Mòdul 3 - Pràctica 5

Quan sorgeix en la institució i en els professionals l'interès sobre com millorar la pròpia pràctica educativa amb alumnes que presenten dificultats de regulació del comportament, hi ha alguns principis d'actuació que poden ser d'utilitat per orientar la intervenció professional i ajudar cada alumne a transformar la seva conducta. Més concretament es proposen dues vies d'actuació que poden ajudar l'alumne a elaborar els conflictes personals i socials que experimenta:

Sentir que participa en tot allò que l'afecta i experimentar el vincle de la confiança amb els adults desactiva el pensament inflexible de l'alumne i pot promoure un sentiment més digne de l'existència. Però la participació i la confiança, a més de constituir-se en els principis que sustenten el tractament dels conflictes, són els pilars sobre els quals s'edifica el procés d'acompanyament de l'alumne i de la seva família.
Però com fer operatiu aquest acompanyament?
El projecte per promoure la regulació de l'alumne (que abordarem en el mòdul 4) és el marc en què es definiran els criteris d'organització i les línies prioritàries de funcionament de l'acompanyament.

El projecte per promoure la regulació és l'enfocament metodològic que es proposa per tal de donar operativitat als principis de participació i confiança en el treball que cal desplegar amb els alumnes que presenten dificultats per regular el comportament. Al voltant del projecte professionals, alumne i família participen activament en la recerca de respostes que permetin resoldre el conflicte que genera el comportament no regulat en el context escolar. El projecte esdevé una estructura d'acompanyament personalitzada i, en conseqüència, es converteix en un poderós factor de protecció per a l'alumne i per al context en què participa.

En termes generals els conflictes que es manifesten en l'espai social de la convivència són inherents a les relacions entre les persones que s'ajunten, que estan juntes, ja que estar junt no implica que, de forma inherent, les relacions entre les persones estiguin presidides per acords instantanis o bé per una empatia immediata. ¹⁾

La convivència amb els altres sempre es juga en un espai de relació interpersonal on cadascú és afectat per l'altre i l'alteritat de cadascun sempre comportarà situacions de conflicte en l'espai de trobada. L'habitual i el normal és que apareguin conflictes en una relació que es dóna en un marc de referència compartit que permet regular els intercanvis. Són conflictes regulats on cada participant interpreta i defineix la situació d'interacció de manera subjectiva a partir del propi marc de referència personal. En les situacions educatives en què els intercanvis i, en conseqüència, els conflictes estan regulats, els participants aporten el seu propi marc de referència personal, que progressivament aniran modulant i transformant d'acord amb les inferències que realitzin i construiran un marc de referència compartit que servirà de fonament per seguir avançant en el procés d'ensenyament i aprenentatge i en la tramitació dels conflictes.

Tanmateix, és difícil construir aquest marc de referència comú quan els respectius marcs de referència personal dels participants i les representacions que tenen de si mateixos i de l'altre els porten a definir i a interpretar la situació a partir de sospites i de prejudicis que atempten contra la pròpia imatge i el to emocional. Això és el que sovint succeeix en les relacions educatives amb l'alumnat que presenta dificultats de regulació del comportament. Aquí el problema sorgeix a causa que els conflictes estan "desregulats": quan no hi ha una convenció que regula la relació de tots i cadascun dels que participen en aquesta relació. Això es el que sovint passa en la relació que s'estableix amb l'alumnat que presenta problemes de comportaments.

Els conflictes que succeeixen al centre són situacions en què les persones (que entren en conflicte) es troben en desacord o oposició, ja que els seus interessos o necessitats són percebuts per cadascun d'ells com diferents, oposats o incompatibles respecte de l'altre ²⁾ Són el signe d'una manera emmirallada i confrontada de viure la relació. Sovint són resultat de la projecció dels interessos i les percepcions de l'alumne que es confronten amb els interessos i les percepcions del professor: són mútuament excloents a causa de les lògiques diferents i/o contraposades de cadascun d'ells.

Com es veurà mes endavant, serà de vital importància trobar les formes que poden contribuir a transformar les percepcions i les expectatives mútuament excloents de professors i alumnes que inevitablement porten a una situació de conflicte permanent. En el cas dels adults, caldrà adequar la manera de relacionar-se i de conversar a les característiques d'aquests adolescents si es vol generar vincles de proximitat i poder tramitar positivament els conflictes.

Quan es produeix un conflicte cada un dels interlocutors sent que està en la posició adequada en la trobada i és l'altre, que participa en aquesta relació, amb la seva actitud, amb les seves idees i conviccions, l'obstacle que genera el conflicte. En aquesta situació té un paper important el marc de referència personal de cadascuna de les persones "en conflicte". Les relacions entre els professors i els alumnes estan modulades per la forma de percebre la situació per part de cada un d'ells: tant per la percepció o la representació que té el professor (tutor o un altre professional) dels alumnes en general i de cada alumne en particular, com per la percepció o la representació que l'alumne té del professor i dels seus companys en la situació educativa.

Per això en qualsevol situació educativa, i més si és una situació de conflicte, sempre s'ha de tenir present aquest substrat subjectiu, ja que els participants, en relacionar-se, es comporten d'acord amb les seves necessitats, dificultats, interpretacions, coneixements i sentiments de la vida que constitueixen els seus marcs o mons de referència personals que poden arribar a “xocar” en la relació interpersonal.

Les representacions que té de si mateix i de l'altre porta a cadascun dels interlocutors a definir i a interpretar la situació sobre la base d'emocions i creences que poden vulnerar la relació educativa i obstaculitzar l'aprenentatge i la convivència. Amb el temps les respostes reactives s'imposen a les respostes més reflexives i la desconfiança entre alumnes i professionals presideix les relacions. No podem oblidar que la inflexibilitat (com a estructura estable en l'organització psíquica) d'aquests alumnes, modula notablement la interpretació dels esdeveniments en què participa.