Representació de l'alumne, praxis professional i reorganització de l'entorn escolar
La representació de l'alumne, la praxis professional i la reorganització de l'entorn escolar són tres dimensions de la pràctica educativa sobre les quals cal propiciar un canvi perquè aquests alumnes també puguin canviar. Fins ara s'ha posat l'èmfasi a explicar el perquè i el com es constitueixen les dificultats de regulació del comportament. S'ha apostat per una mirada renovada sobre aquests joves: una mirada que permet passar d'un què són a un qui són, on ha pres rellevància el que els passa, el que pateixen, com viuen, el que volen, etc.
És clar que una millor comprensió de la lògica del pensament inflexible i del sentiment d'indignitat que el determina ha contribuït a canviar la representació que es té de l'alumne i en conseqüència la forma d'interpretar el seu comportament.
Però cal promoure altres canvis. Uns canvis que orientin respecte a com es pot situar el professor i la institució en relació amb els conflictes que es generen en la relació amb l'alumnat amb dificultats de regulació del comportament. Més concretament, són necessaris dos tipus de transformacions:
Des de la perspectiva de la praxis professional
Es tracta de pensar quin tipus de relació convé potenciar per ajudar l'alumnat a generar vincles amb l'aprenentatge, amb els altres i amb els adults. Entendre què passa a aquests alumnes ha de possibilitar un canvi en la forma de tractar-los, ja que comprendre l'alumne i saber atendre'l d'acord amb aquest enteniment implica un nou tipus de praxis professional en la forma de comunicar-se i d'interactuar amb aquest alumnat. Per això, un cop s'ha aprofundit en la comprensió de l'alteritat que presenten aquests alumnes, convé endinsar-se a saber com relacionar-se amb aquesta alteritat per tal que no alteri ni el propi alumne que presenta dificultats de regulació, ni els professionals i els companys que es relacionen amb ell. Es tracta, sobretot, d'esbrinar quins canvis en la praxis professional són més favorables per aprendre a estar amb aquests nois.
Des de la perspectiva institucional
Es tracta de repensar l'organització i el funcionament de l'entorn escolar com un lloc que acompanyi i ajudi l'alumnat adequant progressivament el funcionament del centre a les condicions que els nois necessiten per regular el seu comportament. En aquest punt, l'accent se situa a reorganitzar el centre per crear un lloc per a aquests nois i noies on sentin que formen part de l'institut. Es tracta, sobretot, d'esbrinar quins canvis institucionals són més favorables per oferir als alumnes situacions que promoguin seguretat i confiança i, així, prevenir, evitar o minimitzar les situacions que poden alimentar el comportament no regulat i, en conseqüència, els conflictes al centre.
Cal interpretar aquests canvis com un procés d'ajustament de les pràctiques educatives que han d'instaurar i sostenir en el temps la millora del comportament de l'alumne. Per aquesta raó s'ha de considerar al mateix temps els nois i les noies i els adults, perquè en les dificultats per regular el comportament sempre hi estan implicats els joves i els altres (adults i iguals) amb els quals es relacionen.
En general, s'interpreta el comportament no regulat com una problemàtica exclusivament d'ordre personal. L'alumne és el problema. Però el comportament no regulat també és una problemàtica social i institucional: és un conflicte de naturalesa essencialment intersubjectiva. S'ha entendre i atendre la problemàtica de conducta en el context de les relacions interpersonals on es genera i s'expressa aquesta conducta. Perquè les dificultats per regular el comportament es generen, s'expressen, es transformen o, en el pitjor dels casos, s'alimenten i cristal·litzen en les relacions educatives i socials.
El comportament no regulat s'expressa en les relacions interpersonals que es desenvolupen al centre i és en aquest mateix espai social on, o bé pot tenir l'oportunitat de transformar-se, o bé, segons sigui la resposta de l'entorn, es pot prolongar i incrementar el comportament pertorbador. Per aquest motiu el procés de millora del comportament de l'alumne requereix per part dels professionals l'elaboració de nous coneixements i d'un nou saber fer de tal forma que puguin anticipar i interaccionar amb els conflictes que esdevinguin en la pràctica educativa amb aquests alumnes.
En aquest documental es poden constatar els trets més característics de l'alumnat amb dificultats de regulació del comportament, així com algunes de les actuacions que poden orientar la pràctica educativa i l'organització de l'entorn escolar.
Sinopsi:
El programa El documental de TV3 presenta "Aula oberta" (2010), dirigit per David Hartmann i produït per ell mateix i Televisió de Catalunya: No tots els adolescents que concorren a l'IES Molí de la Vila de Capellades poden adaptar-se als mètodes d'ensenyament tradicionals. Alguns d'ells, empesos per diferents històries personals, necessiten una atenció especial. A l'aula oberta l'objectiu és que aquests nens adolescents amb problemes conductuals puguin obtenir la titulació en educació secundària obligatòria, millorin el seu comportament social i experimentin possibles oficis per construir un futur. "Aula oberta" narra la difícil tasca dels docents de l'aula oberta de l'IES Molí de la Vila. La Xesca, l'Ivan i la Marta treballen amb els seus alumnes utilitzant estratègies diferents i afronten problemes que excedeixen la labor docent tradicional. Mostra també el punt de vista dels alumnes, amb les seves pròpies paraules.