Mòdul 3 - Pràctica 1

Aquest és un apartat que ens permet resumir les principals característiques de l'alumnat que presenta dificultats de regulació del comportament des de la perspectiva dels diferents àmbits de desenvolupament que configuren la seva evolució.

L'adolescent que presenta dificultats de regulació del comportament pot veure afectat el seu desenvolupament en diferents aspectes o àmbits: àmbit del cos i salut, àmbit de l'ànim i de les emocions, àmbit del pensament i àmbit del comportament. Les característiques bàsiques del seu desenvolupament en cadascun d'aquests àmbits conformen, en el decurs del temps, un tipus de personalitat que es diferencia del model més universal i normatiu que es pot identificar en altres alumnes.

En aquest sentit, la caracterització dels alumnes amb dificultats de regulació del comportament no se centra només en els aspectes individuals, sinó que ha de tenir en compte les condicions personals dels alumnes (àmbits de desenvolupament) i les dels principals entorns en què l'alumne viu i aprèn.

En els alumnes amb dificultats de regulació del comportament les interconnexions ambientals (les relacions entre la família, el centre educatiu i els serveis, la manera d'entendre i d'atendre les seves dificultats, les estratègies i els estils de comunicació i relació entre ells) influeixen directament en el desenvolupament psicològic: allò que es percep, es desitja, es tem, es pensa o s'adquireix com a coneixement i, per tant, en la construcció del propi sentiment de la vida. Per això, és rellevant conèixer com es viuen les experiències de la vida quotidiana, reflexionar sobre el significat de les condicions en els contextos de vida concrets i la importància dels valors que incorporen i les sensacions subjectivades de seguretat/inseguretat, soledat/vinculació, adequació/inadequació i especialment les viscudes en les situacions educatives.
Tot i això, el fet de resumir les característiques no ens ha de portar a una interpretació estàtica i mecànica dels diferents àmbits de desenvolupament que estructuren i organitzen la vida mental i social d'aquests nois i noies.
No es dóna només rellevància als possibles trets evolutius i contextuals que configuren les limitacions dels alumnes en relació amb trets més normatius i universals sinó que també s'introdueixen els possibles trets o signes que orienten potencialitats i transformacions d'aquests alumnes en els diferents àmbits de desenvolupament personal i contextos d'interacció i participació. En aquest sentit, es proposa un esquema que permet articular limitacions i potencialitats amb els contextos i àmbits de desenvolupament, respectivament.

Això dóna com a resultat uns quadres de doble entrada:

• Per una banda els àmbits de desenvolupament personal (cos i salut, emocions, pensament, comportament)
• Per altra, els contextos d'interacció (escola i família) amb els factors de vulnerabilitat i factors de protecció.
  

Els entorns educatius poden ajudar a generar factors protectors i evitar els factors de vulnerabilitat que poden produir algunes situacions d'aprenentatge de caràcter estressant, frustrant i potencialment patògenes. Protegir els alumnes amb dificultats de regulació del comportament de tot allò que pot representar un factor de risc o de desprotecció implica tota una sèrie de canvis en les condicions personals, educatives i de l'entorn que s'han de donar per tal que el context sigui protector i generador de desenvolupament.

A continuació, ens fixarem en dues de les característiques que ens semblen més importants pel que fa als aspectes de desenvolupament personal en els alumnes amb dificultats de regulació del comportament: el sentiment de vida i el pensament inflexible.