Sentiment de vida
El sentiment de la vida és un concepte clau, tant per entendre la lògica dels alumnes amb dificultats de regulació del comportament com per sensibilitzar‐nos en relació amb el malestar que experimenten aquests alumnes.
L'experiència de sentir la pròpia vida és quelcom que caracteritza els subjectes humans. Es produeix com a procés mental en la confluència entre els pensaments i les emocions que flueixen del cos. Aquesta experiència s'expressa amb estats d'ànim i disposicions afectives cap a un mateix, les relacions amb les altres persones i les coses, vitals per donar significat a l'existència i el projecte de vida.
En tot cas es tracta d'un “to” que impulsa a respondre de manera diversa preguntes com ara: qui sóc, què vull fer, d'on vinc, com em veig a mi mateix.
És un sentiment que genera la possessió d'una identitat personal, significa la qualitat del vincle amb els semblants i permet donar respostes suportables a aquestes preguntes. Respostes que propicien estils de vida en la pertinença a la comunitat i la inserció en el món.
El sentiment que es té sobre la pròpia vida i la identitat personal es construeix a partir de les vivències, les emocions i les relacions interpersonals amb els altres. Segons el tipus i la qualitat d'aquestes relacions i els esdeveniments vitals que hi estan relacionats, el desenvolupament i el sentit de la pròpia existència prendrà un caire o un altre.
El desenvolupament personal implica processos de construcció mental i afectiva, és el resultat d'una construcció social en interacció amb l'entorn en les dimensions bio – psico - social. El concepte integrat d'un mateix i de les relacions significatives formen la identitat del jo, configuren una personalitat.
És, per tant, a partir de la vinculació afectiva/educativa que ens fem a nosaltres mateixos i construïm la nostra relació amb el món (els desitjos, les pors, les expectatives…).
El sentiment de vida digne se sosté en el fet de:
- Saber que un compta per a l'altre, que la pròpia existència té valor per als altres, especialment per als adults més significatius (pares, cuidadors, educadors).
- Saber que és comprés, valorat i acceptat en la seva singularitat i particularitat.
- Saber que pot confiar en els altres i que respondran davant les pròpies inseguretats i dificultats.
- Ser ajudat a elaborar els esdeveniments de la pròpia vida i les emocions i vivències que hi són associades.
El sentiment de la vida es nodreix de:
- La relació amb el propi cos.
- Allò que queda de les experiències relacionals.
- La visió positiva o negativa que pren el curs de la vida.
- La forma de situar‐se en el món i com s'interpreta.
- Del projecte de vida, entès com a projecció de futur.
Aquests alumnes solen tenir en comú un particular sentiment de la vida: viuen i senten la pròpia vida amb indignitat i despossessió. 1)
Podem explicar aquest sentiment de vida des de la construcció del to vital “de base” que tenen les persones amb dificultats en la regulació del comportament que és de tensió, de malestar, inadequat; estan descol·locats, senten que no tenen un espai propi i estan malament en el món.
És un sentiment mòrbid, dolorós i entristidor. El sentiment de la vida comença a forjar‐se a l'entorn domèstic i veïnal. El particular sentiment de la vida d'aquests alumnes es caracteritza per la vivència més o menys dolorosa d'indignitat i de despossessió que s'ha anat forjant des de la socialització primària a l'entorn familiar.
No poden trobar una explicació que atorgui sentit al seu sentiment d'indignitat, al fet de no tenir un valor d'existència per a l'altre, per als adults que el poden (i podrien) haver estimat: no tenen a l'abast una interpretació del seu fracàs d'existir per als altres i amb els altres.
El grau d'insatisfacció, malestar o patiment i la consciència d'aquest és a la base del seu autoconcepte i autoestima i modula la relació amb si mateix, amb els altres i amb l'aprenentatge.
Tots aquests sentiments es comencen a instaurar ja a la primera infantesa i s'aniran desenvolupant fins a l'adolescència. Si bé, en moltes ocasions, abans de l'adolescència no hi ha manifestacions clares del comportament no regulat i és en aquesta etapa de la vida quan es fan més visibles i intensos els problemes de comportament.
Vídeo de la cançó "Chico problemático". Aquest rap de Nach condensa molts dels aspectes que forgen el sentiment de la vida d'alguns adolescents.
Aquest sentiment de la vida està present en el procés d'ensenyament-aprenentatge i modula de forma molt significativa cadascuna de les condicions necessàries per a l'aprenentatge: disponibilitat, actitud activa, tolerància davant els errors i les dificultats, expectatives, atribució de sentit a l'aprenentatge, demanda / acceptació d'ajudes…
Pensa…
Pensament inflexible
Aquest sentiment de vida fa que el subjecte poc a poc vagi instaurant mecanismes per defensar-se de les seves vivències de malestar i angoixa. Un dels mecanismes fonamentals és la instauració d'un funcionament caracteritzat per la inflexibilitat que l'ajuda a evitar les situacions en què es pot sentir vulnerable i va configurant una manera d'estar i relacionar-se amb el món que anirà marcant com el percep i com hi interactua.
