l'espai d'aproximació i de participació de la família.

- Compartint amb la resta del cicle i l'etapa els criteris d'actuació.

Quines condicions convé respectar per fer possible la proposta d'actuació acordada?

- Disposar d'un temps necessari que sostingui, des de la regularitat, el treball de reflexió i d'elaboració a través d'una conversa permanent entre els professionals.

- Mantenir un compromís i disciplina en el treball, en termes d'un saber fer compartit i continuat en el temps.

- Preparar les trobades de treball per tal de dinamitzar i organitzar als participants.

- Documentar narrativament el treball de reflexió i elaboració.
5. Continuïtat del procés: millora de la intervenció
Com donar continuïtat al procés i millorar la intervenció?

- Valorant el procés de treball seguit en el desenvolupament de la proposta d'actuació acordada.

- Proposant canvis d'acord amb les noves situacions i necessitats.

- Valorant la continuïtat del procés a partir de processos d'intervenció alternatius, si escau.