Mòdul 2 - Pràctica 4

És important diferenciar les dificultats de regulació del comportament, dins la complexa realitat de les dificultats en la maduració i en el desenvolupament psíquic a la infància i l'adolescència. Aquesta és una tasca important en la mesura que ens pot ajudar en el moment de pensar en com acollir i acompanyar els alumnes a partir de les seves diferents necessitats. En aquesta tasca de diferenciació i de conceptualització sovint s'hi fan paleses importants divergències, no exemptes de polèmiques, entre diferents línies teòriques i entre els experts. D'una manera sintètica ho podríem sintetitzar en:

El que aquí anomenem dificultats de regulació del comportament es denominen trastorns en les classificacions i manuals de psiquiatria, i són agrupats (per exemple en el DSM-IV) sota l'etiqueta de conductes pertorbadores amb diferents subtipus:

• Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)
• Trastorn negativista desafiant
• Trastorn dissocial

Les manifestacions (símptomes) d'aquests trastorns són del mateix tipus que els comportaments no regulats, però el que en aquestes classificacions són considerats com a trastorns diferents aquí s'entenen com a expressions del malestar del subjecte.

Aquí hi inclouríem bàsicament les psicosis en les seves diverses formes: les d'inici infantil i, especialment, les d'inici a la segona infància i adolescència. El problema per diferenciar-les de les dificultats de regulació del comportant és que nombrosos signes del trastorn psicòtic es poden trobar també en adolescents normals, alguns símptomes claus també es poden trobar en altres trastorns i alguns aspectes del desenvolupament de l'adolescent (trastorns de la identitat, crisis d'ansietat, inhibició…) poden fer pensar en l'existència de patologia.

Alguns dels trets més significatius són: desorganització del pensament, comportaments estranys, emocions inapropiades, distorsió de la realitat (deliris i al·lucinacions), agitació, sentiment de no poder controlar el propi pensament, alteracions de la sensorialitat i vivència del cos alterada.

Tots aquests fenòmens els senten com aliens i estranys i que se'ls imposen més enllà de la seva voluntat.

Presenten una important alteració qualitativa de la interacció social, de la comunicació, comportaments estranys, interessos i activitats restringits, repetitius i estereotipats i una important alteració dels processos cognitius i en els aspectes simbòlics del pensament.

Si bé històricament aquest tipus d'alumnat no ha estat escolaritzat en centres de secundària en els darrers anys, amb la política educativa inclusiva hi comencen a ser presents. Com el propi concepte d'espectre expressa hi pot haver alumnes entre els menys afectats (amb síndrome d'Asperger i els anomenats autistes d'alt rendiment) en què no quedi clar el sentit i la interpretació a donar a les seves conductes i estils relacionals ni la diferència amb les dificultats de la regulació del comportament.


L'adolescència és un moment en què els canvis psíquics relacionats amb l'emergència de la pubertat, la seva habilitat emocional, la dificultat per copsar l'organització psíquica que hi ha darrera dels comportaments alterats i/o estranys i la dificultat de diferenciar-ho del que sovint s'anomena crisi de l'adolescència fan que la qüestió del que és normal i el que és patològic sigui una qüestió molt complexa.

En aquest sentit és important no assimilar ni confondre el què seria de l'ordre dels comportaments pertorbadors / dificultats de regulació del comportament i el que correspondria a un trastorn mental de tipus psicòtic o autístic. Una de les dificultats per mantenir un criteri diferenciador és fixar-nos només en els comportaments sense explorar la subjectivitat i el posicionament de la persona davant els altres i la imatge pròpia.