Aquesta inflexibilitat compleix diverses funcions en la vida del noi o de la noia ja que el protegeix de l'angoixa i el malestar davant les exigències i reptes de la vida i li proporciona estabilitat i predictibilitat davant les situacions que el poden fer sentir vulnerable.
Aquest funcionament subjectiu rígid i inflexible el porta a tenir dificultats per entendre el que se n'espera, a tenir greus dificultats en els processos d'elaboració del pensament i a funcionar en les seves decisions i els seus actes amb el mecanisme acció / reacció. És interessant per il·lustrar aquestes dificultats veure quina és la seqüència lògica per la qual les persones prenen les seves decisions i actuen2)
Seqüència lògica de la presa de decisions i dels actes
Instant de mirar:
És el moment de copsar un element (estímul extern o pensament intern) que es presenta amb un caràcter de desig (expectativa, anhel), d'imposició (exigència a respondre, manament) o de falta (dificultat, conflicte); per exemple, algú ens proposa iniciar una relació (on intuïm el desig), algú ens demana una cosa o afrontem una discussió o un conflicte familiar, personal o social.
Temps de comprendre:
És el moment d'afrontar aquest fenomen des de la nostra posició (volem?, podrem respondre?, entenem què succeeix?) per tractar de comprendre què passa i també quina posició hi mantenim. És un temps amb diferents graus de consciència i subjectivització per a cadascú, des del qui és conscient del que es juga en aquesta possible relació fins al qui ignora completament les raons de la repetició simptomàtica.
Moment de concloure:
S'ha de realitzar un acte que pot ser reflexiu i assumit en un grau més o menys elevat o, al contrari, en l'extrem oposat, pot aparèixer com una acció acèfala sense un subjecte que respongui (impulsió, repetició). En aquest cas mostra la falta total d'elaboració subjectiva.
Una de les característiques d'aquests alumnes és la dificultat en el temps de comprendre, o la seva absència, i això comporta greus dificultats en el pensament reflexiu, prendre decisions precipitades i respondre de manera reactiva i, sovint inadequada, a allò que passa al seu voltant.
Alguns dels efectes que té aquest funcionament són:
- La tendència a imputar als altres la causa del seu malestar: són els altres els que em fan sentir malament amb les seves normes, obligacions, límits i demandes.
- La gran dificultat per donar-se un temps per pensar. Aquesta dificultat per reflexionar i elaborar els seus pensaments fa que responguin i actuïn de manera impulsiva i irreflexiva davant les situacions de la vida que els provoquen malestar, angoixa i preocupació. Això fa que disminueixin les seves possibilitats de donar respostes ajustades i flexibles en funció de les característiques i demandes dels contextos socials.
- Suposa dificultats importants per als processos d'aprenentatge.
Dimensions en què es manifesta la posició inflexible3)
Rigidesa en les idees i pensaments sobre si mateix i sobre la vida:
No poden pensar sobre aspectes de la seva vida (fer-se gran, anar deixant la família, l'altre sexe, el futur). Es deté el pensament, ja que si pensen s'intranquil·litzen (i l'acció emergeix). No poden pensar sobre el propi malestar. Manifesten una falta de consciència sobre la pròpia vivència psíquica, educativa i social (mantenen una relació d'estranyesa amb l'acció disruptiva)
Rigidesa en les formes de relacionar-se i conversar amb els altres:
És un pensament que no accepta la conversa, rebutja el vincle i la comunicació. Aquests nois o noies no accepten el diàleg, ja que suposen en els seus interlocutors idees i prejudicis que precedeixen el propi diàleg. Anticipen la significació, s'avancen a tot allò que encara no hem dit, pel fet que la certesa i la desconfiança precedeixen a tota interacció i diàleg. Es produeix una comunicació curtcircuitada que afecta a les relacions interpersonals.
Rigidesa en les formes de processar la informació i d'apropiar-se del coneixement:
El pensament està dedicat a escapolir-se de l'angoixa. Si el pensament està dedicat a evitar el malestar, difícilment es dedicarà a l'aprenentatge, d'aquí que el malestar i l'aprenentatge s'excloguin mútuament. Tan sols si aquest malestar s'elabora, el pensament pot estar ocupat en altres aspectes. Aquesta persistent activitat mental defensiva obstaculitza un aprenentatge que exigeix dedicació i esforç (mitjançant una intensa activitat mental constructiva).
Aquesta posició condiciona no només la seva forma de pensar, sinó la forma d'estar i de relacionar-se amb els altres i proporciona també una certa estabilitat i predictibilitat davant les situacions socials i d'intercanvi que el puguin neguitejar.
En la nostra relació amb aquests alumnes hem de tenir en compte aquest tipus de funcionament i, com veurem en mòduls posteriors, els adults han d'adaptar l'estil relacional, de conversar i comunicar-se, d'acompanyar-los, de demanar. La inflexibilitat amb què sovint es dóna resposta a les demandes i els comportaments d'aquests alumnes porta a un xoc d'inflexibilitats que freqüentment acaba amb l'exclusió de l'alumne.
Reflexiona…